Sortilegis per foragitar la mort:
Demana a la teva millor amiga que et llegeixi els articles més sucosos de la revista: moda i safareig. Anima-la a seure ben a prop teu per poder-li tocar la panxa grossa i meravellosa. I quan hagi d’anar a casa, respira fons i digue-li que l’estimes. Perquè és la veritat. I quan ella s’inclini i xiuxiuejant et digui que també t’estima, agafa-la fort, perquè normalment no es diuen aquestes coses.
Demana al teu germà que segui al teu costat quan torni de l’escola i fes-li explicar com li ha anat el dia, cada classe, cada conversa, fins i tot què ha menjat per dinar, fins que se’n cansi i et demani que el deixis anar a jugar a futbol amb els seus amics al parc.
Observa la teva mare quan es treu les sabates amb una puntada de peu en una llibreria, s’ha d’estar dreta tot el dia i ha de tractar amb amabilitat els desconeguts. Riu quan, en una mostra de generositat, la teva mare regali al teu pare un llibre que ha pogut comprar amb un descompte.
Mira al teu pare quan li fa un petó a la galta. Fixa’t com somriuen. Recorda que, passi el que passi, són els teus pares.
Escolta la teva veïna quan esporgui les roses mentre les ombres s’allarguen a la gespa. La veïna taral·leja alguna cançó d’abans i tu estàs sota la manta amb el teu nòvio.
Digue-li que estàs orgullosa d’ell, perquè ha tirat endavant el jardí i ha aconseguit que la seva mare se’n cuidi.
Observa la lluna. És a prop i està envoltada d’una lluentor rosada. El teu nòvio et diu que és una il·lusió òptica, que es veu grossa a causa de l’angle que forma respecte a la Terra.
Planta-hi cara.
I a la nit, quan et tornin a l’habitació i s’acabi un altre dia, no deixis que el teu nòvio dormi al llit plegable. Digue-li que vols que t’agafi i no tinguis por que a ell li faci cosa, perquè si diu que vol fer-ho vol dir que t’estima i això és l’únic que importa. Enllaça les cames amb les seves. Escolta com dorm, la seva respiració suau.
I quan sentis un soroll com el del moviment d’un estel que s’acosta, o les aspes d’un molí de vent que giren a poc a poc, digues: “Encara no, encara no”.
Continua respirant. Continua fent-ho. És fàcil. Inspiració. Expiració.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada