Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimarts, 2 de novembre del 2010

Avui fa un any, em van adverti de que havies caigut.
Jo, enlluernada per el sol, ho vaig ignorar i vaig donar per fet de que només era una simple caiguda. No vaig fugir. Simplement no sabia la gravetat de la situació.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)