Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dilluns, 1 de novembre del 2010

I ara, és el moment en què et fas la pregunta clau: Què t'empeny a seguir?
I per primer cop, no obtens cap respota. Només el silenci entre sanglots.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)