Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.
dilluns, 1 de novembre del 2010
I no puc evitar torturar-me. No puc evitar llegir aquell text un cop rere l'altre. No puc evitar repassar totes les fotos i totes les converses... tots els moments que s'han convertit en records... Que va fallar? No puc evitar tancar la porta als records i al que no tinc; s'em cauen a sobre i no els puc aguantar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada