R E S P I R A
M'agradaria escriure tantes coses, deixar-ho anar tot... Però no sé ni per on començar. Tinc el cap saturat. M'he bloquejat. Masses coses alhora, masses sentiments contradictoris. Molta tristesa, nostàlgia, impotència, ràbia... El novembre ja ha arribat i ja se m'esta caiguent a sobre. Per altra banda, aquell petit bri d'esperança, aquella petita llum que hi ha al fons del túnel. Una estrella? No, no pot ser... 
Si pogués agafar el telefón i explicar-t'ho tot, seria tan fàcil... Nosé que estic fent, ni què estic fent. Només faig lo que em ve de gust fer, però nosé si això em porta  algun lloc o si segueixo aturada al mateix punt.
Tinc tanta por Olga... que passarà d'aquí 5 dies? Que hi faré jo allà? Envoltada de gent, alhora tots desconeguts, on ningú sap el que hi ha aquí dins. On podré cridar en silenci? On em podré amagar? On? Perquè? Perquè no hi ets? Qui m'acompanyarà aquest novembre? Qui em donarà la mà per no caure? Qui em farà aquelles abraçades que em feies tu per sorpresa, sense dir res, on et senties tan recomfortat? Qui m'insistirà per tirar-me fotos? Qui em trucarà a les nits o a les 8 del matí? Qui em cridarà tan fort? Qui m'animarà? Qui m'ajudarà quan tot es torni negre? Qui em mirarà a la cara i em dirà que m'estima i que sóc molt important? Qui?! QUI?!!?