Fins i tot la nit més negra es torna vermella. Se t’aglomera una quantitat tan gran de coses al cap que voldries pensar-les totes alhora i el cor no es pot asserenar. I a més, és estrany, perquè tot et sembla bonic. Tu fas la mateixa vida tots els dies, amb les mateixes coses i el mateix avorriment. Després t’enamores i aquella mateixa vida es fa gran i diferent.