Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

diumenge, 5 de desembre del 2010

Respires, no? Doncs oblidat de la resta i somriu. Que la vida s'acaba!
Publicat per a

2 comentaris:

anna ha dit...

Aquesta és la Judit que m'agrada veure! (:

5 de desembre del 2010, a les 18:54
runaway ha dit...

És fa el que és pot... (:

6 de desembre del 2010, a les 13:17

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)