Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimecres, 29 de desembre del 2010

Si pogués fer que un instant s'adormís entre els meus braços, i robar l'eternitat...
Si pogués fer que les ombres descobrissin la mentida, tu series la veritat...

Però l'esfera gira recondant-nos que tot és fugaç. Que la vida se'ns escapa com la sorra entre les mans...

He buscat entre les brases i dins del gel en les mirades. T'he descrit en rius de tinta i ara em sobre les paraules per dir-li al sol que s'amagui rere el mar, i no torni a brillar si no ets amb mi... 
Res té sentit, si tu ja no ets aquí.


Transportant imatges d'aquell temps sense paraules, retornant com una onada. Si tu ja no ets aquí...