Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

divendres, 25 de febrer del 2011

Que durin els dies de sol. Que cada dia tingui ganes de somriure. Que vinguin dies millors, com avui. Que tot sigui millor [...] Que el dolor del passat és la força per contiunar endavant, cada cop més bé, cada cop millor.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)