Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

divendres, 25 de febrer del 2011

M'agradaria cridar. Cridar pel carrer, saltar, ballar, cantar tot el dia. Poder dir al món que sóc feliç. Demostrar-ho. I que es preguntin perquè somric; perquè després de tot somric; perquè sóc capaç de tirar endavant quan se'm mor una de les meves millors amigues; perquè sóc capaç de tirar endavant quan se'm mor el meu germà petit; perquè sóc capaç de tirar endavant després del Novembre; perquè puc; perquè, malgrat tot, estic aquí. 
Respirent. Visquent. Asaborint. Absorvint.
Sí. És molt sencill. Només són quatre lletres.