Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

diumenge, 13 de febrer del 2011

Un dia rere l'altre, tenia la sensació que algú m'havia desmuntat la vida, n'havia polit cada bocí amb molt de compte i l'havia tornada a muntar.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)