Quan quedar primera de Catalunya amb taula, nedar i amb l'Iron, no t'omple. Quan aguantar-te sobre un esquí agafant una onada per primera vegada, no t'omple. Quan veure tota aquella gent que un mes abans t'hi havies sentit com a casa, no t'omple. Quan et diuen que estàs convocada per anar als autònomic, no t'omple. Quan et diuen que has fet un bon campionat i que estan orgullossos de tu, no t'omple [...]
Quan te la pela tot, i només tens ganes de no sentir a ningú, de que t'envaeixi el silenci, de no tenir que fingir cap putu somriure com has fet en tot avui, i de dormir durant un temps.