Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimarts, 2 d’agost del 2011

És com agafar tots els records, i endreçar-los un a un. Per, d'aquesta manera, evitar topar-te amb ells i entrebancar-te un altre cop. S'han acabat els punts i aparts. 
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)