En aquells moments d'angoixa, quan no pots ni respirar, el cor se t'atura i les llàgrimes es començen a vessar. Quan tot està fosc i tan sols sents l'eco dels teus pensaments. Quan les faccions de la cara es van esborrant. Les cançons tenen un ritme simètric i pausat i tan sols et pots identificar en un gos abandonat. Quan tots els ocells ja han pres el vol i tu encara has de començar... Quan el món gira sense tu.
És llavors quan més has de lluitar.
Surt al carrer a volar amb els demés, crida al món sencer que existeixes, ompla't d'adrenalina, accelera el cor, vés a la muntanya més alta i emplena els pulmons de bons sentiments.
Aixeca't, crida, còrre, estma, recorda i plora, però sempre amb companyia. I si mai creus que no ho pots aconesguir, sempre tindràs a una persona que et farà veure lo insignificants que som a l'univers i la gran persona que arribes a ser.
Algú que estarà amb tu i et farà costat sempre, faci falta o no.
Perquè li importes i t'estima, molt. i bla bla bla bla...
JAJAJAJAJAJAJAJJAAJJAJJAJAJAJAJAJAJAJAJJAJAJAJAJAJAJAJAJAJ