Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimecres, 14 de setembre del 2011

És la meva pell, no la teva.
Són els meus records, no els teus.
No en tens ni puta idea del que se sent. No em pots dir que no.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)