Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

diumenge, 25 de setembre del 2011

Nosé si hauria d'haver sortit de casa. Nosé si hauria d'haver sortit aquell divendres. Nosé si hauria d'haver begut, ni tampoc si hauria d'haver plogut. I nosé si ho estic fent bé. Nosé si sóc el que et mereixes, i tampoc sé si seré capaç de fer-te feliç. 
Només sé que t'estimo.