Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dilluns, 7 de novembre del 2011

Gràcies. 
Gràcies per fer que el pitjor dia de l'any no fos tan horrible. Per fer que no hagués de marxar corrents al lavabo a cada moment de la competició. Per somiar coses rares i despertar-me a mitja nit, si no hagués estat per això, no m'hauria en-recordat del meu somni. Per emprenyar-me i per fer-me riure. Per ajudar-me a no cridar sola, no només ahir, si no des de fa temps. Per tot el que estàs fent per mi. Per aguantar els meus canvis d'humor, per aguantar els meus records i per aguantar les meves penes... Gràcies per estar aquí i estimar-me.
No sé com descriure lo molt que formes part de mi.