Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimecres, 9 de novembre del 2011

Sí, és una història molt llarga. Aquest va ser el problema; que va ser molt llarga, massa. 
I s'hauria d'haver acabat fa molt de temps.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)