Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dissabte, 17 de desembre del 2011

M'han salvat. M'han salvat un altre cop.                                                                                Gràcies.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)