Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.
dilluns, 6 de febrer del 2012
Tu no sabies nedar, i ella era el teu flotador. Fins que un dia es va rebentar, i llavors vas deixar de nedar perquè creies que no podies. Perquè només confiaves en aquell flotador i et creies incapaç de tot sense ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada