Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dissabte, 11 de febrer del 2012

Un rellotge que no avança. 
Uns ulls que no es tanquen. 
Una llàgrima que cau. 
On és tot lo que em vas dir?
On és tot lo que no em dius?
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)