Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

diumenge, 20 de maig del 2012

I és aquest ambient, és aquesta gent. La seva ajuda, el seu apoio. La manera de ser, la manera de disfrutar de les coses, la manera de riure i de fer broma. Són les bones persones. El fet de saber que no estàs sol allà al mig de l'aigua... i la manera de ser quan estic amb ells. I és una sensació que no es pot descriure... no es pot saber fins que no has estat allà a dins, fins que no has estat al mig de l'aigua ofegan-te... fins que no has connectat amb ells i has patit amb ells. 
I allà, allà és el meu lloc.