Va ser aquell "Ale Júdit!" ben bé en el moment abans de la sortida el que em va donar la força per tirar-me. Va  ser com un cop de suport a l'esquena. Com un: "Tranquila, no estàs sola. Ho faràs bé. Jo confio en tu". I va ser lo que em va fer recordar en aquell precis moment, el perquè estic aquí, el perquè continuo cada dia entrenant com una boja, el perquè continuo deixant-m'hi la pell a cada piscina, el perquè porto 3 tortugues al peu i el perquè nedo. I a partir d'aquí... gas i prou.