Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimarts, 21 d’agost del 2012

Otra puta liga!



Joder. Us trobo a faltar... molt! Podem tornar-hi siusplau? Però ja mateix. No suportu aquesta sensació i aquesta mena de depressió... Vull tornar a viure dies com aquests amb vosaltres. Vull tornar a fer totes aquelles tonteries i a dir totes aquelles frases pròpies de nosaltres. Vull tornar a estar amb vosaltres. Puc dir que hem format com una mena de família? No ho sé, però per part meva; espero que ens tornem a veure ben aviat.