Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimarts, 21 d’agost del 2012

M'atreviria a dir que a nivell de resultats individuals ha set el meu pitjor campionat d'aquest any. Podria dir que odio la quarta posició fins a un punt que ningú s'ho pot arribar a imaginar, i que això de córrer se'm dona molt malament. Malgrat això, puc dir que he pujat a l'esglaó més alt que he pujat mai a la meva vida. Puc dir que som primeres d'Europa i que valem collons. Puc dir que el millor moment de tot el campionat va ser el moment en que vam creuar aquella linia del terra, on em queien llàgrimes, alhora que el meu cap no parava de pensar: no m'ho crec, hem guanyat. 

Primeres d'Europa