And the reason is you...

Now you're stuck on my body, on my body like a tattoo

És el sol fet de caminar sota la pluja, sense paraigües i sense res, sentint l'aigua que empapa la roba i el cabell. El sol fet de recuperar una amistat que saps que val la pena. El fet d'anar a un concert d'Obrint Pas un altre cop, i que, per sorpresa, sigui el millor que has anat. El fet de cridar sota la pluja, deixar-t'hi la veu i més. El fet de sentir "Seguirem" un altre cop, mirar al cel, i sentir-te al meu costat. El fet de saber que no puc abandonar, de que haig de seguir pencant i lluitant pel que més vull. I el sol fet de seguir aquí, viva.

Les millors barraques de Banyoles de la meva vida. 

Estimo a la pluja. Molt.

La vida és tancar els ulls, tornar a riure, 

cridar al vent, sentir-nos lliures;

La vida és desitjar tornar a nàixer,

córrer tot sol, sentir-te créixer;

La vida és el fred tallant les cares,

i una llàgrima incendiant les galtes;

La vida és entendre que d'aprendre,

apendre a viure la vida sense tu.

When you try your best

but you don't succed...

I can't find the words to say how much I love you [...]

A vegades em pregunto si de veritat ets real. Si de veritat estàs aquí al meu costat, estirat al meu llit, acariciant-me, amb els ulls tancats, mig adormit. Si de veritat et puc tocar, besar, abraçar, olorar, sentir-te... Si de veritat els teus petons són tan addictius, si de veritat la teva veu és tan preciosa, i si de veritat la teva mirada és tan intensa. A vegades em pregunto si de veritat ets aquí, o si simplement és la meva imaginació que juga amb mi. Però llavors, obro els ulls, i et veig allà, esperant-me, donant-me la mà per a què camini al teu costat, mirant-me i somrient-me amb aquella cara de nen petit que tan m'agrada, dient-me: "Eh, no ploris petita, que jo estic aquí amb tu", i t'agafo de la mà, i camino al teu costat, i m'abraces, i sento que el temps s'atura. I sento que tot va bé. I sento que les ferides deixen d'existir. I sento que el món deixa de girar. Tan sols... perquè tu estàs al meu costat.

T'estimo.

La presència d'algunes persones, funciona millor que qualsevol tipus d'antidepressiu. T'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo...

Trist és no poder anar al concert d'un dels teus grups preferits perquè no tens a ningú amb qui anar-hi. Jaja, no tinc amics! :_)

"Ets massa perfeccionista". Si, i ho sé. No estic mai contenta fins que una prova no em surt el 100% bé, no em comformo amb res i sempre m'estic queixant, i? "No és un defecte, és una virtud. I és una de les majors virtuds que podries tenir... perquè només les persones ambicioses aconsegueixen coses a la vida". 

No et comformis mai amb res. Rebela't!