Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimarts, 29 d’octubre del 2013

I per això sóc així. Perquè qualsevol dia em pot passar com l'Olga, en Teti, en Manel, la Sheila o en Nil... I llavors... què? 

dilluns, 28 d’octubre del 2013

"La vida t'ha marcat un gol, Nil."

dimecres, 23 d’octubre del 2013

EVERYTHING THAT KILLS ME
MAKES ME FEEL ALIVE

dijous, 17 d’octubre del 2013

El problema més gran de la meva vida comença per "m" i acaba per "r". 

diumenge, 6 d’octubre del 2013

He somiat que tornava a marxar a Austràlia. Que agafava el bitllet sense dir res als meus pares. Que tornava a haver-hi un mundial i que tornavem a quedar primeres. Pujavem al podi i l'Irene anava amb vestit i se li veia tot el cul. I llavors, plorava. Plorava perque els meus pares em venien a veure. Plorava perquè no havia agafat bitllet de tornada. I plorava perquè no tenia intenció de tornar. Que la meva vida era allò, i que la meva felicitat absoluta pertanyia a aquell lloc.