Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

diumenge, 6 de juliol del 2014

I passat un mes, t'adones de que et va arribar a cal·lar fins als óssos. 
De que amb un silenci és capaç de fer-te tremolar les cames. 
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)