Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimecres, 9 de juliol del 2014

Per molts anys pallassa! 20 anys, 20 primaveres... 
Gràcies per ensenyar-me a viure.
T'estimo, ara i sempre.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)