Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimecres, 13 d’octubre del 2010

I ara què? Quieta estàs més maca, ho sabies? Idiota... no perdis temps pensant, no val la pena. No hi guanyes absolutament res, només intentar posar 4 coses al seu lloc, que tot així, continuen mal posades. I només hi perds temps, i el temps passa, s'escapa. El temps és or.
Hauries d'agraïr que segueixes respirant.