Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dilluns, 8 de novembre del 2010

Quins dies més bipolars. 
De riure sense parar, a plorar sense parar.
Publicat per a

1 comentari:

anna ha dit...

Molts ànims petita!(:
Recorda que tan riure com plorar va bé, així que no et limitis i actua com et sentis. I crida, i torna't boja. Però sobretot, anima't.

8 de novembre del 2010, a les 21:47

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)