Els somnis existeixen per intentar fer-los realitat. I cada dia ens diem: si, ho faré demà. Però i ara? De què vivim ara... i així agafa la taula que ha portat amb ell i la llança a l'aigua. S'hi estira a sobre i fa dues braçades. Al cap de poc és lluny. Repenja els colzes sobre la taula i mira si arriba alguna onada. Sí, aquella podria ser bona. Es gira i prova de fer alguna braçada. Res. L'onada li passa per sota. L'ha perdut. Però, ara que hi penso, una sí que la vaig agafar, fa uns quants dies. Quan va ser? Almenys deu fer deu dies. La vaig agafar, hi vaig pujar a sobre i gairebé vaig aconseguir posar-me dret  a sobre la taula. Però era una onada massa petita i vaig caure. Què hi farem. Fa poca mar avui. Llavors fa dues braçades ràpides i torna a la platja, posa la taula a la caseta, agafa una tovallola blava i grossa i s'eixuga de pressa. Es frega fort per mirar de treure's la sal i el fred del mar. S'asseu en una roca d'allà a prop, obre la motxilla i l'agafa. Somriu i fulleja altra vegada el llibre que s'ha comprat. El manual del surf. Com convertir-se en un surfista en deu lliçons. Conté explicacions de la manera com els famosos surfistes es posen drets sobre la taula en el moment just per agafar onades d'almenys quatre metres. I algunes fotos. Ja, però aquestes onades no arriben mai. Ja no arriben... Potser tinc sort. 

Lo millor de la natació és que, d'alguna manera o altra, l'aigua sempre t'escoltarà i t'abraçarà. 

I believe that we are who we choose to be. Nobody is going to come and save you. You've got to save yourself. Nobody is going to give you anything. You've got to go out and fight for it. Nobody knows what you want except you, and nobody will be as sorry as you if you don't get it. So don't give up on your dreams.

I tot d'una, plaf!, aquest record també s'esvaneix, talment com la neu. No hi ha mai un perquè per a un record. Arriba de sobte, així, sense demanar permís. I no saps mai quan se n'anirà. L'única cosa que saps és que, per desgràcia, tornarà. Normalment només són segons. I ara ja sé què he de fer. N'hi ha prou de no recrear-s'hi gaire. Tan bon punt se't presenta el record, te n'has d'allunyar ben de pressa, de seguida, sense que et sàpiga greu, sense concessions, sense fixar-t'hi, sense jugar-hi. Sense fer-te mal. Sí, val més... Forma part del passat. Aquella neu s'ha desfet del tot. 

Ya no me importa,

ya no me hace daño.

Ya no me acuerdo

si fue imaginario. 

No deixis mai que la teva felicitat depengui únicament d'una altra persona. 

- “Maybe...you'll fall in love with me all over again."
- "Hell," I said, "I love you enough now. What do you want to do? Ruin me?"
- "Yes. I want to ruin you."
- "Good," I said. "That's what I want too.” 

Ernest Hemingway, A Farewell to Arms