Mi droga.

Estoy enganchada a ti y jamás tengo suficiente. Quiero más, y más y más. Rozar la linea de la sobredosis, esnifar tu olor con fuerza, y que se me quede guardado para cuando me entre mono de ti.

Thank you :')

Happy birthday? Jajaja, don't make me laugh.

Does anybody got pills for faking smiles during a day? Give me!

Records. Records indestructibles però que et destrueixen.

Faré 18 anys tancada en una piscina amb la persona que tinc més ganes de veure, i que no veuré mai més, i amb la que en tinc menys. OOOOH que guai, si senyor. Sort que és un dia normal i corrent, perquè sino... Ah, i espera, que me n'endescuido, l'únic que em fa riure és un putu video del youtube que és patètic. Millor? Ah, i espera, que demà me'n vaig al concert dels mocs del meu avi, que és molt emocionant i fa dies que l'estic esperant. I sí, jo també tenia un gos, però es va morir. Millor? No.

She can paint a pretty picture, but this story has a twist.
The paintbrush is a razor, and the canvas is her wrist.                 One year ago.

Y subo, y bajo, y vuelo, y me arrastro, 
y me cuesta tanto mantenerme en medio, que me canso.
Y subo, y bajo, y vuelo, y me arrastro, 
y me pregunto donde acaba este camino que es tan largo.

I era petita, esquifida. Però no, no eres tu. Era simpàtica, extrovertida i portava un gorro blau. Però no, no eres tu. Era xerraire i tenia veu de pito. Però no, no eres tu. Era riallera i tenia un somriure bonic. Però no, no eres tu. Duia un xandall del Club Natació Olot. Però no, no eres tu. I s'assemblava a tu. Però no, no eres tu. Era la Núria. No eres tu. On eres? No eres tu, era la Núria. No. No has tornat. No. No sé on cullons t'has amagat. No. No sé perquè no hi ets. No. No sé perquè no estàs al meu costat... 

Torna. No puc amb el Novembre. No puc amb tot.

Les mateixes setmanes fa un any. 
Putu Novembre... Com t'odio.

Tornaràs a plorar. Tornaràs a cridar. Tornaràs a patir. I ara... on t'amagaràs?

NÚRIA PAYOLA

I know what it's like you want to die;

how it hurts to smile;

how you try to fit in but you can't;

how you hurt yourself on the outside;

to try to kill the thing that's in the inside.

Dos anys i 11 dies és tot lo que han necessitat els meus pares per adonar-se'n de que em falta algú. De que no estic bé. De que necessito ajuda.

I la prova de que estaves en la misèria, ha set descoberta.

Els records a mitja tarda no són bons. Et deixen KO, sense forces i sense ganes de res. T'impedeixen sortir de casa, anar a entrenar, estudiar... L'únic que pots fer és cridar. I lo pitjor de tot, és que encara et queda dia per afrontar i a gent per veure.

Now, I have a new friend (a part from myself): my mum.

Que has fet?! Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaarghh! Quina ràbia! T'estimo massa...!

Sí, és una història molt llarga. Aquest va ser el problema; que va ser molt llarga, massa. 
I s'hauria d'haver acabat fa molt de temps.

Gràcies. 

Gràcies per fer que el pitjor dia de l'any no fos tan horrible. Per fer que no hagués de marxar corrents al lavabo a cada moment de la competició. Per somiar coses rares i despertar-me a mitja nit, si no hagués estat per això, no m'hauria en-recordat del meu somni. Per emprenyar-me i per fer-me riure. Per ajudar-me a no cridar sola, no només ahir, si no des de fa temps. Per tot el que estàs fent per mi. Per aguantar els meus canvis d'humor, per aguantar els meus records i per aguantar les meves penes... Gràcies per estar aquí i estimar-me.

No sé com descriure lo molt que formes part de mi.

Porto dos anys esperant i si, finalment t'he vist. En un somni, però t'he vist.
T'estimo molt.

I al cap de dos anys he somiat amb tu per primera vegada. I no, no estaves morta. Estaves viva. I lo pitjor de tot no era que jo no sabia que havies tornat, si no que tu no te'n recordaves de mi. 
Aterrador. Després de dos anys esperan-te, tu no te'n recordaves de mi.

2 anys sense tu

La competició és el 6 de Novembre. More't.

Serà el mateix merda campeonat, amb les mateixes merdes marques o pitjors, i amb les mateixes merdes dates. Però tot i així, sé que serà completament diferent.

It makes me cry.

What the hell is going on?