Només són 800 metres de cocu. Són 9 minuts i picu de cocu. Només de cocu Jou... No deixis que tot l'esforç que has fet fins ara se'n vagi a la merda només pel teu cap quadrat. Aguanta.
Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.
dijous, 28 de juny del 2012
dilluns, 18 de juny del 2012
divendres, 15 de juny del 2012
És com si estigues tornant enrera. Com si totes les muralles que havia construit fins ara, s'estiguessin derrumbant. Com si totes les passes que havia fet fins ara, les estigues esborrant jo sola. Com si alguna cosa m'estirés cap enrera, cap a abans. Cap a la misèria. I no. No vull tornar enrera. No vull ser com abans. Necessito que algú em dongui confiança. Necessito que algú em digui que ho estic fent bé, que no m'estic equivocat; que tot lo que estic fent servirà per alguna cosa. Algú que em digui: "Si, ho vals, estic orgullós de tu Judit". Algú que em digui que no estic boja.
dimecres, 13 de juny del 2012
dissabte, 9 de juny del 2012
divendres, 8 de juny del 2012
dimecres, 6 de juny del 2012
I hurt myself today to see if I still feel. I focus on the pain, the only thing that's real. The needle tears a hold, the old familiar sting, try to kill it all away, but I remember everything... What have I become, my sweetest friend? Everyone I know goes away in the end... And you could have it all, my empire of dirt. I will let you down. I will make you hurt. I wear this crown of thorns, upon my liar's chair. Full of broken thoughts I cannot repair. Beneath the stains of time, the feelings diesappear, you are someone else, I am still right here. What have I become, my sweetest friend? Everyone I know goes away in the end... And you could have it all, my empire of dirt. I will let you down. I will make you hurt. If I could start again, a million miles away... I would keep myself, I would find a way.
Hi ha cançons que ho diuen tot. Tot lo que tu no vas dir en el seu moment. Tot lo que no podies dir, ni sabies com. Tot lo que et feies, i tot lo que et vas guardar, que ho anaves acumulant... fins que explotaves. Tot.
Hi ha dies en els que preferires no haver-te aixecat. En els que no pots. En els que et sents completament inútil. En els que el buit que tens a dins, no et deixa respirar. I en els que maleeixes tenir unes ulleres amb el vidre transparent per entrenar.
Hi ha persones que valen or, que són grandioses, que ho donaries tot per elles, que ho confiaries tot en elles... però que se'n van. Persones que et buiden per dins. Que et deixen sense res.
divendres, 1 de juny del 2012
No me n'oblido. No me n'oblido de res. No me n'oblido de res perquè simplement formes part de mi. Formes part de qui sóc. Tu m'has ensenyat a viure i tu m'has ensenyat a aconseguir tot lo que em proposi. Tu m'has ensenyat lo que és l'amistat i lo que significa poder confiar en algú. Tu m'has ensenyat a valorar tot lo que tinc i a estimar-ho. M'has ensenyat lo que és un somriure de veritat i lo que són les llàgrimes més profundes. M'has ensenyat lo que és estar al fons de tot, allà on no hi ha final i on no veus la llum, i m'has ensenyat a pujar amunt, avançant, a veure la llum, a buscar la felicitat en cada cosa que faig. M'has ensenyat lo puta que pot arribar a ser la vida i lo bonica en que es pot arribar a converitr. I tu, tu, tu i només tu, m'has ensenyat a lluitar, a plantar-li pit i collons a la vida, i a disfrutar.
Et trobo a faltar.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)

