A vegades, tan sols, tot lo que necessites, és agafar el cotxe, anar amb 3 tontos a Girona, i riure sense parar. Perquè a vegades, només amb sentir la calor, l'afecte i l'alegria dels teus, és tot lo que necessites per adonar-te de que la vida, potser, no és tan negra com la veus ara mateix. 

Gràcies.

Don't expect anything from anybody.

És com si tinguès alguna cosa a dintre devorant-me lentament. Arrancant-me tot lo que tinc, enfonsant-me, ofegant-me, arrastrant-me enrera. No serveix de res tirar endavant, avançar, caminar, si tot lo que portes a sobre et frena, t'atura, t'encandena. 

Un día me iré, me iré de verdad. 

No sé si mes ves, del todo capaz.

De cambiar, nombre y edad, y si me encuentras decirte:

"¿De quién me estás hablando?"

No, no, no, no lo haré, jamás.

Me falta valor, o fuerza vital.

¿De qué me sirve salir de esta inmensa ciudad,

si de quien pretendo huir, 

seguirá dentro de mí, y eres tú?

Eres tú. Si puedo escapar, es con la mente.

If you search de meaning of the word pathetic, it will appear my name.

Quan trobes la comprensió en una cançó sense lletra. Tan sols una frase: 
I WANT TO KILL EVERYBODY IN THE WORLD.

Odio el meu germà. Odio sa puta novia. Odio tot lo que els envolta. No ho aguanto més.

FAT. I'm getting fat... I'm being extremely fat. I'm obsessed, I know... but I hate my body. I need to stop eating.

WAKE ME UP WHEN SEPTEMBER ENDS

A vegades ens veiem obligats a canviar de camí. Una porta se'ns tanca als morros, sense que haguem tingut temps d'entendre-ho, ens veiem obligats a continuar per una altra porta de totes maneres, perquè encara que a vegades preferiríem que no, la vida continua, i no hi ha més remei que posar-hi pit i collons.

Aquella pàgina on deia que t'odiava. Aquells escrits on hi havia la impotència. Aquelles pàgines de ràbia. Aquelles paraules mal sonants. Aquells silencis que ho deien tot. Aquells fets del passat que t'encadenen.

Sóc feble.

Cuéntame del llover, de los días de mierda y cuchara, de la rara podredumbre del querer cuando no falta nada...

No estas visquent. Tan sols existeixes. 

Porto anys esperant això, anys esperant poder marxar, anys esperant aquesta oportunitat. I ara que la tinc, ara que me l'he currat any rere any, ara que m'hi he deixat la pell per estar allà, ara... ara se'n va tot a la merda. El meu somni... me l'han trencat. 

Quan em passen coses així és quan em venen aquells pensament foscos... Quan em plantejo si de veritat estic vivint; o si simplement, estic morint-me cada dia una mica més. Quan em plantejo agafar-ho tot i marxar de casa sense dir res, o aguantar tota la merda com sempre.

De pedra per fora, fràgil per dins. Odio quan se'm trenquen les barreres.

M'agradaria cridar però no puc. M'agradaria oblidar però no puc. Ferides. Cicatrius. Records. 

Si, és el teu somni... però lo trist és que no tens a ningú amb qui compartir-lo.

Just when I think it can't get worse, I had a shit day,

you had a shit day, we've had a shit day.

I think that life's too short for this, I'll pack my ignorance and bliss.

Diuen que a vegades, quan vius amb algú que no t'agrada, que et molesta, que et fa sentir incòmode, que t'estressa... o simplement, amb algú que no hi vols viure... acabes amargat i amb depressió.

I jo, jo no vull tornar a tenir una depressió.

Bebe a la noche ginebra

para encontrarse con ella.

Ara fa un any, vaig agafar un tren d'amagat per venir-te a veure. Qualsevol pensarà que és una tonteria, però per el sol fet de veure la teva cara quan em vas veure allà a assentada al sofa, va valdre la pena. I ho tornaria a fer sense pensar-m'ho dues vegades...

Viure un mes en un lloc amb el nom de "Surfers Paradise" ja ho diu tot. 

OMFG, dreams come true!!!

Somio amb tu. Tornaves. No sé com però tornaves... venies a dins d'una especie de caixa, i era com si no hagués passat res, com si tot tan sols hagués estat un malson. Amb la teva camiseta vermella i pantalons texans... Tots et rebíem plorant a llàgrima viva, cridant, abraçant-te... tornaveu a ser 5. Tornaveu a estar junts. Tornaves...