Tenim un país tan petit, que hem d'anar a fora a marcar els gols.
Això és futbol, cullons! Això és un equip!
Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.
dimecres, 27 d’abril del 2011
dimarts, 26 d’abril del 2011
dissabte, 23 d’abril del 2011
divendres, 22 d’abril del 2011
Amb la tendresa que ens deixares, amb les coses senzilles, amb la terra entre els dits; seguirem.
Amb l'enyorança a les finestres, amb les cançons d'Ovidi, amb les lluites d'ahir; seguirem.
Amb la il·lusió que desbordaves, amb les paraules vives, amb els somnis humils; seguirem.
Amb tot allò que construïres, amb les banderes velles, d'un país clandestí; seguirem.
Amb els estels que encara brillen, amb els records que ens porten, amb el cel ple de nit; seguirem.
Amb l'enyorança a les finestres, amb les cançons d'Ovidi, amb les lluites d'ahir; seguirem.
Amb la il·lusió que desbordaves, amb les paraules vives, amb els somnis humils; seguirem.
Amb tot allò que construïres, amb les banderes velles, d'un país clandestí; seguirem.
Amb els estels que encara brillen, amb els records que ens porten, amb el cel ple de nit; seguirem.
Amb l'emoció del primer dia, amb la gent que t'estima, amb l'esforç compartit; seguirem.
Amb tot allò que defensares, amb un somriure als llavis, amb un foc sota el pit; seguirem.
Fidels a aquell somriure que mai no oblidarem.
dimecres, 20 d’abril del 2011
Per això no m'agrada beure. Perquè surt tota la merda en qualsevol moment. Perquè pots desvelar les teves pors sense ser-ne conscient. Perquè primer creixes... però després et vas fent cada cop més debil... fins que et desfas. Perquè amb una gota d'alcohol de més, destrueixes totes les muralles que has estat construïnt durant mesos/anys.
diumenge, 17 d’abril del 2011
divendres, 15 d’abril del 2011
dijous, 14 d’abril del 2011
dilluns, 11 d’abril del 2011
dijous, 7 d’abril del 2011
Sempre em deies que sigués forta, que confiés amb mi mateixa, que lluités i que no tirés la tovallola... i al final, no ho feia. Per què? Perquè tu me'n vas ensenyar. Tu em vas ensenyar a lluitar i a donar-ho tot, a mirar endavant i a buscar objectius, a saltar amb força del trampoli, i a tocar ràpid la paret. Em vas ensenyar a ser forta.
I ara... ara t'ho demano jo. Sigues fort, i recorda que hem d'anar sempre endavant. Que el passat, no es pot tocar, i que per més que costi, hem de veure la llum algun dia o altre.
Si no fos per tu, jo no estaría aquí.
dimarts, 5 d’abril del 2011
I des del llagrimal, passant per el blanc de l'ull, després aquell barreja de verd, el punt negre, un altre cop el verd estrany, i llavors un altre cop el blanc. Passant per la parpella, pujant a la pell. Resseguint la galta, lentament, gradualment a mesura que va avançant. Primer a poc a poc, i degut a el pendent, més ràpid. Fins arribar a l'orella. Passant pel forat, i resseguint les ondulacions. Entretenin-se a les arracades, saltant des del lòbul, fins al coll. I allà va baixant... va baixant... fins al coixi. Fins que es perd. Però el record continua.
I torna a començar; no se'n cansa.
I torna a començar; no se'n cansa.
dilluns, 4 d’abril del 2011
diumenge, 3 d’abril del 2011
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)





















