Yo te querré deshecho, te querré en la roca viva,
te querré en todos los versos que no quieran tus pupilas.
Yo te querré en la acequia, te querré en la cumbre fría, 
te querré cuando el fantasma de tu voz venga a por mí.

I qui ho diria que tornaries a bategar, que tornaries a sentir, que tornaries a viure, que tornaries a respirar, que tornaries a necessitar, que tornaries a enyorar, que tornaries a somriure, que tornaries a estimar...

Contaremos las estrellas, perderemos la cabeza...                                  Prohibido mirar el reloj.

Nosé si hauria d'haver sortit de casa. Nosé si hauria d'haver sortit aquell divendres. Nosé si hauria d'haver begut, ni tampoc si hauria d'haver plogut. I nosé si ho estic fent bé. Nosé si sóc el que et mereixes, i tampoc sé si seré capaç de fer-te feliç. 
Només sé que t'estimo.

Després de tan de temps, finalment et vaig tornar a veure. I no, no ho entenc. 
Que tenies? Que vas fer? Com et vaig poder arribar a estimar tan? 
Ni una xispa. Ni un bàtec. Ni una mirada. Res. T'has convertit en res.

Que pronto me olvidaste.

 Sou genials.

S'ha acabat la meva temporada. Sí, a mitjans de septembre. La millor temporada de la meva vida. Els millors resultats de la meva vida. Els millors campionats. Les millors festes. Les millors experiències. Campionats d'Espanya d'hivern. Arganda. La selecció catalana. Holanda. Colmar. Hossegor. Benidorm. Campionats de Catalunya de natació a Sabadell. Els meus 800 i 400, les millors marques. Noja. El millor campionat de la meva vida. Les millors marques. Campiona d'Espanya Absoluta. Un europeu, Dinamarca. La selecció espanyola. Segona d'Europa. Travessia de Salou. Travessia de Banyoles, 22ena amb 28.02. I ara, ara ja s'ha acabat tot. Però no dubteu, la temporada que ve, tornaré estar allà davant. Més fort i millor.

Dame para olvidar un sitio menos gris,
llevo aquí sólo dos días y se me ha olvidado reír.

Hoy no estoy para nadie, nadie está para mí...

Este corazón podrido se ha cansado de vivir.

Enyorança.

Cuéntame del llover, de los días de mierda y cuchara...

És la meva pell, no la teva.
Són els meus records, no els teus.
No en tens ni puta idea del que se sent. No em pots dir que no.

Todo fluye, se conecta, poco a poco.

Vamos a hacer todo de lo que nos hemos avergonzado.

Riámonos del mundo.

Brillemos como nadie y volemos como pajaros.

Es el momento.

I tan si ho volies com si no, saps que no necessites res més. Només la seva felicitat.

Una de les millors experiències de la meva vida.

El que donaria per tornar-hi...!
Innoblidable.

Després de més de 3 mesos, encara s'enrecorda de totes les meves coses, de totes les meves pors, de totes les meves inseguretats, de totes les meves victòries, de tots els nostres moments, de totes les nostres tardes de somriures, de totes les classes sense ser classes, de totes les nostres històries sense sentit, de totes les nostres festes insuperables, de totes les nostres aventures, de tots els meus records, de tots els nostres moments viscuts. 
I sí, els anyoro.

A veces sentimos ser lo más pequeño del mundo, 
pero olvidamos que para otra persona somos el mundo.

I ara mateix... m'he perdut.

I ara... per què plores? Per tot el que has aconseguit? Per tot el que no tens? Per tots aquests dies? Per la carta? Per què has pogut? Digam-ho. Perquè plores?
No ho sé. Ploro. Ploro perquè mai havia arribat tant lluny, perquè mai hauria dit que podria tirar endavant, perquè mai hauria dit que hauria complert aquella promesa, perquè mai hauria dit que pogues fer tot el que he fet. Perquè m'he superat. 

03/09/2011 07:37

Si estàs aquí és perquè t'ho mereixes.

Demostra qui ets. Demostra tot el que pots. Demostra que et forta, que has sortit d'un pou sense final, escalant-lo una mica cada dia, i que ara has tret el cap, i estàs disposada a menjar-te el món. Demostra tot l'esforç d'aquest any, i tots els entrenos d'aquest estiu en els que t'has vingut avall. Demostra que no nedes sola, que nedes amb ella. Demostra tot el que saps i passal-s'hi la mà per la cara. Però sobretot, disfruta-ho.

sdfpotgsjdfkgsjdfgsdfkgssdfgsdpfff.. innoblidable!

Que hi faig aquí?! A Banyoles? JO VULL TORNAR A DINAMARCA!

Sí. Sóc la subcampeona junior d'Europa del correr-nedar-correr. Però tot i així, no n'hi ha prou. Aquell primer lloc era meu, i seguiré lluitant, i seguiré entrenant, i seguiré esforçant-me per d'aquí a un any poder tornar a estar allà, i poder demostrar que aquell lloc em correspon a mi. BITCHES.