Instruccions per al pare
No vull que em fiquin dins d'una nevera a la funerària. Vull que em tinguis a casa fins el dia de l'enterrament. Si us plau, que algú segui vora meu, no fos cas que em sentís sola. Prometo que no t'espantaré.
Vull que m'enterrin amb el vestit de papallones, amb el conjunt de calces i sostenidors de color lila i amb les botes de cremallera negres (encara són a la maleta que vaig fer per anar a Sicília). També vull portar el braçalet que em va regalar l'Adam.
No em maquilleu. Queda ridícul en els morts.
De cap de les maneres no vull que m'incinerin. Les incineracions contaminen l'atmosfera amb dioxines, àcid clorhídric, àcid fluorhídric, diòxid de sofre i diòxid de carboni. A més a més, als crematoris hi ha unes cortines espantoses.
Vull un taüt de fusta de salze biodegradable i que m'enterrin en un bosc. Els del Centre per una Mort Natural em van ajudar a triar un lloc no gaire lluny d'on vivim; ells t'orientaran en els preparatius.
Vull que planteu un arbre autòcton sobre la tomba o ben a prop. M'agradaria un roure, però no em fa res que sigui un castanyer o un salze. Vull una placa de fusta amb el meu nom gravat. Vull que damunt la meva sepultura hi creixin flors i plantes silvestres.
Vull una cerimònia senzilla. Digues a la Zoey que porti la Lauren (si ja ha nascut). Convida la Philippa i el seu marit Andy (si vol venir), i també en James de l'hospital (encara que potser tindrà feina).
No vull que ningú que no em conegui digui res de mi.
Els del Centre per una Mort Natural et faran costat, però també se n'haurien de mantenir al marge. Vull que les persones que estimo s'aixequin i parlin de mi, i si plores, no passarà res. Vull que diguis coses sinceres. Digues que era un monstre, si vols, digues que us he tingut a tots esclavitzats. Si se t'acut res de bo, digue-ho, també. Escriu-ho, abans, perquè, segons sembla, als enterraments la gent oblida el que vol dir.
De cap de les maneres no llegeixis el poema d'Auden. S'ha fet tant que ja fa pudor (ha, ha) i és massa trist. Fes que algú llegeixi el sonet dotze de Shakespeare.
Música: "Blackbird" dels Beatles. "Plainsong" dels Cure. "Live like you were dying" de Tim McGraw. "All the Grees of the Field Will Clap Their Hands" de Sufjan Stevens. Potser no hi haurà temps per a totes, però procura que toquin l'última. La Zoey em va ajudar a triar-les i les té totes a l'iPod (porta altaveus, si necessites que te'ls deixi).
Després aneu a dinar a un pub. Tinc 260 lliures a la llibreta d'estalvis i vull que les facis servir per a això. De debò. Ho dic de veritat. Jo convido a dinar. No us descuideu les postres: caramel fos, pastís de xocolata desfeta, gelat, alguna cosa que no sigui gens saludable. Emborratxa't també, si vols (però no estpantis en Cal). Gasta't tots els diners.
I després, quan hagin passat uns quants dies, tingues els ulls oberts. Potser escriuré al vapor del mirall quan et banyis, o potser jugaré amb les fulles de la pomera quan surtis al jardí. Potser m'infiltraré en un somni.
Vine a veure la meva tomba quan puguis, però no et torturis si no pots, o si canvies de casa i et cau molt lluny. És molt bonic allò d'allà a l'estiu (mira la pàgina web).
Podris preparar un berenar i fer-me companyia. Això m'agradaria.
Res més.
T'estimo.
Petons, Tessa.

Instruccions per a la Zoey
No diguis a la teva filla que el món està podrit. Ensenya-li coses boniques. Sigues una heroïna per a ella, encara que els teus pares no ho fossin per a tu. No t'emboliquis mai amb un noi que no t'estimi.

Instruccions per a en Cal
No moris jove. No agafis meningitis, ni la sida ni res de res. Sigues una persona sana. No participis en cap guerra, ni formis part de cap secta ni de cap religió, ni perdis el cor per ningú que no s'ho mereixi. No pensis que has de ser bo perquè ets l'únic que queda. Porta't tan malament com vulguis.

Instruccions per a la mare
No fallis a en Cal. No te n'allunyis mai, no te'n tornis a Escòcia ni pensis que cap home és més important. T'empaitaré si ho fas. Et mouré els mobles, et tiraré coses i t'espantaré d'allò més. Sigues amable amb el pare. Ho dic seriosament. Et vigilaré.

Instruccions per a l'Adam
Cuida't a tu mateix i a ningú més. Vés a la universitat, fes molts amics, emborratxa't. Descuida't les claus de casa teva. Riu. Menja fideus per esmorzar. Salta't les classes. Sigues irresponsable.

En cambio no

I tot i així encara t'estimo.
No men volia adonar, però t'estimo. T'estimo com el primer dia. T'estimo sense voler. T'estimo per sobre de tot. T'estimo com mai he estimat a ningu. T'estimo i no t'ho mereixes. T'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo...
[...]

Recorreremos la ciudad, como ayer.

Nos cerrarán los bares,

nos cerrarán las calles.

Recorreremos la ciudad, como ayer.

Nos cerrarán los parques,

nos negarán las llaves.

Llénate el bolso de ilusión.

¡Agárrate!, la noche es de los dos.

Siento que algo ha cambiado en mi. Siento que ha cambiado el rumbo de mi vida. El timon se ha puesto en marcha y las velas se han desatado, el viento se ha puesto en mi favor. Mi vida ha cambiado.

Te fuiste en primavera, verano no sirvio
para echar a tus fantasmas de la habitación.
Maldigo aquel otoño que alguien me recordo
que te debia una cancion.

Se ha quedado a vivir en mi la soledad,
no me apetece ni salir.
Me quedo por aqui pegado en el sofa,
que hoy pregunto otra vez por ti.

Sus lágrimas eran cada vez más abundantes. Caían sin descanso mojando sus piernas. Respiraba con fatiga, le faltaba el aire, su pecho subía y bajaba sin compás. A veces, se le cortaba el aliento y transcurría uno o dos segundos antes de que lo recuperara de nuevo. Temblaba.
Me veía en un espejo.

Hay cosas que uno no puede hacer solo. Discutir, subirse y sujetar una escalera a la vez o doblar una sabana de esas de cama de matrimonio. Yo toda mi vida he pensado que lo ideal era vivir en pareja, por muy extraña que fuera la pareja. De echo, hay parejas que acaban convirtiéndose en trios. Parejas que se van quedando sin pareja porque no se puede evitar el miedo a no estar a la altura. Hay parejas que son imposibles por definición, por historia y por física, aunque no por química. O parejas en que la química se ha ido gastando aunque sigan compartiendo una familia. Familias donde, en algun momento, hubo una pareja. Parejas que fueron en algun momento, y ya no son nada. Y eso es lo que más miedo da en la vida, cuando la pareja se rompe, sea por lo que sea. La primera sensación que se tiene es de panico, un miedo atroz al canvio, a la perdida de control sobre nuestras vidas. Un miedo atroz a estar solo, pero cuando se llega a esa soledad uno se da cuenta de que la ruptura puede llevarnos a un lugar mejor. Hoy es el primer día de el resto de mi vida. Porque desde hoy, creo que lo más importante en esta vida es saber volar solo.

Tengo un sin fin de sueños por cumplir y no quiero claudicar ante ninguno, no debo dejarlos, no puedo darme el lujo de no cumplirlos y abandonarlos.

¿Algun día dejaré atras toda esta mierda?

No tornaràs.
No tornaràs a passar.
Ja no sóc com abans, ara sóc més forta o almenys això intent-ho creure'm. Algú com tu ja no és digna de poder traspassar la meva muralla així com així. No podràs.
He canviat, molt en el fons, però he canviat.
No ho sembla, però si...
Adèu. PAU

Com expresarme avui? Si no sé per on començar...
Han canviat tantes coses, però a la vegada tot segueix igual.
Les persones canvien. Les que sempre havien estat al teu costat, van marxant, es van distanciant, fins que ja no hi són. Un àmic, deixa de ser àmic.
El destí ajunta a unes persones amb unes altres, decideix amb qui seràn felices i amb qui passaran moments junts. A qui estimaràn i a qui odiaràn.
A tu, en canvi, no tens destí, no tens ningú, estàsmorta.
No puc.
No se ni com parlar, no se ni com explicarme. Necessito a algu que em salvi, algu que majudi a surtir daquesta foscor, algu que mentengui i que em dongui la mà, algu que no mabandoni, i que em sapiga veure tal com sóc, i que maccepti per com sóc.
Algú..
Algu que no existeix...
NO PUC...

Quan una persona sobrepassa els seus limits i no pot més, que ha de fer?
M'has amargat la vida..

Quizás bastaba respirar.
Solo respirar muy lento...