Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dilluns, 31 d’octubre del 2011

Serà l'últim cop que te'n rius de mi a la meva puta cara.
I és anar a allà, trobar-se a tots aquells gossos i cadells, i agafar-ne un i marxar corrents i no deixar-lo mai per res del món... I és entrar allà, i sentir-te a tu, i voler-te abraçar, i... 
Et trobo a faltar. Ni t'imagines quant, petit...

divendres, 28 d’octubre del 2011

Life gets better. The sun shines again.                                                                             T'estimo.

dijous, 27 d’octubre del 2011

Don't hold me up now,
I can stand my own ground,
I don't need your help now,
you won't let me down, down, down!

dimarts, 25 d’octubre del 2011

I era veure aquella noia i pensar: mira... la que li anava al darrere i no ho va aconseguir. I ara, resulta que no era així. Resulta que si que ho va aconseguir. I que quan jo la mirava i pensava tot allò, ella devia pensar: mira... la innocent que no sap que per un moment va ser meu. 
Encara que jo el pugui tenir "sempre", fot.

dimecres, 19 d’octubre del 2011

NO, WE WON'T FADE INTO DARKNESS

diumenge, 16 d’octubre del 2011

This is not your home, not your world, not the place where you should be.
And you understand, deep in your heart, though you didn't want to believe. 
Now you fell so lost in the crowd wondering if this is all, if there's something beyond.

Beyond these people, beyond this noise, 
beyond night and day, beyond heaven and hell.
Beyond you and me. Just let it be, 
just take my hand and come with me,
come with me...

And run, fly away, don't look back, they don't understand you at all,
they left you alone in the dark where nobody could see your light.
Do you dare to cross the door? Do you dare to come with me to the place where we belong?

Beyond this smoke, beyond this planet,
beyond lies and truths, beyond life and death.
Beyond you and me. Just let it be,
just take my hand and come with me,
come with me.

dissabte, 15 d’octubre del 2011

I've spent all this fucking afternoon crying with stupid series and talking all alone in English. This is not normal... 
verlaten

divendres, 14 d’octubre del 2011

Coincidència o destí?  Coincidència (:

dijous, 13 d’octubre del 2011

Where are you?

dimecres, 12 d’octubre del 2011

Trobarem a faltar el teu somriure, diu que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí...
Però el record de la vall on vas viure... no l'esborra la pols del camí.

dilluns, 10 d’octubre del 2011

RES MAI S'ACABA SI ALGUNA COSA T'HO RECORDA
No cal fer una pàgina expressa per aquella persona per recordar-la, tampoc cal penjar cada dia fotos seves i escrits seus en públic per no oblidar-la, no cal fer res per no oblidar-la. Perquè el seu record, la petjada que va deixar en tu és tan gran, que no necessites res per recordar-la, perquè en la teva memòria hi perdurarà sempre. I amb tan sols un gest, una paraula, una mirada, un sabor, un escalfred, una fulla que cau, una porta que s'obra, una finestra que es tanca, un gall que canta, el sol que es pon, un silenci, una llàgrima, un somriure, una piscina, un trampoli, una foca... qualsevol cosa... la recordaràs. I a cada minut tindràs la seva imatge a la ment, i a cada dia li dediciaràs unes paraules... Per què? Perquè sempre estarà amb tu. 

dijous, 6 d’octubre del 2011

Y así aguantamos este infierno
Y así aguantamos este infierno
Y así aguantamos este infierno
Y así aguantamos...

dimecres, 5 d’octubre del 2011

It must be a joke
Què està passant amb la vida? Perquè ultimament sempre guanya la mort...
Lost and insecure,
lying on the floor
Sé que tu no m'hauries fallat com han fet tots. Sé que hauries estat allà en tot moment. Sé que ara estaria parlant amb tu. Sé que tu m'estaries escoltant. Sé que m'entendries [...] Què està passant? Vine.Torna. Ajuda'm. Estic perduda.

dimarts, 4 d’octubre del 2011

Error 404. Friend/s not found.

diumenge, 2 d’octubre del 2011

Busco una calma inalcanzable, la atmósfera aquí no es fiable. Quiero estar solo si solo todo estará bien. Que nadie me hable, que no rompan este silencio es mío, hoy quiero sentir el frío.
Vértigo, que el mundo pare y me separe del cansancio de vivir así. Harto de fingir excusas, musas siento huir de mi. Cosas que viví, esta cicatriz de traumas, desangra versos, desarma el alma.

Que nadie hable, me falta el aire...
Por una vez que el mundo calle.
Quantes coses més necessites per marxar d'aquí? Quantes coses més necessites per deixar aquest fàstic de poble i aquest fàstic de gent? Quantes coses més necessites per odiar-lo una mica més?
Por muchas canciones que escriba sin rumbo, 
la tinta no logra calmar mi ansiedad.
Por muchas palabras que cante con rabia,
palabras que luego saben a dolor...
Torna.
No.

dissabte, 1 d’octubre del 2011

No tinc ganes d'entrar a la piscina i veure a tota aquella gent.