Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.
dilluns, 31 d’octubre del 2011
divendres, 28 d’octubre del 2011
dijous, 27 d’octubre del 2011
dimarts, 25 d’octubre del 2011
I era veure aquella noia i pensar: mira... la que li anava al darrere i no ho va aconseguir. I ara, resulta que no era així. Resulta que si que ho va aconseguir. I que quan jo la mirava i pensava tot allò, ella devia pensar: mira... la innocent que no sap que per un moment va ser meu.
Encara que jo el pugui tenir "sempre", fot.
Encara que jo el pugui tenir "sempre", fot.
dimecres, 19 d’octubre del 2011
diumenge, 16 d’octubre del 2011
This is not your home, not your world, not the place where you should be.
And you understand, deep in your heart, though you didn't want to believe.
Now you fell so lost in the crowd wondering if this is all, if there's something beyond.
Beyond these people, beyond this noise,
beyond night and day, beyond heaven and hell.
Beyond you and me. Just let it be,
just take my hand and come with me,
come with me...
And run, fly away, don't look back, they don't understand you at all,
they left you alone in the dark where nobody could see your light.
Do you dare to cross the door? Do you dare to come with me to the place where we belong?
Beyond this smoke, beyond this planet,
beyond lies and truths, beyond life and death.
Beyond you and me. Just let it be,
just take my hand and come with me,
come with me.
dissabte, 15 d’octubre del 2011
divendres, 14 d’octubre del 2011
dijous, 13 d’octubre del 2011
dimecres, 12 d’octubre del 2011
dilluns, 10 d’octubre del 2011
No cal fer una pàgina expressa per aquella persona per recordar-la, tampoc cal penjar cada dia fotos seves i escrits seus en públic per no oblidar-la, no cal fer res per no oblidar-la. Perquè el seu record, la petjada que va deixar en tu és tan gran, que no necessites res per recordar-la, perquè en la teva memòria hi perdurarà sempre. I amb tan sols un gest, una paraula, una mirada, un sabor, un escalfred, una fulla que cau, una porta que s'obra, una finestra que es tanca, un gall que canta, el sol que es pon, un silenci, una llàgrima, un somriure, una piscina, un trampoli, una foca... qualsevol cosa... la recordaràs. I a cada minut tindràs la seva imatge a la ment, i a cada dia li dediciaràs unes paraules... Per què? Perquè sempre estarà amb tu.
dijous, 6 d’octubre del 2011
dimecres, 5 d’octubre del 2011
dimarts, 4 d’octubre del 2011
diumenge, 2 d’octubre del 2011
Busco una calma inalcanzable, la atmósfera aquí no es fiable. Quiero estar solo si solo todo estará bien. Que nadie me hable, que no rompan este silencio es mío, hoy quiero sentir el frío.
Vértigo, que el mundo pare y me separe del cansancio de vivir así. Harto de fingir excusas, musas siento huir de mi. Cosas que viví, esta cicatriz de traumas, desangra versos, desarma el alma.
Por una vez que el mundo calle.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
