I love you                                                                                                 ...and it hurts

When you try your best but you don't succeed,

When you get what you want but not what you need,

When you feel so tired but you can't sleep...

Stuck in reverse.

And the tears come streaming down your face,

When you lose something you can't replace,

When you love someone but it goes to waste...

Could it be worse?

M'odio.

Supera esto, no seras capaz.

L'alcohol no et tornarà res. Tampoc et curarà, i tampoc et tancarà les ferides. No et farà oblidar el dolor, ni et farà sentir ple. Pots fer mil-i-una coses sense sentit, però no et sentiràs millor. Al contrari, et sentiràs miserable. Et sentiràs fracassat. Oblidat. Abandonat. En ruïnes.

Vacío,

Como el corazón del rico;

Como el bolsillo del mendigo;

Como los besos de alquiler.

Ell els coneixia... als dos.
L'empremta que van deixar, no l'esborrarà ningú dels nostres cors.

Anoche tu y yo jugamos 

a ese juego en el que tu

siempre sales vencedora.

Me enseñaste mil sonrisas

bajo un techo de estrellas,

el de tu habitación.

Las canciones Bob Dylan,

las de Lole y Manuel,

me hacen hasta daño

y con ellas me torturo,

hasta que el alma, me dice:

¡Basta ya! Mejor hazte sangre,

¡Basta ya! Mejor pasar hambre.

Todo pruebo con tal de alargar mis noches

y por más que quiera, siempre llega el alba

y amanece que no es poco... Vuleta al infierno.

Hoy ya ves, estoy llorando 

en el mismo rincón

donde vengo a vomitar

cada noche que mi cuerpo, me dice:

¡Basta ya! Y mejor te escondes,

¡Basta ya! Tú ya sabes donde.

Ves corriendo a donde el alba no te queme,

ves soñando y olvida que mientras tanto,

amanece que no es poco... Vuelta al infierno.

¡Basta ya! No tienes remedio,

¡Basta ya! Y echa un ojo al cielo.

Amanece que no es poco, vuelta al infierno.

Amanece que no es poco, seguir fingiendo.

Amanece que no es poco, vuelta al infierno.

I pensar que ara estaria al Palau Sant Jordi de Barcelona esperant per el concert d'Estopa...   
Fins a on hem arribat?

Sigues fidel a tu mateixa, i a ningú més.

En Ra i la Ju

Tears streaming down your face
when you lose something you cannot replace

Ei, jo et vull a dalt de tot, vale?
On ningú et pugui aturar, enserio.
Perquè valem collons (:

Que algú sense coneixe't sàpiga tot el que et passa, es preocupi per tu i t'aixequi la moral, és tan sols increïble. Gràcies (: i gràcies per aquesta grandiosa nit, no tinc paraules, la puc qualificar dins del ranquing de les 3 millors festes. Ho necessitava.

Cap al vespre és quan estàs com cansat,

i no saps què fer i et quedes fixat.

I et trobes molt sol, i el soroll s'esvaiex,

i mires al carrer i no hi ha gaire gent.

I canvien els sons, i tot sembla més mort,

i vols cridar ben fort que n'estàs fins als collons.

Cap al vespres estàs trist i no saps on anar,

i et prepares un Whisky i no te'l pots acabar,

i t'encens un cigarro sense ganes de fumar,

i l'apagues aviat i et tornes a aixecar.

I de sobte tens por de sentir-te tan buit,

te'n vas cap al Pub i no trobes ningú...

I surts a fora al carrer i comences a córrer, 

i el vent et va assecant el que sembla una llàgrima...

I t'atures cansat amb el nas ple de mocs,

i t'empatxes de nit, i respires ben fort.

que se te apaguen los besos

"Has d'anar a Tenerfie. No pots deixar el salvament, perquè si el deixes, la natació tampoc tindrà sentit. Has fet lo millor que podies fer. Recorda que d'aquí, tu ets la que té mes cullons."

L'amor dona als altres el poder per destruir-te.

Personas que no saben amar.
Faltas de sentimientos.
Inmaduras.
Nunca más.

No t'has parat mai a pensar si serveixes per això? No t'has sentit mai inútil? Com si aquí ja no hi pintessis res...? Mira al teu voltant. Que et manté aquí? Que et fa tocar de peus a terra? La gravetat i prou. Res més. La natació? El salvament? No. Tampoc. Me la pela completament. Uns europeus? Per aquí baix me'ls passo. La carrera? Jajaja... Els amics? Quins? Ah si, aquells 3 o 4... Ara mateix em plantaria a l'aeroport amb un feix de calers i agafaria el primer vol en direcció a Austràlia o als EUA i allà m'hi quedaria.

Quan la teva habitació, allà on ho guardes tot, allà on tot forma part de tu, allà on hi has passat de tot... és converteix en el pitjor lloc que hi pot haver. 
No puc. No tinc forces. Res té sentit.

Suposu que ja tens lo que volies. Ja que mai deus haver acceptat un no per resposta, ara ja tens el "potser". 
Enhorabona, maca.

Gràcies.

Que idiota se puede llegar a ser cuando el amor no te deja ver.

Perdràs la lluna si jugues amb les estrelles. I llavors ja serà massa tard. 

Ja fas tard.

Un rellotge que no avança. 
Uns ulls que no es tanquen. 
Una llàgrima que cau. 
On és tot lo que em vas dir?
On és tot lo que no em dius?

Tu no sabies nedar, i ella era el teu flotador. Fins que un dia es va rebentar, i llavors vas deixar de nedar perquè creies que no podies. Perquè només confiaves en aquell flotador i et creies incapaç de tot sense ell. 

Tal vez, ¿has pensado en renunciar? Yo aún no.

Es clar que pots. Tens la tendència a pensar que no pots més, que no pots més, però en el fons sempre et queda una espurna d'energia. T'entestes a pensar que no pots, però en realitat ets capaç de tot. T'entestes en menysprear-te, en infravalorar-te, i en realitat, ho vals molt més del que tu et penses. T'entestes en sentir-te inferior als de més, i en realitat, a vegades els hi dones 10.000 voltes a tots. T'entestes a pensar que ets dèbil i fràgil, i en realitat, estàs feta de roca dura, massissa i resistent. T'entestes a pensar que no pots aguantar més, i en realitat, tens el coratge suficient com per seguir endavant i lluitar. 

I no deixis mai que ningú et digui que no ets capaç de fer alguna cosa o que algú et menyspreii o menysvalori. No deixis mai que ningú et faci sentir inferior. Tu ets com ets, tu tens el teu passat i els teus records, tu decideixes conviure amb ells, tu decideixes qui són els teus àmics i qui són els teus enemics. Tu decideixes les teves metes i els teus objectius, tu decideixes la teva vida. Viu-la. Viu-la de manera que no sigui una opció. Viu-la de manera que sigui una oportunitat. Ets aquí. Estàs aquí per ser feliç. 

No volveré a hacerlo más, no he encontrado respuestas.

¿Y si no regreso jamás y este ruido no cesa?

Mundos que van a estallar si mi vida está opuesta.

Y yo ya no puedo hacer más si este más siempre resta.

Y yo ya no puedo hacer más si este más siempre resta.

Y yo ya no puedo hacer más si este más siempre resta.

Y yo ya no puedo hacer más...

y yo ya no puedo hacer más...

La Maron em dona coratge.

Nos hicieron creer que cada uno de nosotros es la mitad de una naranja, y que la vida sólo tiene sentido cuando encontramos la otra mitad. No nos contaron que ya nacemos enteros, que nadie en nuestra vida merece cargar en las espaldas, la responsabilidad de completar lo que nos falta.

John Lennon