"Take a shower, wash off the day. 
Drink a glass of water. 
Make the room dark. 
Lie down and close your eyes.
Notice the silence. Notice your heart. 
Still beating. Still fighting. 
You made it, after all. 
You made it, another day. 
And you can make it one more.
You're doing  just fine."

maleït 2015

i de sobte tens por de sentir-te tan buit

del sud del meu cor

del sud del meu món

i és com si em separes d'una cosa que mai he tingut però que sempre he volgut... i ara que ho puc tocar amb al punta dels dits, sóc jo la que desapareixo. I tinc aquella necessitat absurda de no deixar-ho escapar. I m'odio per tornar-me a sentir així, vulnerable, i alhora adoro la meva capacitat, per després de tants de mesos, tornar amb tanta força i sense frenos. 

Que curiós és el destí... que et porta aquí amb mi. 

M'agradaria pensar que és cosa del destí. Que el meu futur no estava allà, que estar allà no m'hauria servit i que el destí ha volgut que no hi estigues. M'agradaria pensar que per mil i una raons jo no hauria d'estar allà en aquell moment, que el meu futur em depara altres coses lluny d'allà. Que ha estat tot planejat des d'un bon principi perquè no hi pogués anar. 

M'agradaria pensar que és cosa del destí, perquè com sigui cosa del karma, ja em puc calçar.

Haz que no parezca Amor.
Que es lo que se lleva ahora.
Duelen tantas tripas en nombre de la libertad. 
Tú dices libre y yo digo cobarde.
Cobarde todo aquel que no es capaz de comprometerse con el instante.
Cobarde todo aquel que no esté presente cuando el otro está desnudo y vulnerable.
Cobarde todo aquel que puso un límite desde el principio.

Yo es que no quiero nada serio.
Como si no fuera lo suficientemente serio estar dentro físicamente de otro ser humano.
Yo es que no creo en las etiquetas.
Como si ponerle nombre a las cosas fuera algo malo.
Yo es que busco pasar el rato.
Como si la vida fuera para siempre.

Hay algo tan neurótico en nuestra manera actual de relacionarnos.
Tan irrespetuoso con la vida. Tan impaciente.
Y queremos más: más picante más gorda, más grandes, más altos, más guapas, más fuertes, más delgadas.
Nos aburrimos porque no os soportamos a nosotros mismos.
Porque no queremos que nadie nos conozca.
Porque es más sencillo empezar de nuevo cada poco vendiendo nuestra mejor cara.
Porque es mucho más sencillo follar que limpiar lo follado.
Porque tenemos miedo a que en el fondo seamos un auténtico fraude.
A que cuando el otro arañe un poco vea que no hay nada.

Nada serio.
Y aquí seguimos rascando, cambiando cromos repetidos, poniéndonos ropa interior cara para que otros se limpien los pies al entrar.
Haciendo el Amor una servidumbre de paso. 
¿No sientes a veces que tú vales más que todo eso que haces?
Que tú eres un jodido milagro.
Con tus ojos que todavía pueden ver.
Con tus pies moviéndose para llevarte al lugar que quieras.
Con tu boca capaz de dar las gracias.
Con tu piel ocupando una plaza en el mundo.
¿No sientes a veces que tú te mereces más que lo poco que te dan?
Dos besos mal pegados.
Tres minutos entre las piernas.
Cinco embestidas.
Y un WhatsApp: no me agobies.
Lo más triste es que esta sociedad ha conseguido invertir los papeles.
Ahora si dices que sientes algo, estás loco.
Es muy pronto, Muy arriesgado. Poco inteligente.

Dime tú, cómo lo haces para no sentir algo cuando lo haces.
¿Cómo se finge la vida?
Cómo se hace para que nunca parezca Amor.
Y que simplemente parezca un accidente. 

La meva vida es desmorona i no puc fer-hi res. 

A 13 dies tornen els pensaments suicides. 

We looked at each other a little too long to be "just friends"...

Hauria mogut continents per tu. Hauria parat el món i m'hauria baixat. Hauria deixat a tothom enrera per tu. Ho tenia tot, i en un moment, ja no tenia res. I vaig fugir. I ara tornes. I ja és massa tard. I òstia puta, com pica. 

"Where exactly do you put your hands on somebody who hurts everywhere?

Si por mi hubiera sido yo seguiría contigo. 
Me hubiera quedado con el tiempo detenido y mi futuro hipotecado. 
Pero lo inexorable en estos lares es vox populi, aun quedan detalles por pulir. 
Confluir, compartir y aunque duela concluir. 

Dreams are getting closer. 
-37

I think perfection is ugly.

I want to see 

scars,

failure,

disorder,

distortion.

Lo millor que m'emporto de Mallorca és la feina ben feta, les llàgrimes als ulls de pena i emoció al despedir-me de persones tan enormes per dins, i saber que d'una manera o altre des del dia 1 els has pogut ajudat en cada classe i en cada exercici. Potser us he pogut ensenyar algunes coses, però lo que meu ensenyat vosaltres a mi no té preu. 

Que ningú us tregui aquestes enormes ganes de viure.

Gràcies per tot. 

I'm gonna make it. 
I'm gonna smash it. 
I'm gonna burn it.

Pels meus cullons. 

Mai he trobat algo tan a faltar d'aquesta manera com això. Com lo que era el meu dia a dia, el meu esport, la meva gent, la meva passió, el meu sacrifici, les meves pressions i nervis, la meva vida. I entre tots els mals de caps era feliç. Entre totes les gotes d'aigua, era algú. 

Em falta algo, i és això. I necessito tenir paciència perquè encara no toca. Necessito tenir paciència perquè encara no és el moment, encara em queden moltes coses. I no serà l'any que ve, i potser l'altre tampoc, però sé que hi haurà un moment en el que tornaré a estar en una platja donant guerra d'alguna manera o altre.

Feliços 21. 
No m'oblido,                                                                                                                                 mai. 

I de sobte, mai m'havia sentit tan lliure. 

De moment tot va malament. 

Me quedo la risa, me sobra la prisa, me he vuelto a manchar la camisa y voy a celebrarlo! 

Ho han tornat a fer..

Tralarà:

• El que més m'atavala? Jugar amb els sentiments dels altres.
• No vull jugar amb tu ni res per l'estil.
• No m'agradaria perdret per fer el capullo.
• Cada dia m'agrades més.
• No et vull fer mal. 
• M'agrada ser sincer amb tu. Sempre ho he fet i mai ho deixaré de fer.
• Començo a sentir coses per tu.
• No vull fer-te patir.
• No vull fer-te mal sota cap concepte. 
• Vull estar amb tu fen-te petons i fent tonteries, parlant del que sigui.
• Tinc ganes d'estar amb tu.
• No vull fer-te mal, em sentiré molt malament.
• En mi ja hi ha uns sentiments cap a tu. 
• No els controlo ni els puc evitar.
• Tinc més ganes d'estar amb tu.
• M'importes.
• Que arribi, marxar amb ella i fer com si res. Que no crec que sigui el cas.

Tinc sed de vida i em penso beure el món!

És difícil haver d'abandonar en contra de la teva voluntat.
Haver de deixar de fer allo que t'ha aportat més coses al llarg de tota la teva vida.
I acceptar-ho. 
Acceptar que has de sortir fora de l'aigua, el teu medi.
És difícil.

Well, maybe it's just me and my blind optimism to blame...
Or maybe it's you and your sick need to give love then take it away.
And you'll add my name to your long list of traitors who don't understand,
and I'll look back and regret how I ignored when they said run as fast as you can. 

La pregunta que més sovint em feia era: ho podré aguantar? Vaig directe contra un mur de pedra a 100km/h. Ho podré ressistir? I la resposta era sempre: si, evidenment. 

Ara a poc del final, se'm capgiren les respostes, dubto de mi mateixa, i no veig més enllà d'una paret enorme que se m'acosta i m'amenaça. I tot canvia, i em faig petita, i no ho podré ressistir.

He was an ass. He made you fall for him and he 

wasn't there to catch you. But worst of all he made 

you trust you. Made you think that he wasn't 

like all the others. And you know what? 

He was right. He's not like all the others. 

He's worse. 

Have you ever felt it? That split second before the feeling catches the memory - that small haven on neutrality, before the headlong crash into recognition. Your mind pulls him to the foreground like a snapped rubber band. And you think of the line he drew in the sand, the one you can't seem tu put a foot past. Like a tripwire, you're afraid of the damage but you know you can't keep standing still. And the world falls away and you're exactly where you were on the last night you saw him, when he had his hands in your hair and his lips on your neck and he never said a word about leaving. 

- Lang Leav

Because maybe,you're gonna be the one that saves me

Falling into us.
And I don't dare stop the fall, because I need it far too much. 

"Fear kills dreams. Fear kills hope. Fear puts people in the hospital. Fear can age you. Can hold you back from doing something you know within yourself that you are capable of doing, but it will paralyze you."

I'm not gonna let this destroy me.
Crec que és el millor vídeo que he vist en molt de temps.

"Pain is temporary. It may last for a minute, or an hour or a day, or even a year. But eventually it will subside, and something else will take its place. If I quit, however, it will last forever." 

I allà està, a un pas de mi. 
Amenaçadora, 
Observant-me a cada moviment. 
Fosca. 
Profunda. 
El bucle infernal...





























La depressió.

Because it feels so much like falling. 
A frightening descent into beautiful madness. 
And it scares... 
it terribly scares. 

One night to be confused,

one night to speed up truth.

We had a promise made,

four hands and then away.

Both under influence,

we had divine scent.

To know what to say,

mind is a razorblade.

To call for hands of above,

to lean on,

wouldn't be good enough.

For me, no.

One night of magic rush,

the start - a simple touch.

One night to push and scream,

and then relief. 

y vomitó las mariposas que revoloteaban en su estómago