M'agradaria cridar. Cridar pel carrer, saltar, ballar, cantar tot el dia. Poder dir al món que sóc feliç. Demostrar-ho. I que es preguntin perquè somric; perquè després de tot somric; perquè sóc capaç de tirar endavant quan se'm mor una de les meves millors amigues; perquè sóc capaç de tirar endavant quan se'm mor el meu germà petit; perquè sóc capaç de tirar endavant després del Novembre; perquè puc; perquè, malgrat tot, estic aquí. 

Respirent. Visquent. Asaborint. Absorvint.

Sí. És molt sencill. Només són quatre lletres.

Que durin els dies de sol. Que cada dia tingui ganes de somriure. Que vinguin dies millors, com avui. Que tot sigui millor [...] Que el dolor del passat és la força per contiunar endavant, cada cop més bé, cada cop millor.

Fills de PUTA.

-Que inoportuns, no?
-Qui?
-Els fantasmes.

TOTS ELS PESSIMISTES VAN DE TORT.
TOTS ELS PESSIMISTES VAN DE TORT.
TOTS ELS PESSIMISTES VAN DE TORT.
TOTS ELS PESSIMISTES VAN DE TORT.
TOTS ELS PESSIMISTES VAN DE TORT.
TOTS ELS PESSIMISTES VAN DE TORT.

Plores :____________________)

Vull que s'escorcin els dies fins a veure't, i que llavors, siguin més llargs; que les abraçades siguin eternes i que l'escalfor no s'esvaeixi mai; que les mirades poguessin dir tot el que sento per tu i no ho puc fer amb paraules; que un peto pogués fer callar tots els crits i totes les pors per sempre més... T'estimo.

Com vos... czasdfkasdkdsfaddasdfasdfdsetc

Jo em sento molt sòlida. Gens menuda, sinó alta i ferma, viva i palpitant. És una línia molt palpable, existir o no existir. Ara sóc aquí. Aviat no hi seré.

Indifference grows.
Indifference feeds on me.

Your last breath.                                                           one month, I miss you brother

És una merda no poder comparar el que feies tu amb lo que fan els altres gossos, anar per dir algo sobre tu, i llavors adonar-te'n de que no hi ets. I a vegades se m'escapen coses, perquè no me'n faig a la idea. Segueixo mirant la cantonada de la cuina i  no hi ets, segueixo apartan el plat del cantó de la taula perquè no t'ho mengis, segueixo donan-te menjar d'amagat de la mama, l'únic que cau a terra. Segueixo mirant el teu llit, tot i que només hi ha una joguina teva. Segueixo cridant el teu nom, tot i que no em vens a buscar. Segueixo sentint el teu escallering amunt i avall, tot i que només és a la meva ment. Segueixo tocant el timbre i sentint els teus lladrucs, però no, només són en el meu cap. En realitat només hi ha silenci. El silenci del buit; de quan marxa algú i deixa aquell forat irremplaçable. Sí... aquell putu silenci que et fa sentir com una misèria, i et diu que no tornarà.

Un dia rere l'altre, tenia la sensació que algú m'havia desmuntat la vida, n'havia polit cada bocí amb molt de compte i l'havia tornada a muntar.

Porque el miedo al fin cayó... al fin cedió.

Riem. Continuem així, rient. Parlant sense saber ben bé de què, ni per què. Llavors decidim penjar, amb la promesa de trucar-nos demà. És una promesa inútil. De totes maneres ho farem. Quan perds el temps per telèfon, quan els minuts s'escolen sense que te n'adonis, quan el que diem no té sentit, quan penses que si algú t'escoltés es pensaria que estàs boig, quan cap dels dos té ganes de penjar, quan després que ella ha penjat comproves si no t'ha tornat a trucar, llavors ja has begut oli. O, més ben dit, estàs enamorat. Que de fet és una mica el mateix...

Step

OMG...

I must be dreaming...

¿Que hace un ángel como tu, en un infierno como el mio?

Com un dia que plou i et quedes a casa, estàs tot sol i no hi ha ningú, només hi ets tu amb els teus records que s'han perdut... I recordes tot lo bo, recordes lo millor. Històries amb àmics, històries d'amor, que van passar ja fa molt de temps quan hi havia amor. 
I amb el pas del temps els records vas perdent, se'ls emporta el vent, s'esborren de la ment... Però en el teu cor perduraran eternament.

Tornar a escriure. Tornar a dibuixar. Tornar a sentir.

Necessito despertar en un dia radiant.

I sempre estaràs al meu cor.

Sí, tu ets tu, però no series tu si un dia no haguéssis coincidit a la mateixa piscina que l'Olga, no series tu si haguéssis anat a una altre escola i haguéssis conegut nens diferents, no series tu si un dia, enlloc de decidir mirar la màscara haguéssis triat una altra peli, i no series tu si un dia, a la botiga d'animals, enlloc d'aquell cadell, els teus pares haguéssin triat el del costat.