Sempre dius que no pensis en les coses. Que no et trenquis el cap pensant en una cosa que no té sentit (o això és el que vols creure, perquè en realitat en té massa). I tens por de descubrir tot el que ja saps. Tens por de retrobar-te cara a cara amb la veritat. Tens por d'adonar-te de que el temps passa massa ràpid, i de que algo no marxa bé. De que tot és monòton, buit, rutinari. De que falta la xispa, la flama que ho encén tot i et fa somriure. El problema és que ja ho saps, no fa falta adonar-t'en.
dimarts, 31 de maig del 2011
He's not perfect. You aren't either, and
the two of you will never be perfect.
But if he can make you laugh at least
once, causes you to think twice, and if
he admits to being human and making
mistakes, hold onto him and give him
the most you can. He isn't going to
quote poetry, he's not thinking about
you every moment, but he will give you
a part of him that he knows you
could break. Don't hurt him, don't
change him, and don't expect more than
he can give. Don't analyze. Smile when
he makes you happy, yell when he
makes you mad, and miss him when
he's not there. Love hard when there is
love to be had. Because perfect guys
don't exist, but there's always one guy
that is perfect for you.
Bob Marley
diumenge, 29 de maig del 2011
dissabte, 28 de maig del 2011
divendres, 27 de maig del 2011
Parlem de tu, però no pas amb pena
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses, parlem també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te; poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.
06/11/09 (Miquel Martí i Pol)
dijous, 26 de maig del 2011
dimecres, 25 de maig del 2011
dimarts, 24 de maig del 2011
dilluns, 23 de maig del 2011
I si, tinc aquesta cara. Tinc aquesta mirada. No miro bé a la gent, perquè no me'n fio de ningú, perquè em semblen tots iguals, i perquè no em ve de gust. I tinc aquesta cara perquè em van parir així, perquè són gens del meu pare i de la meva mare. I tinc aquesta expressió perquè la vida m'ha ensenyat que hi han coses que et marquen per sempre, i la meva infancia, va ser una desgràcia. I la mort de l'Olga, en va ser una altra.
Quan quedar primera de Catalunya amb taula, nedar i amb l'Iron, no t'omple. Quan aguantar-te sobre un esquí agafant una onada per primera vegada, no t'omple. Quan veure tota aquella gent que un mes abans t'hi havies sentit com a casa, no t'omple. Quan et diuen que estàs convocada per anar als autònomic, no t'omple. Quan et diuen que has fet un bon campionat i que estan orgullossos de tu, no t'omple [...]
Quan te la pela tot, i només tens ganes de no sentir a ningú, de que t'envaeixi el silenci, de no tenir que fingir cap putu somriure com has fet en tot avui, i de dormir durant un temps.
Quan te la pela tot, i només tens ganes de no sentir a ningú, de que t'envaeixi el silenci, de no tenir que fingir cap putu somriure com has fet en tot avui, i de dormir durant un temps.
diumenge, 22 de maig del 2011
dissabte, 21 de maig del 2011
divendres, 20 de maig del 2011
Se'n va anar massa aviat... o simplement, se'n va anar. Quan mirem al cel ens agrada pensar que vetllen per nosaltres. Sovint ens recordem d'ells... al matí, a la tarda, o a la nit mirant les estrelles. Una data, un record, una cançó, un lloc, una olor... Hi ha coses que no es poden oblidar.Sempre amb tu petit rondinaire. Ets molt gran.
dijous, 19 de maig del 2011
Que fàcil, no? Ara hi ets... ara no hi ets... La teva vida en un segon es pot acabar. I perquè? El perquè per més que el busquis no el trobaràs enlloc. Aquest matí t'he vist, m'has desitjat sort, i t'he ajudat a que la Núria vingues al sopar. Ahir passat tenies gana, i amb una truita no en feies prou. Aquest matí t'he vist... i aquesta tarda has deixat de viure. I dilluns ja no et veure. Ni dimarts. Ni dimecres. Ni dijous. Ni divendres, ni dissabte, ni diumenge, ni mai més. Però d'aquí a que m'ho cregui, va per temps. Per tan, ens veiem dilluns.
dimecres, 18 de maig del 2011
-Com ha anat?
-Trist.
-(...) Ja no et recordava vestit de carrer.
-I?
-Et queda molt bé. D'aquí poc el Jordi també es vestirà de carrer.
-Si, ja ho sé.
-I el grup dels Polseres desapereixerà.
-No, no té perquè. El Jordi marxa però hos podreu veure quan torni a l'hospital o fora d'aquí.
-Això no és veritat. Ningú torna i tu ho saps. No tornen mai a veure'ns. El primer que fan quan surten és treure's la polsera i oblidar l'hospital.
-No, en Jordi no ho farà.
-No ho farà...
-Saps que tornarà a veure-hos, t'escriurà e-mails... No siguis cruel amb ell, simplement perquè estigui millor. Un dia tu també hauràs de marxar, no ho faràs?
-(...) i l'Ignasi? També tornarà?
-No. L'Ignasi no. Però d'alguna manera sempre estarà amb vosaltres.
-Està mort. No tornarà a estar amb nosaltres.
-(...) Saps que vaig decidir quan els meus amics es van començar a morir?
-Morir de què?
-D'accidents, de malalties... Quan et fas gran vas perdent gent pel camí, així és la vida. Del meu grup només en quedem dos, i al principi es feia complicat tirar endavant... Ens preguntavem: perquè ell i no jo?
-Jo també m'ho pregunto: perquè ell i no jo? Jo he anat molts més cops que ell a quiròfan.
-Ja ho sé Lleó, jo també m'ho he preguntat. I saps què? Al final vam decidir una cosa amb els amics: ens vam dividir al seva vida entre els que estavem vius.
-Com dividir-la?
-Matemàticament. Ens quedàvem tots amb una mica d'ells. I haviem de complir els somnis d'ells... Viure part de les coses que no haguéssin tingut temps de viure. Jo he de viure, a part de la meva, 3,2 vides més.
-3,2?
-És el que em va tocar en el repartiment. I de vegades quan faig una cosa que sé que els hi agradaria a algun dels que portu a dintre, em sento molt millor.
-I de veritat que funciona?
-Jo els noto a dintre, i viure més la vida et fa fer més coses perquè has de viure pels altres.
-Però... Perquè dividir-la si et pots quedar una sencera?
-Perquè si la divideixes, es multiplica. Formarà part de tots vosaltres, no només d'un. Continuàreu sempre junts, ell farà etern aquest grup.
-El trobo molt a faltar.
-Ja ho sé Lleó, ja ho sé...
-Perquè ha hagut de marxar? És una putada...
dimarts, 17 de maig del 2011
dilluns, 16 de maig del 2011
diumenge, 15 de maig del 2011
Puta. Tan prodund és el teu dolor que no ets capaç d'expressar-lo en un full en blanc? Tan afectada estàs que has d'anar a robar els pensaments de l'altre gent? Tan malament estàs com per després penjar-ho en el puto facebook? Tan genial és que tothom t'hi posi "me gusta" en un text que no has escrit tu? Tan bé et sents quan la gent et diu: " ella està amb tu"? De veritat que et sents bé? Amb un text que ni t'han sols t'has dignat a escriure? Que ni t'han sols t'has dignat a pensar? Amb un text que simplement l'has robat d'algú que SI que no tenia forces per nedar, que SI que volia tocar el cel per agafar-li la mà, que SI ho donaria tot per tornar-la a veure? De veritat que et sents bé? De veritat que disfrutes siguent la víctima? Falsa. Imbècila. T'hauria de caura la cara de vergonya. No només per això, sino pel sol fet de riure al seu enterro.
divendres, 13 de maig del 2011
"The most beautiful people we have known are those who have known defeat, known suffering, known struggle, kown loss, and have found their way out of the depths.
These persons have an appreciation, a sensitivity, and an understanding of life that fills them with compassion, gentleness, and a deep loving concern.
Beautiful people do not just happen."
Elizabeth Kübler-Ross
dimarts, 10 de maig del 2011
diumenge, 8 de maig del 2011
divendres, 6 de maig del 2011
dijous, 5 de maig del 2011
En este momento hay seis mil cuatrocientos setenta millones, ochocientos dieciocho mil, seiscientos setenta y un habitantes en el mundo. Algunos huyen asustados. Otros vuelven a casa. Algunos cuentan mentiras para poder sobrevivir. Otros se enfrentan a la verdad. Algunos son hombres malos en guerra contra el bien. Y algunos son buenos, y luchan contra el mal.
Seis mil millones de personas en el mundo. Seis mil millones de almas.
Y a veces solo necesitas a una.
Seis mil millones de personas en el mundo. Seis mil millones de almas.
Y a veces solo necesitas a una.
Tothom té un passat, t'agradi o no. El pots recordar sempre que vulguis, però amb un somriure. Pots mirar endarrere i no plorar. Pots mirar endavant, i respirar. Pots mirar el que tens, i no deixar-ho escapar. S'han acabat les llàgrimes. S'han acabat les nits d'ansietat. S'ha acabat fer-te mal. S'ha acabat amargar-te. S'ha acabat cridar.
Aixeca't. Viu la vida.
Sigues feliç per els que ja no hi són.
Sigues feliç per ell.
Sigues feliç per tu.
Aixeca't. Viu la vida.
Sigues feliç per els que ja no hi són.
Sigues feliç per ell.
Sigues feliç per tu.
dimecres, 4 de maig del 2011
Hoy tengo miedo al paso de los días,
a las negras despedidas, a la lluvia del cristal...
A las tardes sombrías, a las noches que me esquivas,
al futuro que me intenta encarrilar...
Ahora por fin entiendo que mi cara siempre es cruz,
que las funciones terminan cuando se apaga la luz.
Que no hay otro camino que arrastrar todo conmigo
y seguir como sigo...como sigo...
a las negras despedidas, a la lluvia del cristal...
A las tardes sombrías, a las noches que me esquivas,
al futuro que me intenta encarrilar...
Ahora por fin entiendo que mi cara siempre es cruz,
que las funciones terminan cuando se apaga la luz.
Que no hay otro camino que arrastrar todo conmigo
y seguir como sigo...como sigo...
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)