Suposa que passes algo així i tu ho sapiguessis, m'ho diries?
I tu? Voldries que t'ho digues? Ho voldries saber, o preferiries no saber-ho?
Ho voldria saber, perquè no podria estar amb algú que m'ha fet aixo...

Diga'm que tan sols és una paranoia meva, sisplau, que algu m'ho digui, perquè sino em suicido.

M'ha caigut una llàgrima quan m'han comunicat que al 15 de maig faran concert de Boikot a la Mirona. kasjdfoajidsfaosdfjasdoifjasdoifjasdñofjiasdfaosjfioadpisjfaiofjadsvklzjmvasjdf. No tinc paraules. Desde Santa Coloma que esper-ho aquest dia. No m'ho crec.

Somies?! Però com pots?!

Estimada Olga,
T'escric perquè et vull comunicar que jo ho valc. Que he après a caminar tota sola en aquesta vida, sense pors ni remordiments. Que no depenc de ningú i que sóc lliure de fer el que vulgui. Que em tornu a sentir com un peix a l'aigua quan em tiro desde el trampoli. Que se'm dibuixen somriures a la cara, somriures de veritat. Que m'envolten unes persones marevelloses que mai les he sabut valorar. Que no hi han amors impossibles, sino obsesions. Que necessito fer més bogeries perquè tot tingui sentit. Que demà em puc morir, i haig de viure al moment!
Gràcies Olga, moltes gràcies.
I sé, que, potser ara encara no, però que d'aquí a uns anys, podré recordar tots els bons moments al teu costat, i podré recordar el teu nom sense que se m'encongeixi el cor.
T'estimo Olga, t'estimo molt.

Estúpida. Com se t'acudeix...

FOC. S'ha calat foc al teu interior, i no hi ha aigua per apagar les flames.

I quan ella s'espantava, ell li agafava la cara entre les seves mans, i li deia fluixet a cau d'orella, tranquila, jo no et faré mal, em sens? Confia amb mi. I ella es va deixar emportar per les seves mans i les seves caricies, per els seus petons i per les seves paraules.

Que t'ha passat? Tu no eres així...

Gràcies Tessa. Moltes gràcies.

All the crazy shit I did tonight,
those would be the best memories.

Judit Vergés té ganes d'ostiar a algú.

No callaré. Ara ja no.

Una braçada, una altre braçada, dreta, esquerra, dreta, esquerra, repiro, no respiro, respiro, no respiro, pica de peus, pica més fort...!

Me acuerdo de tí,
me cago en tus muertos,
no puedo dormir,
me sueño que has vuelto.

Sueño con tu piel,
me siento mejor
ya no tengo sed,
ya puedo bailar de flor en flor.
Me vuelvo a perder
entre el edredón
me vuelvo a quedar
sin sol, sin sol, sin sol.

De tanto pensar,
de perder el tiempo,
de tanto privar
por poco reviento.

[...]

Bribriblibli
bribriblibli

¿Fumas?
Sí, de vez en cuando, por si me mata.

Deixa que tot flueixi, no tinguis presa. El que vols algun dia o altre arribarà. De mentres, disfruta de la vida.

Ens veiem aviat, Jacky.

La Tessa Jou, la Tessa i ningú més.
Recorda-ho sempre.

I que hi guanyes pensant en el que vas fer o vas deixar de fer? Res, només hi perds. Només hi perds temps, i el temps és or.

I quan intentes ser forta per ajudar a l'altre gent, és quan t'adones de lo debil que pots arribar a ser.

Thank you, my friend.

Para algunos la vida es galopar un camino empedrado de horas, minutos y segundos. Yo más humilde soy y sólo quiero que la ola que surge del último suspiro de un segundo, me transporte mecido hasta el siguiente.

És una dossis d'adrenalina injectada en vena. És.. pff... em supera. Em desmadro. M'oblidó de tot. Sóc lliure, me la suda tot, més tot indiferent, més tot absolutament igual! És un somni, un somni de llibertat, un somni en contra de l'autoritat i en contra de la realita, un somni de rebelació, de tirar-ho tot per terra i trepitjar-ho, de saltar ben amunt i tocar el sel, agafar els nuvols i estripar-los un per un fins que el dia sigui clar. De pujar a dalt de tot de la muntanya i cridar ben fort, de tirar-me amb paracaigudes desde 3000 metres... De ser jo. Sóc jo, jo i ningú més. Aquesta canço em fa despertar, em fa somiar, em fa oblidar, em fa disfrutar.

Em supera. No sé com expressar tot el que em fa sentir, només sé que és la millor cançó del món.

No pots dir prou, no li pots fer això...

I, inconscientment, he obert el word, he escrit amb lletres ben groses la paraula promesa, una lletra a cada full, i ho he imprimit. He pujat a l'habitació, i de seguida he mirat aquell prestatge. Aquell prestatge on s'han anat acumulant copes i trofeus desde que tenia 5 anys, un prestatge on hi ha escrita la meva vida desde que vaig començar a nedar, un prestatge que abans em feia sentir orgullosa i ara em fa sentir decebuda amb mi mateixa. Feia 10 anys que ningú el netejava.
De seguida, he obert l'armari de la neteja i he tret tot lo que necessitava. He pujat ràpidament a la meva habitació, i una per una, he netejat totes les copes que hi havien i he tret tota la pols acumulada.
Abans de posar-les al seu lloc, eh agafat els fulls impresos, i els he enganxat a la paret del darrere. Una lletra rere l'altre, PROMESA. Me l'he quedat mirant uns 10 minuts sense saber que pensar, uns 10 minuts absent i aturada en aquesta paraula, recordant tot lo que implica i perquè la vaig utilitzar. I de sobte, sense adonar-me'n, una llàgrima em rellisca galta avall fins a caure al terra. PAM! Reacciona!

Eixugant-me les llàgrimes torno a col.locar totes les copes al seu lloc, intentant que la paraula del fons es veies bé per quan necessites veure-la, per quan necessites recordar amb consciència tot el seu significat.
[...]

M'has de fer un favor, has d'agafar 7 fulls en blanc. En cadascun d'ells has d'escriure una lletra, a mà o a ordinador.
En el primer full ficaràs una P,
en el segon una R,
en el tercer una O,
en el quart una M,
en el cinquè una E,
en el sisè una S
i en el setè una A.

Ho enganxes a l'habitació, a l'armari o a on vulguis, i cada dia que ho miris, t'has d'enrecordar del que em vas prometre...

I la ideea d'anar-la a veure m'esgarrifa. Com puc anar a un lloc com aquell? Com hi puc anar, si per mi aquella persona segueix siguent aquí? Com? No m'atreveixo ni ha pensar-ho.. és com si em clavessin una bufetada rere una altre, i les llàgrimes em cauen soles sense adonar-me'n...

I despres de 3 mesos, m'he atrevit a escoltar la teva cançó per primer cop desde que vas marxar. Escolto la lletra i ho relaciono tot, però tot i així, segueixo sense entendre res. Segueixo sense entendre perquè ja no ets aquí al meu costat, i després de 3 mesos, encara segueixo pensant que algun dia d'aquests et trobaré per el carrer, que continues vivint a Olot, que tens el meu peluche al prestatge de la teva habitació, que algun dia d'aquests em trucaràs, que vindràs a Banyoles per setmana santa, que només ens separen 35 quilometres...
T'estimo Olga. T'estimo molt.

S'ha acabat, no? Ja no queda res del que hi havia...
I si t'he vist, no m'en recordo.

Algú es va emportar les forces que necessitava per continuar a dins de l'aigua... Ja no trobo sentit a la natació. Fa casi 3 mesos que em pregunto diariàment que hi faig a dins d'una piscina.

el nostra pla d'ahir va fallar pero el qe farem per daqui poc no!
i am el temps i am mi al teu costat espero qe tot torni alla on tu vols.
testimuu judit

olaga_9 dijo en 17/04/09 17:24
TINC MOLTISIMES GANES DE VEURET I HO SAPS! T'ESTIMU MOLT!
Jo també Olga. No saps pas quant...

Però com pot existir algú com tu? Esque no ho entenc, no me'n puc fer a l'idea...

Monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre, monstre,

Això és un àmic? Això és el que implicava ser àmiga teva? Implicava ser transparent? Implicava sentir-te inútil i com una merda? Implicava no dir-me res en dos putus dies, i ara, precisament ara, enviar-me un putu missatge? No, les coses no van així... Ho sento, però si ser àmiga teva implica tot això, prefereixo no ser-ho.