No diguis mai sempre.
Només diga-ho quan ho creus i ho sents de veritat, sino, sàpigues que no val la pena dir mentides.

Vale por el sueño de una noche de verano. Vale por la primera lágrima de una carcajada desternillante. Vale por un: eres todo y más. Vale por una lámpara de luz taciturna. Vale por un te quiero susurrado al oído. Vale por una de esas tardes en las que no quieres hace...r nada. Vale por una compañía perfecta. Vale por una dosis severa de azúcar. Vale por un trocito de Sol ardiente. Vale por sabor del primer beso. Vale por la emoción al escuchar tu canción favorita. Vale por un solo día siendo tú.
Solo canjeable en tiendas especializadas, no se admiten devoluciones ni cambios imprevistos. De regalo una sonrisa, tres globos y un siempre jamás.

MIERDAS NOCHES.

i no m'atreveixo a parlar de tu amb ningú. No puc... no me'n veig amb cor. Parlar d'una cosa que per mi no ha passat, que m'intento creure que no ha passat. No vull parlar-ne amb l'altre gent perquè no els vull fer sentir malament i perquè es pensaran que estic boja, però necessito parlar-ne amb algu. Per això estic aquí, escrivint en una puta pàgina d'internet.
Et trobu a faltar, Olga. No et pots pas imaginar quant..
T'estimo.

No puc amb els divendres.
Els odio.


6 setmanes

TORNA

Per un sempre juntes Olga. Sempre.
M'ho vas prometre. Ens ho vam prometre.

No puc parar. No em puc aturar ara, haig de continuar per tu, per tu i per mi i per aquell sempre juntes que un dia ens vam prometre. Penso que no té sentit que ho faci, però algu em diu que ho haig de fer encara que em senti idiota o encara que no avanci dins de l'aigua.

Tothom em diu que continui i que el temps ho cura tot. No ho suportu. No sé com dirl-s'hi ja de més maneres que el temps no cura res, que només deixa passar les coses, però mai les cura. Mai.

Sento que em quedo aturada al mig de la piscina i que d'allà no em moc. Sento que quan faig una voltereta, no m'empenyo a la paret. Sento que quan em tiro del trampoli, caic. Sento que quan toco la paret, no es para el temps.
[...]
No tinc força per nedar.
No té sentit si tu no hi ets.

Estimada Olga,

El temps passa, i a vegades, com més en passa, més mal em fa. No ho entenc. On ets? Cada cop que vaig a Olot et busco, però mai et trobu. Quan veig a alguna nena primeta, cabells foscos i vestida amb la roba de l'Olot el cor em fa un salt. Quan m'adonu de que no ets tu és quan em sento encara més malament.

M'estic plantejant deixar de nedar, però sé que no ho faré perquè t'ho vaig prometre. Olga cada cop que em tiro a l'aigua penso amb tu, però quan estic nedant no tinc força. Sento que quan estic a dalt del podi em falta sentir el teu "ale judit!", però mai el sento. Nedo per tu, però no tinc força per nedar ni per mi. Sento que em quedo aturada al mig de la piscina i que d'allà no em moc. Sento que quan faig una voltereta, no m'empenyo a la paret. Sento que quan em tiro del trampoli, caic. Sento que quan toco la paret, no es para el temps.

Em sento [...] nedant si tu no hi ets.
Et trobo a faltar Olga, no tu pots ni imaginar.

T'estimo.
Gràcies per escoltar-me.





Judit

Oscar ponme una copa más, le quiero olvidar.

I quan més la necessites, més està per tu.

Som inseperables.

No nos dejeis huerfanos.

Rulo,

TORNA!

La amistad es una cajita de cristal. Pequeña, transparente, donde guardas allí dentro todos tus pensamientos, ideas, cariño y amor. Un cristal fino donde te reflejas. Material en el que están hechos tus sueños. Son porciones de tu corazón que intentas que no se rayen nunca.
Un amigo es más que una persona. Algo que no es físico, algo que siempre llevas. Es eso que recoges por el camino y guardas en tu cajita de cristal, cuidadosamente acomodado en su interior de terciopelo. Todo eso en lo que crees, en lo que confías, en lo que sientes. Eso que más allá del mundo encuentras. Eso que te abraza cuando piensas que no puedes más. Algo que lamentas no ver. Porque el amigo no se ve, no se toca, no se huele. Simplemente lo sientes. Y, aunque se encuentre sentado a tu lado, tú nunca lo ves como la materia física que es. Su esencia oculta entre los pliegues del terciopelo de tu cajita de cristal.
A veces lo miras a los ojos. A veces sientes su presencia.
Sin embargo, el amigo no es la persona que ves. Es la persona que sientes. Es aquello por lo que darías todo.

Menos tu cajita de cristal…

5 setmanes
5 putes setmanes

La meva vida se'n va. Com la cendra d'un cadaver després de cremar-lo, com l'aire mentres vas amb moto per la carretera, com la sorra entre les mans, com una caiguda lliure, com si tot el que està passant no estigues passant... és una sensació tan desagradable. Sents que amb tot el que fas, no vas enlloc, que no serveix de res, i et sens impotent perquè saps que d'un dia per l'altre marxaràs i no hauràs fet tot el que voldries fer. Però alhora sents que no hi pots fer res. Sents que caus per un precipici i que no hi ha cap branca ni cap pedra per aferrar-t'hi, i vas caiguent, a vegades ràpid i a vegades més lent, però vas caiguent, a poc a poc et vas allunyant i ningú se n'adona. Fa temps que ja no hi ets. Fa temps que vas caure per aquell precipici. Fa temps que se t'ha esborrat el somriure que duies a la cara. Fa temps que no vius, ni per ella ni per tu.
Tu també t'has mort.

ODIO EL NADAL. L'ODIO A MORT.

Després de 6 mesos i 11 dies he tornat a veure aquella xispa, aquella espurna, aquella màgia a la seva mirada. Després de 6 mesos i 11 dies els seus ulls han torant a brillar.

Jo volia disfrutar de la tardor. Volia veure cada fulla, una per una com queia lentament, les volia trepitjar i sentir aquells cruixits tan relaxants, volia estirar-me al mig d'un prat i tancar els ulls, volia fer fotos a cada paisatge i enganxar-les a la paret de l'habitació, volia agafar la bicicleta i anar a fer un tomb amb els guants, el gorro i la bufanda, escoltant música mentres pedalo, volia anar a caçar bolets i cantar al mig de la muntanya, volia posar-me sota la pluja freda en un dia de tramuntana i quedar empapada, volia veure la posta de sol cada tarda a dalt d'un arbre, volia... volia fer tantes coses. Però desde que no hi ets, la tardor ha perdut tota la màgia i s'ha mort.

Lo hecho está hecho, volvi a tropezar con la misma piedra que hubo siempre...

BUIDA BUIDA BUIDA BUIDA,
odio sentir-me així, ho odio.
Impotència per no poder-hi fer res...
Et necessito.

Marioneta, que sola estás...

Pujar al podi. Pujar aquelles escales, i arribar a la petita plataforma de dalt de tot, el punt més alt de tota la discoteca. Des d'allà observar a tota la gent que coneixes i sentir-te superior a ells. Començar a ballar, a sentir el ritme de la música, sentir cada batec del cor com si fos l'últim, asaborir cada moment com si s'hagués d'acabar en el mateix instant, ballar, ballar, ballar descontroladament. Tan li fa si tens calor o fred, tan li fa si vas ben pentinada o ben esperrucada, tan li fa si la gent pensa que ets una guarra o a una puta. Tan li fa tot, m'és indiferent. Només sento l'adrenalina que em recorre per les venes, només sento els batecs desenfrenats del meu cor que sembla que m'hagi de sortir disparat. Me la suda tot, només vull ballar. Només assaborir aquest moment i ja està, perquè potser demà cauré amb moto, se'm descordarà al casc i picaré molt fort amb el cap a terra. M'ingressaràn a l'UVI, i al cap de 4 dies una vena del crani s'em taponarà i el meu cor, aquell cor que la nit passada va bategar com mai ho havia fet abans, deixarà de bategar per sempre més. Deixarà de fer tot el que he fet fins ara. Deixaré de viure.

Que n'és de tu, perduda?
Que n'és de la teva persona?
On és? Fa temps que no la trobo...
Fa temps que no ets tu...

i seguiré amb el treball Olga. El tiraré endavant encara que m'enfonsi a mig camí, encara que em faci mal, encara que em costi, però el tiraré endavant i treuré un 10. Per tu. Només per tu.
Endavant, sempre endavant. No m'aturarà ningú, ara ja no.

Si em diguessin que em queden tres mesos de vida, com la Tessa, lo primer que faria seria trucar el timbre de casa teva, esperar-te encara que es fes fosc, i dir-te cridant i sense embuts que t'estimo.

Suposu que era una de les meves poques i petites motivacions per aixecar-me cada dia a les 7 del matí. Suposu que era cosa de la meva imaginació, però malgrat tot, feia que cada dia a classe només estigues pendent de la mateixa persona.
Malgrat tot, passat Nadal tot s'haurà acabat. Tu marxaràs d'aquella classe que fa pudor, jo em quedaré allà, a l'altre punta de la teva taula, sense saber a qui mirar, em quedaré sense veure passar aquella camiseta blava de Rams 23 per davant meu, em quedaré sense sentir el soroll de la teva Vespa blanca quan passa per davant del cole, em quedaré sense sentir aquella veu que fa que les galtes s'em posin vermelles sense adonar-me'n, em quedaré sense estrella, sense aquella petita llum que m'iluminava de tan en tan, em quedaré buida... Buida un altre cop...
Estúpid, no tiris la tovallola, no abandonis ara.

Suposu que mai entendré perquè ja no ets aquí amb mi. Suposu que mai m'ho creuré perquè no m'ho puc ni vull creure. I suposu que això, el fet de no creure-mo, i pensar que estàs al meu costat, és l'únic que em serveix per tirar endavant. Potser m'estic tornant boja, però ja més igual. Jo sé que estàs amb mi, i sé que vols que tiri endavant, amb un somriure com els teus, un somriure innoblidable.

Un mes.

Si ara si que ho puc fer. Ara si que puc fer el que em vas dir, ara puc fer com si no hagues passat res entre tu i jo. Com si aquella nit, aquella bogeria, no hagues exisitit.
Tan sols avui, despres de 5 mesos i 21 dies, ho veig tot desde una altre perspectiva. Ho veig tot desde la teva perspectiva.

Un mes sense tu.
Han canviat tantes coses Olga...
Et trobu a faltar i et necessito, ara més que mai.
T'estimo.

Un dia vaig posar un peu a fora del camí que tothom seguia i allà vaig començar a fer el meu propi camí. Em feia por començar a caminar jo tota sola per un lloc que no coneixia i que no hi havia estat mai abans, però ho vaig fer, i tot i que no ha canviat res, em sento molt millor.

Saps tan bé com jo, encara que no ho volguem acceptar, encara que ens faci vergonya, encara que hagi passat el temps i encara que siguem diferents, que estem fets l'un per l'altre.

No hi ha res que es vegi més que una mirada que no vol ser vista.

Les notes baixen. Els àmics se'n van. Els amors fracassen. El temps vola. Els somriures són falços. Les persones són horribles. La felicitat m'odía. La vida se m'escapa.