ME DAIS ASCO!

And tell me you love me, come back and haunt me, and I rush to the start. Running in circles, chasing tails, and coming back as we are.

¿Os imagináis un planeta sin Sol?
¿Un planeta oscuro, sin luz?
No, ¿verdad? Impossible...
Pues es lo que me pasa a mi cuando pienso que tengo que dejar de ver el Sol, mi Sol particular. Y por muchas estrellas que haya en el cielo, su luz no se puede comparar con la del Sol. Pero si que te pueden iluminar si algun día el Sol se va...
PUTA REALIDAD!

Nos quedan los recuerdos, los brindis, las ciudades, el whisky, el hielo, los caminos, las canciones, los ríos, las montañas donde poder perdernos y evitar mil lágrimas al alba. Mil lágrimas al alba mojando tu mirada y ahogando tu alma.

Després de 4 mesos i 10 dies, em parlat del que haviem de parlar.

He trobat una estrella. Una puta estrella.
He trobat una nova manera de tapar el Sol, de crear un nou eclipsi, un eclipsi total. Un ecplisi que aguant-hi ferm i permanent, que aguanti els rajos del Sol i que no en deixi passar ni un; que em cobreixi cada dia i cada nit; que no em deixes mai a les fosques...


He trobat una estrella. Una puta estrella.
...ningú en aquest món, pot substituir el Sol.

She's lost inside.

Parece que va a llover... :)

Suposo que, com totes les coses,
anem fent molt a poc a poc,

passet a passet. Molt lentament,

travessant barreres i muralles,

un peu davant de l'altre,

mirant endavant, encara que sigui una

cosa insignificant...

Però avancem.

Gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies i milions de cops gràcies per fer que aquest concert fos tan gran.
Sense paraules. Impressionant.

No prometas.

3 dies...

¿Sabes con que flor me siento identificada?

Con un girasol. Con un puto girasol.

Te busco cada hora, cada minuto, cada segundo durante todo el día. Te sigo con la mirada y no te quito el ojo de encima. Siento tu voz muy cercana, pero no puedo oírla. Te encuentro en mis sueños, pero estás lejos, solo puedo mirarte, no puedo tocarte. Aún así, te necesito y te quiero a mi lado, por eso cada día tengo la esperanza de que cuando llegue la noche, no te irás como haces siempre, sino que te quedarás a mi lado aunque producirías un eclipse. Solo quedate.

Pero siempre se va...

me falta el aire, me derrumbo.

5 dies...

I són aquestes paraules, vinculades al món de fora, a coses per fer i llocs on anar, que em donen l'empenta per escriure.

El sol s'alça cada matí i tots els llums de la ciutat fan pampallugues i s'apaguen. Els núvols travessen de pressa el cel, els cotxes entren i surten de l'aparcament sense parar, més tard el sol cau en picat de nou a l'horitzó i un altre dia s'acaba. El temps vola. La sang vola.

Estas perdiendo 6 años de tu vida por un solo momento que nunca llegara.

Transparente. Eso es lo que soy para él...
Y DUELE.

6 dies...

7 dies...

M'agrada el fred.
M'agrada l'hivern.
És en aquells moments en que necessites a algú perquè t'abraci i et faci marxar la fredor que portes a dins. Que et faci sentir calor i escalfor. Que trenqui el gel que t'envolta.
És en aquells moments en que no et vols tornar a sentir sola mai més a la teva vida.

Tomàquet: és un fruit rodó de color vermell, de pell molt fina i de polpa molt tova i sucosa. Barrejades amb la polpa té moltes llavors petites. Té un gust una mica àcid.
Tomaqueta: mot carinyòs que fan servir algunes persones per referir-se a unes altres, les quals tenen característiques molt semblants als tomaquets.

A vegades és una de les úniques persones que em saben fer somriure de veritat.

M'encanta sentir la brisa freda

de l'aire d'hivern a la cara,

mentres vas a 80 km per

hora per la carretera, i vas

veient com tot passa al teu

voltant ràpidament, com una

pel.licula que es rebobina.

Algunes imatges se't quedaran

gravades a la memòria i hi perduraran,

i algunes altres les oblidaràs fàcilment

com si no haguessin passat mai...

No vols parar.

T'agradi o no el que veus,

tens la necessitat d'apretar

l'accelerador encara que no

puguis anar més ràpid.

Vols continuar, vols avançar...

Vols viure.

8 dies...

9 dies...

Un viejo amigo mío reapareció casi de inmediato. Lo tenía dormido en mi corazón y despertó sin más. Lo supe en cuanto lo reconocí, cara a cara.
El odio.

Quan t'adones de la que persona que t'estimes bojament des dels 10 anys, és un autentic capullu i que li importes una merda... què?
I lo pitjor de tot és que fa temps que ho saps...

Només necessito aquella persona, aquella persona que jo estimo i que ella m'estima a mi, només necessito aquella persona per ser feliç. Si la tingues... no dic que tot seria perfecte, però si que seria molt més fàcil.

10 dies...

M'estàs fallant...
M'ho vas prometre!
Em vas jurar que no t'aferreries amb ningú mai més!

Són aquests petits detalls, aquests petits fets, que d'una manera o altre, et fan adonar de que has de canviar.

Fets per tenir una amistat: persona amb qui quedes a les tardes, t'ho passes bé, jugues, mires una pel.licula, te'n cardes de tothom, rius, fas el burru... i quan has fet totes aquestes coses, representa que tens un gran àmic, un d'aquells de veritat que no marxen mai.
Obre els ulls idiota!


No m'has vist mai plorar, no m'has sentit mai parlar de mi, no he confiat amb tu, m'has amargat durant molt de temps però ara s'ha acabat.
Quan a tu tot hi veies flors i colors, jo només hi veia ràbia, dolor i odi.
Sempre seràs el meu punt feble.

Que la verdad es de cada uno y una sonrisa pa quien la vea.

D'un dia per altre, la vida dóna una altre volta.
En un moment concret, et pares a analitzar la situació, i t'adones que tot el que has fet no et porta enlloc; que has perdut el temps diariament; que no has parat de fer-te il.lusions que cada dia van a més; que t'adones de que mai estaràs a la seva altura; que t'adones de que és algo impossible i que no el tindràs mai...
Però lo que més et fot, és que cada dia te l'estimes més.

I després de sentir la paraula t'estimo, me'n vaig a dormir amb papallones a l'estómac.

Després de 3 mesos i 24 dies, m'ha somrigut.

Hoy me siento bien.
Por primera vez en mucho tiempo, lo puedo decir y lo puedo confirmar: soy feliz.

M'agradaira fer més bestieses. M'agradaria surtir al carrer, allà on hi hagi tota la gent, agafar aire, i cridar ben fort que em vaig enamorar als 10 anys; que desde aquell dia no he deixat de pensar en tu; que et necessito com l'aire als molins, com l'aigua als peixos, com el sol a les plantes, com la lluna a la nit... Que t'estimo.
I ara ja no ho puc frenar de cap manera.

Fuíste. Y lo importante ha sido eso, que es pasado aunque me quejo..

A destiempo, van viniendo tus fantasmas a escupirme tus recuerdos...

Suposu que per mi, sempre serà més que una simple cançó. Suposu que tota la vida em recordarà a aquella persona. Suposu que mai podré oblidar aquell moment...

Ell em veu d'una manera perquè fa anys que em coneix, i li agrada. Però sap que l'altre gent no em veu així, i això no li agrada tan. Simplement, s'avergonyeix de mi.

L'estimooooooooooooooo!!!

Idiota, idiota, idiota, idiota, idiota...
¿Pero como coño se te ocurre amar tanto a una persona?

Robé, un segundo a la eternidad.
Busqué, en el espejo otra oportunidad.
Romper, el futuro que nunca existió.
Ser tu, para poner al mundo del reves.
Pensé, que lo mejor esta por recorrer.
Sentí, que no tenemos nada que perder.
Soñé, que la vida no tiene final.
Estar, contigo asta en la soledad.

Has decidido comenzar una nueva vida, salir de la oscuridad, mirarte al espejo: volver a reir, volver a llorar. Dejar de ser un juguete roto, sentir la libertad. Abandonaste el barco a la deriva, hubo tormenta en el mar.

Tu decideixes qui són els teus àmics, decideixes amb qui anar. Només tu decideixes la teva vida, simplement, viu-la i sigues feliç amb allo que fasis, perquè passi el que passi, tu sempre seràs la tomaqueta de la xarca que vaig conèixer a Colmar. Però sisplau, no siguis així.
Anims(:

Una paret, encara que agafis el millor ciment i els rajols més forts, sempre acabarà caient.