ANEU-SE'N TOTS A LA PUTA MERDA.

I lose my 30 seconds...

La soledad es mi amuleto.

Un dia vaig decidir tirar-me desde 3000 metres amb un paracaigudes tota sola. Em vaig enfadar amb el món perquè em vaig adonar de la realitat, i tan bon punt es van obrir les portes de l'avioneta, vaig saltar sense cap mena de dubte ni por. La meva intenció era que quan arribes a baix de tot, no obriria el paracaigudes, ja que no tenia cap motiu per fer-ho.

Però quan vaig saltar d'aquell avió, em van passar un seguit d'imatges pel cap, i en aquell precís instant, em vaig adonar que hi havia una altre realitat amagada. Vaig decidir que quan faltessín 100 metres, obriria el paracaigudes perquè volia viure aquella sensació més temps.

Els 30 segons que vaig trigar en baixar 2800 metres tota sola, van ser els millors moments de la meva vida. Però quan portava 2801 metres, algú em va agafar la mà. Em vaig girar i vaig poder veure com els seus llavis pronunciaven: NO ESTÀS SOLA! Però la veu se la va emportar el vent.
Vam obrir el paracaigudes i vam arribar a terra. La meva segona realitat es va ensorrar per un moment. Els meus 30 segons de glòria es van esborrar tant bon punt em va agafar la mà. I quan va pronunciar aquella frase, em vaig pensar que els meus 30 segons no habien existit mai.

Però quan em vaig aixecar del terra, vaig poder recordar perfectament aquells 30 segons en que em volia menjar el món. I em vaig adonar de que tenia dos opcions: viure 60 segons sola com els 30 d'abans. O viuren 30 més, però amb companyia.
No sé que vull, però se que vull tornar a viure aquells 30 segons un altre cop.

STOP!

Com et pot arribar a canviar la vida amb un sol dia no?
Gràcies per contestar-me malament; per girar-me l'esquena; per fer-me obrir els ulls d'una vegada; per fer-me adonar que havia d'acabar amb tot això; per deixar-me sola quan marxaves amb ell; per totes les osties que m'he fotut; per totes les llàgrimes; per no preguntar-me que et passa ni una sola vegada; per fingir... Però sobretot, gràcies per deixar-me marxar així com així sense retenir-me ni res.
De veritat, gràcies.

Perquè gràcies a tot això, m'he fet més forta.










Y volveré a ver el cielo,
y tu, estarás diez metros bajo el suelo.

¿Sabes que es lo mejor de venirse hacía abajo?
Que después tienes que ir arriba y arriba y arriba... y solo arriba.

SUBIRÉ A LAS MONTAÑAS,
ME VERÁS EN LA MÁS ALTA.

Allí me quedaré.

Tens 15 anys, si no fas bestieses a aquesta edat... quan les penses fer?

El millor cap de setmana des de feia temps.
Gràcies gràcies gràcies per fer que fos així!
Boikot+Feelgood! (Y)

Ganas de llorar, aqui todo es igual...
Mil guerras he perdido ya,
me pueden reventar,
me vuelvo a levantar.

NO ME VAN A JODER NUNCA MÁS PORQUE NO VOY A CONFIAR EN NADIE NUNCA MÁS!

¿Que tendencia tiene todo el mundo en hacerse la victima cuando el que esta realmente jodido eres tu?

Imporvitzar una nit de festa a Santa Coloma de Farnés amb les teves dues amigues, amb concert de BOIKOT: cridant, rient, saltant, ballant, desfogan-te, i a primera fila. No té preu.

Dies de llamps i trons.
Dies de tormentes.

M'encanta.

Si pogués fer que un instant
s'adormís entre els meus braços
I robar l'eternitat...
Si pogués fer que les ombres
descobrissin la mentida
Tu series la veritat...

Però l'esfera gira recondant-nos que tot és fugaç
Que la vida se'ns escapa com la sorra entre les mans
He buscat entre les brases i dins del gel en les mirades
t'he descrit en rius de tinta i ara em sobren les paraules

Per dir-li al sol que s'amagui rere el mar
i no torni a brillar si no ets amb mi.
Res té sentit, si tu ja no ets aquí.

Si pogués donar-li al vent el poder de la paraula,
no parava de bufar...
Si l'últim gram de lògica entengués l'incomprensible
i et parlaria un huracà,
transportant imatges d'aquell temps sense paraules.
Retornant com una onada,
veuràs tota una vida dins d'una mirada

Per dir-li al sol que s'amagui rere el mar
I no torni a brillar si no ets amb mi.
Res té sentit, si tu ja no ets aquí
Tornaria a dir-li al sol que s'amagui rere el mar
I no torni a brillar si no ets amb mi
Res té sentit, si tu ja no ets aquí
Si tu ja no ets aquí...

Solo es un mosquito. Solo es un puto mosquito insignificante, y lo que tienes por el cuerpo, solo son sus putas picaduras que pican.

En un día escribí siete notas.

Se termino nuestra amistat.
Aún así, me siento bién. No voy a depender de nadie nunca más, voy a ser libre. Voy a dejar el pasado atrás. Voy a dejar las cosas claras. Voy a quereme, aunque sea algo imposible.
He decidido que voy a vivir la vida cada instante y que voy a aprovechar cada segundo com si fuera el último.
Voy a empezar de zero.

Voy a destrozar tu recuerdo en pedazitos de papel y luego voy a soplar sobre ellos para que se confunden con el cielo.

VULL UN PSICÒLEG

Pesa más la rabia que el cemento.

Mis padres nunca se preguntaron si tenia un problema mental. Simplemente decían que tenia mal humor.
Nunca me escucharon.

Siete pasos para destruir una foto importante:

Primero: sacar la foto del marco.
Segundo: abrir la ventana.
Tercero: coger un mechero.
Cuarto: encender el mechero.
Quinto: sin remordimientos.
Sexto: quemar la foto.
Septimo: no te arrepientas, has echo lo correcto.

Tu no vas a tener una vida estable. Tu no vas a ser feliz. Tu siempre estaras sola. Tu no vas a tener amigos. Tu no tendras futuro.
El destino esta marcado.

I com a última funció:
FINGIR SOMRIURES!

Corre! Eixugat les llàgrimes, ràpid! Que si entren els teus pares a l'habitació no hi seràs a temps i es preocuparant per tu, i aquest cop no podràs dir que no et passa res, com fas sempre...

Hi he passat molts de cops per aquí, perquè sempre acabo perdonant a la gent. I sí, m'ho passo fatal. Però sempre me n'he ensortit. Amb temps i amb lo que fes falta, però me n'ensortia.
Avui dic no. Avui s'ha acabat. No tornaré a entrebancar-me amb la mateixa pedra ni una sola vegada més. No perdonaré a ningú que no s'ho mereixi de veritat, mai més. Perquè jo, no puc perdonar lo imperdonable.

I que si els altres cops me n'ensortia, aquest també. No penso tornar endarrere ara que tot anava bé. No penso fer que aquestes niñates em destrossin la vida un altre cop. N'estic farta de tanta competivitat i de tanta pressió. M'ofego i necessito respirar. Necessito deixar de nedar.

Antipàtica Antipàtica Antipàtica Antipàtica Antipàtica Antipàtica Antipàtica Antipàtica Antipàtica Antipàtica Antipàtica Antipàtica Antipàtica Antipàtica Antipàtica Antipàtica Antipàtica Antipàtica Antipàtica Antipàtica Antipàtica Antipàtica Antipàtica Antipàtica Antipàtica Antipàtica Antipàtica Antipàtica Antipàtica Antipàtica Antipàtica Antipàtica Antipàtica Antipàtica Antipàtica Antipàtica

Dies de pluja. Dies de quedar-te a casa a la teva habitació pensant. Pensant en tot el que t'ha passat en aquesta vida. Una vida de la qual no estàs gaire orgullosa. No ho estàs perquè tens la sensació de que hi falta alguna cosa. Alguna cosa que podria ser una persona. Una persona que estigues al teu costat i que t'estimés. Que t'estimés tal i com ets. Com ets? Ets... rara i antipàtica. Rara i antipàtica? Perquè? Perquè el món m'hi ha fet tornar i també m'ha demostrat que no es pot confiar amb ningú perquè te l'acaben fotent SEMPRE.

A les persones només se les pot perdonar una sola vegada, no mereixen una segona oportunitat. Perquè si els hi dones, te la foteràn un altre cop.

Crema el nostre album d'una puta vegada. No el vull veure mai més. Al igual que totes les nostres fotos se n'aniràn a la basura. No et vull veure mai més.

I quan penso amb tu, sempre em ve a la memòria aquell moment en que jo havia de marxar, però vaig caure en la temptació de girar-me per veure que feies i vaig topar amb els teus ulls brillants que em miraven intensament.
Aquell dia em vaig enamorar de tu.

Everybody's hurt somebody before,
everybodys been hurt by somebody before.
You can change but you will always come back for more.
It's a game and we are all just victims of love.

Give love a try, one more time..

Nits de buidor. Nits buscant uns braços que m'abracin. Nits buscant uns llavis que m'atrapin. Nits i més nits buscan-te. Dos mesos i vint-i-sis dies buscan-te i per fi te trobat. M'han passat pel cap tantes coses, però per sobre de tot: vergonya, incomoditat i, sobretot, ràbia. Em vaig fer tantes il.lusions aquella nit, fins i tot quan em vaig despertar l'andemà em pensava que tot havia estat un somni, el somni més bonic que havia tingut mai. Però resulta que no ho vaig somiar, resulta que va ser real.
I avui, dia 11/09/09, he sentit ràbia perquè em vas trencar totes les il.lusions i perquè m'he adonat que mai no hi haurà res més.

Ell s’aparta.
-Merda –diu-. Merda! –I es passa la mà pels cabells, que li brillen d’humitat, amb una foscor animal. La claror dels fanals se li reflecteix als ulls.- Què ens passa?
-Et desitjo –li dic.
El cor em batega. Em sento absolutament viva.

i tot i això, encara l'estimo..

Si me muero mañana, dile que es la mejor persona que existe en la tierra; que desde que le vi entrar por esa puerta mi corazón dió un salto; que aunque ya nunca más volveré a estar aqui, le seguiré queriendo desde el más allá. Dile que para mi, era mi vida.

La codicia a contaminado las almas de los hombres, ha levantado en el mundo barricadas de envidia, de rencor, nos ha llevado a la miseria y a la matanza. Hemos crecido demasiado deprisa, y...¿de que ha servido? La tecnología, que proporciona abundancia, nos ha dejado mendigencia, nuestra ciencia nos ha hecho cínicos, nuestra inteligencia duros y vacíos, hemos empezado a pensar pero hemos dejado de sentir. Nos hemos convertido en esclavos del destino.

Hay que pagar hasta por respirar, ¡busca otro planeta al que emigrar!

Mientras el sol desde su trono vigila y dicta, el ser humano es solo un parpadeo de todo lo que ha visto.

És la raó per la qual m'aixeco cada matí i afronto un nou dia. És la raó per la qual aguanto una hora i mitja cada dia a dins d'una puta piscina. És la raó per la qual encara no he tirat la tovallola. És la raó per la qual segueixo vivint.

Levantate ya, hoy es día de resolver problemas, de atarte los zapatos con cadenas.

Ya no puedo gritar en la intimidad sin que nadie se entere.
Como odio a las personas.

...disappear

Hay tantas cosas que me gustan hoy de ti..

Avui aixeques el cap i t'adones que hi ha agut tants canvis a la teva vida. Però a l'hora, tot segueix igual [...] Beus per oblidar; beus per ser la persona que no ets; beus perquè ho vols veure tot des d'una altre manera. Però a vegades beus massa i no veus res.

Jo em sento molt sòlida. Gens menuda, sinó alta i ferma, viva i palpitant. És una línia molt palpable, existir o no existir. Ara sóc aquí. Aviat no hi seré. El bebe de la Zoey és aquí. Batega tic-tac. Aviat no hi serà. I quan la Zoey surti de l’habitació, després d’haver signat a la línia de punts, haurà canviat. Entendrà això que jo ja sé: que la mort ens envolta a tots. I que et deixa un regust metal·lic entre les dents.

[...]

WHEN THE STARS GO BLUE
http://www.youtube.com/watch?v=JSWAlu_OmD4&feature=related
té un nosequé, que em tranquilitza quan més ho necessito

Stress, problemes, discusions, feina, etc.
El mar, la sorra, el sol, tranquilitat, respirar, desconectar, disfrutar...
Stressx2, problemesx2, discusionsx2, feinax2, etc.