Olga torna. No disfru-t'ho de la vida i tinc ganes de venir-te a fer companyia. Estic sola...

I miro al meu voltant, i no tinc ganes de veure a ningú. No tinc ganes de veure somriures, no tinc ganes de veure cares alegres, no tinc ganes de veure felicitat fingida, no tinc ganes de veure amabilitat, no tinc ganes de veure més falsedat.
[...]
Estic sola no? Com n'he pogut dubtar? Això és una cosa que no canviarà mai, és el destí. Tu ets així, tu viuràs així, tu seràs així, i tu sempre estaràs sola. Era així no? Sempre ha set així no?

I em fa mal cada cosa que veig. Em fa mal cada cosa que sento. Em fa mal cada gest que fa. Inconscienment, em fa mal tot el que fa. M'està matant..

Passa el temps i l'atzar va escollint a diferents persones per abandonar aquest món. I saben-t'ho, sabent el que et pot passar, t'esforces al màxim a fer tot el que t'agradaria fer. T'esforces al màxim a seguir una vida que ha quedat buida i a ser feliç. T'esforces al màxim a ser una persona forta, i portar un somriure dibuixat a la cara per els que t'envolten. T'esforces a absorvir cada moment com si fos l'últim...
Però no serveix de res. T'has quedat aturada en el temps. Totes les teves forces se les va em portar aquella petita persona, tan físiques com psítiques. El món s'ensorra si tu no hi ets Olga. S'em cau a sobre i jo no tinc forces per aguantar-lo.
TORNA..

Hoy me gustas, mañana ya veremos.

I encara que sempre em deia que si, que m'entenia, jo savia que no ho feia. Jo savia que a mi, no m'ha entés mai ningú, ningú.

Aquelles ganes, aquelles forces, aquella energia... desde que vas marxar t'ho vas emportar tot, em vas deixar sola.
I ningú m'enten. Ningú enten perquè no puc més, perquè no tinc més força. Ningú enten perquè ja no em venen aquelles ganes de tirar-me a l'aigua que tenia sempre. Ningú enten com en sento quan estic nedant.
Però tampoc m'he atrevit mai a explicar el motiu, tothom ho relaciona amb l'edat. Tothom no sap mai res i és creu que ho sap tot. Tothom és ignorant.

Gràcies per aquest dia i mig.

Tinc a 12 persones al meu costat que no me les mereixo.

maldigo a quien te negó el regalo de sentir el sol,
de ver amanecer, de conocer a tu primer amor

Si, ho sé, la Tesa no em fallarà mai.

LA MUERTE EN EL MUNDO ACTUAL

La muerte tiene un modo curioso de alterar las prioridades.
Desde los principios de los tiempos, la preocupación más grande del ser humano ha sido la muerte. ¿Quien no ha pensado alguna vez como y cuando moriría? ¿Quien no ha visto en la televisión noticias de atentados y accidentes en los que hay victimas mortales? Y lo peor de todo, ¿quien no ha sufrido alguna vez la perdida de un ser querido?
El ser humano, desde que nace hasta que muere, no quiere sentirse solo. A medida que una persona va creciendo, conoce a gente nueva, a nuevas personas. Algunas de esas personas pueden llegar a ser muy importantes en nuestras vidas, porque nos hacen sentir bien y nos transmiten confianza y tranquilidad, nos transmiten lo que necesitamos para llenar el vacío. Y sin darte cuenta, te aferras a esa persona sin pensar que, en cualquier día, se puede ir sin decir adiós.
De un día al otro, una de las personas más importantes en tu vida, se va. Puedes llorar y gritar hasta que no puedes más, puedes preguntarte mil veces porque, puedes no creerte-lo, puedes quedarte solo... Da igual lo que hagas, no servirá de nada. El ser humano se desvanece ante la muerte de un ser querido, y es que, sinceramente, es lo peor que le puede pasar.

I sí, tinc dubtes, però això no vol dir que no hagi de fer més bogeries. Això no vol dir que em quedaré endarrere en aquest moment, perquè això tot just és el principi de tot el que vindrà.

No estic feta per fer aquesta mena de bogeries, no sóc com em pensava. Em pensava que l'endemà ja no hi pensaria més, però resulta que no puc parar de donar-hi voltes. I quan penso en si vaig fer bé o malament, només m'atreveixo a aferrar-me a la Tesa i pensar que demà em puc morir.

I ja que en aquesta vida no em puc aferrar a res, ni a cap bè material, ni a cap persona, perquè res és permanent, m'aferraré a la Tesa. Un personatge que no em fallarà mai i que em farà absorvir els petits plaers de la vida.

No diguis mai sempre. Perquè no hi ha res que duri per sempre, no hi ha res permanent.

Estic cantant. Perquè canto? Pitjo PLAY i canto.
Feia casi 3 mesos que no cantava...

Vive mientras puedas, de que sirve tanta espera
¿quién te dice cuanto tiempo queda?
Él ahora es tu regalo, aprovéchalo
entre el suelo y el cielo hay algo, disfrútalo!

El temps suavitza vérgi, tu dic jo... però hi han moments que encara que hagi passat el temps, fa mal com el primer dia.

On ets? On pares Olga?
On cullons t'has amagat!?
TORNA JODER! TORNA!!!

No representa que ho havia superat tot? Que era forta, que ella m'havia fet forta, i que no tornaria a plorar? Perquè trenques promeses? Promeses estúpides que saps que no les cumpliràs. Idiota! No veus que no tornarà!? No veus que ja no viu a Olot!? No veus que aquell 6 de Novembre va marxar per sempre!? Però que no t'adones que ja no la tornaràs a veure mai més!? Seràs idiota! Tu no t'adones de res!!!

Però pensar amb tu, és com si em clavessin 40 punyalades de cop, i el món s'ensorra davant meu.

Plantejar-me anar-la a veure, m'ha fet canviar de filosofia o més ben dit, seguir al peu de la lletra la idea de que ella segueix siguent aquí, i que qualsevol dia me la creuaré per el carrer. El seu record segueix siguent aquí diariament, però no em puc aferrar a un record, m'haig d'aferrar al present. No em sento malament per seguir endavant, perquè ho faig amb tu, i sé que vols que ho faci, i si és amb tu, molt millor.

Ets una de les millors persones que he conegut en aquest planeta, això no ho canviarà ningú amiga. Sempre amb tu, recorda-ho, sempre.

És una sensació tan gratificant... És com si m'injectessin tranquilitzant en vena. Aquesta cançó...

Perquè ho compliquem tan? No fa falta parlar per entendren's, tu i jo, de tota la vida, ens hem entès amb mirades.
Agafa'm de la mà, corre! No tu pensis massa.

i estúpidament se'm dibuixa aquell somriure estúpid a la cara quan penso en el que vaig fer..

..i abans d'anar a dormir, necessito sentir aquell t'estimo que em fa volar, necessito sentir-me important per tu encara que només sigui un minut, necessito sentir aquella paraula que em fa sentir papallones a l'estòmag, necessito tenir-te més a prop meu.
Necessito que m'estimis (...)

Como ustedes saben, lo más fácil en este mundo es engañarse a uno mismo.

S'ha acabat aquesta sensació. S'ha acabat sentir-se buida. S'ha acabat voler despertar, si vull somiar i creure'm el que vulgui és perquè m'agrada. S'ha acabat mirar-me al mirall i sentir fàstig. S'ha acabat sentir-me insignificant per tothom, perquè jo ho valc i estic aquí, fent camí i avançant. S'ha acabat plorar, sóc forta, no? S'ha acabat pensar cada dia en algú que no es fixarà mai amb tu, el món és molt gran i hi ha molta gent [...]

Sé que puc. Sé que puc amb això i sé que puc amb tot. Sé que sóc forta i que puc aguantar-ho perfectament. Sé que puc tirar endavant carregant una altre vida i viure'n dos alhora. Sé que puc tenir força per nedar un altre cop, ho sé. Sé que, real o no, la tornaré a veure algun dia. Sé que puc. Sé que puc. Sé que puc. Sé que puc. Se que puc. Sé que puc...

Entiendo lo que es sentirse el ser más pequeño, insignificante y patético de la humanidad y lo que es sentir dolor en partes del cuerpo que ni siquiera sabías que tenías, y da igual cuantas veces te cambies de peinado o a cuantos gimnasios te apuntes o cuantos vasos de Chatone te tomes con las amigas porque sigues acostándote todas las noches repasando todos los detalles y preguntádote qué hiciste mal o qué pudiste malinterpretar, y como puñetas en ese breve instante pudiste pensar que eras tan feliz, a veces incluso logras convecerte de que él verá la luz y se presentará en tu puerta. Y después de todo eso, y aunque esa situación dure mucho tiempo, vas a un lugar nuevo y conoces a gente que te hace recuperar tu amor propio y vas recomponiendo tu alma pedazo a pedazo y toda esa época difusa, esos años de tu vida que has malgastado empiezan por fin a desvanecerse.

A veces hay días que es mejor fumárselos.

Tornar-la a veure...
què significaria per tu?

-Vaya ¿qué tenemos aquí? Pero si es un gorrión extraviado... un gorrión extraviado que nunca aprendió a volar.
- Lo que ahora lamento... pero nunca es tarde para aprender.

Don't let me go..

No esperis mai res. Ni de les persones, ni dels fets, ni del món... Lo que vols passarà quan menys t'ho esperis o simplement no passarà. Però si ho esperes amb impaciència no arribarà mai a causa d'una cagada darrere l'altre. Oblidat del que penses, oblidat del que fas a cada instant, deixa de pensar que passarà o com actuaràs. Viu l'instant, viu el moment, viu la vida. Viu-la, tan per tu com per l'Olga que s'ho mereix més que ningú. Només viu-la Judit, viu-la i sigues feliç. No pensis amb el que està passant, simplement viu-ho, disfruta-ho. Ara el tens més a prop que mai, i com més a prop més necessitat tens d'abraçar-lo, però no ho pensis, no pensis quan estàs amb ell, fes el que vulguis, digues el que vulguis, que importa el que pensi? Tu ets així Judit! Tu tens aquest caràcter que et caracteritza, que et fa ser tu, que et fa ser diferent, encara que tu ho defineixes com a rara, però així ets tu. I si no et sap valorar per com ets, gira pàgina, envia aquests 6 o 7 anys a la merda, i viu la vida. Eixuga't les llàgrimes i llança't en aquesta aventura que es diu vida, perquè no la podràs repetir mai més.

Un mal d'amor. Un mal de mort.

Olga Nadales 27 / octubre / 2009 a les 15:31 Notifica
No crec que això pugui superar totes les coses bones que hem passat, que un error per part meva fagi que creguis que he marxat, senzillament és impossible, perquè jo no deixo a les persones que m'han fet sentri més coses que m'han ajudat més, que m'han sorpres per a bé, simplement no em surt oblidar-me d'elles perquè les persones no som mocadors que poguem utilitzar un cop i llençar-los. Pot ser que últimament no t'hagi explicat alguna cosa, o que et doni la sensació que he marxat, perquè tothom té sensacions, però tu vas ser la primera que vas saber que m'estava plantejant deixar la natació i si no te dit que ho havia deixat, o no me n'he enrecordat, perdona'm, però deixar la natació no és una de les coses de la que pugui estar orgullosa, però ho necesitava, com a mínim durant un temps.

Et fa valorar el que tens i el que has perdut. Et fa recordar els moments més importants de la teva vida. Et fa pensar en com estàs, en què tens, en què has deixat de tenir. En totes aquelles persones que ens han abandonat. Et fa sentir nostalgia i alhora esperança. En la curiositat de saber tot el que li passa pel cap mentres està amb tu. En l'Olga. En tots els meus àmics, els que tinc i els que ja no tinc. En tots els somriures que m'han regalat i les llàgrimes que em compartit. En la vida. En el fet d'estar aquí seguint camins, estan de peu. En el sol fet de poder respirar aire fresc. En el sol fet de gaudir del plaer de mirar-lo. En gaudir del seu somriure. En tot el que implica tenir un cor que batega.

On pares Olga? On cullons t'has amagat?

Petita, on ets? Portu dos mesos buscan-te i encara no t'he trobat, dos mesos pensant cada dia amb tu, dos mesos plorante, dos mesos buscan-te a cada piscina, dos mesos mirant tots els teus missatges, dos mesos recordant tots els moments juntes, dos mesos (...) Dos putus mesos.
No em cansaré de buscar-te, sé que algún dia et trobaré siguis on siguis.
T'estimo Olga.

La muerte tiene un modo curioso de alterar las prioridades.

dfadsfasdfasdfasdfkdfasdfjdasfoajdsfodaiojdaosifjjsfasfjgfhsgfs

sdjfjidasfdajdaaiadosjadosfjsovznxlvnasdnzxcvkjahfiadsfjasdfgd

jsdofjalcvzjxcvnzxcklvjzxklcnvzxcjvnzxckvzxcjvhlzxckvhzcxvhzi

jfaodsflzjfodsafd INSEGURETAT.eoitreùthhdgfadsfa

fjasdijxzcvjz,vnakldsjfioquerasèrujadflzknvcadosriweurasjdfaljv

asjdfojiasdrfoiasjlfz.kvcjaousfiojr.kvmzklxjfcaourioeuasreoiehrfa

jidashfaojhfaohsduifhasdfiohasdofihaosdhfoahaosdhfoadhsfdsfhdf

Perquè? Perquè torna a mi aquella por d'abans?
Aquella puta sensació.
Aquella puta inseguretat ha tornat.
O S T I A - P U T A !

Si. Només són quasualitats. Només és el filing i prou, res més. Només és la relació d'odi/amor desde que ens vam coneixer. Només són tonteries, tonteries i res més.

El amor. Un vinculo terrible. Y aun así, que fácil es cercenarlo.

Ho sento Jackie, m'havia oblidat de tu. M'havia oblidat de com t'estimava i de que eres el millor, el número ú. M'he adonat, de que res no ha canviat, de que ets l'únic que em fa desconectar de la realitat, l'únic que amb un sol gest em distreu, l'únic que amb una paraula o una frase, em fa entendre a la humanitat una mica millor, l'únic que aconsegueix arrosegar-me al món de la pirateria i fer-me somriure com mai ho ha fet un personatge de ficció o fins i tot una persona. Gràcies de veritat Jack Sparrow.

me han echo immune al dolor

Suposu que, ara que no estàs sola, tot s'ha acabat, tan per tu com per mi. Suposu que ens apoiavem sempre perquè les dues estavem soles i no teniem a ningú. Suposu que només m'uneix a tu un album de fotos, uns mitjons, i un video que em fa plorar.


No ho entenc.
Abans no suposava mai res, abans sempre ho creia...

Si, suposu que volia toca el cel. O simplement, et volia tenir més a prop. Només per sentir-te al meu costat, només per abraçar-te i saber que estàs bé, només per saber que penses amb mi cada dia i que no m'has oblidat, només per veuret un altre cop, tot i que no ho podria suportar. Només per agafar-te la mà i demanar-te que et quedessis amb mi, que els nostres plans de futur es compliran, que tornaré a tenir forces per nedar, que tot tornarà a ser com abans.

[...]

Punt i apart.
Deixe-m'ho amb un "sóc rara" i així tot és més fàcil. Si m'entens bé, i sino, també.

Són petits detalls, petites merdes de cada dia, petites o grans cagades que has comés al llarg de la teva vida, desgràcies inesperades que passen sense saber el perquè (...) que et fan madurar, que et fan creixer encara que no ho volguis. Que sense adonar-te'n deixes endarrere una vida i en comences una altre, oblidan-te del que eres, de com eres i de qui eres.

Un any. Ha començat un altre any en el calendari. Un any en que m'ha passat lo millor de la meva vida i lo pitjor. Un any en que he deixat a moltes persones aparcades, i en que mi han deixat a mi. Un any en que he madurat a base d'osties i d'errors. Un any en el que he set més feliç que mai, i més trista i desemperada a la vegada. Un any en que he fet passes llargues, avançava. Un any... Un putu any més. Com passa el temps, se'ns escapa sense adonarnose'n.

Bon any nou Olga.
Siguis on siguis, mai t'oblidaré.