Mai havia estat tan de temps sense nedar. És com si em faltés algo, com si m'haguessin arrancat algo... Necessito tornar-me a posar a l'aigua... Només penso en una cosa: que no sigui fisura, que no sigui fisura, que no sigui fisura... No puc estar més temps fora de l'aigua.

No valores lo que tens fins que et passa algo. Valora que camines, que pots moure tots els ossos del cos, que estàs bé físicament... Perquè quan menys et descuidis, crash. Et trenques.

Jo mai he tingut un germà.

You're gonna catch a cold from the ice inside your soul

Estic gorda i em faig fàstig.

No tenia res...
ERA LLIURE

Porto dies intentant explicar tot lo que ha significat per mi aquest mes i mig però no me'n surto. Suposu que quan aconsegueixes una cosa que anheles tan, que desitges tan i que portes lluitant per ella durant tan de temps, és dificil trobar les paraules i trobar la manera d'eplicar-ho. Potser és que encara el meu cap està per allà a l'altre punta de món donant voltes, que alguna part de mi s'ha quedat allà somiant al paradís, potser és que desde sempre alguna cosa de mi pertanyia a allà... 
No ho sé. No sé el què, no sé com ni quan, però hi tornaré.

I

love

you

..

..formaràs part de mi.

Where there is desire

there is gonna be a flame,

where there is a flame

someone's bound to get burned.

But just because it burns

doesn't mean you're gonna die,

You gotta get up and try, and try, and try

You gotta get up and try, and try, and try

You gotta get up and try, and try, and try

Els nostres moments no s'esborren. La teva veu, tampoc; la tinc gravada com una cinta de casset a dins del cap. Igual que les teves fotos i el teu somriure, com imatges en diapositives que es van repetint, repetint i repetint... I les vaig enyorant, enyorant i enyorant... Que n'és de tu, petita? Et necessito. Em pensava que a l'altre punta de món seria diferent. Però no. Jo em segueixo fent gran i tu no hi ets. I cada moment, cada cosa que passa, cada cosa que veig, em recorda a tu. I no puc parar de recordar, és algo addictiu. Són records preciosos, on estava amb tu. Records que se'm claven com gavinets a l'esquena i em recorden que no tornaràs mai més. Ni t'imagines lo molt que et trobo a faltar i lo molt que desitjaria que estiguesis aquí en aquest moment. 
No puc amb aquest dia.

If this is a dream...

Don't wake me up.

L'ostia que em foteré quan torni serà proporcional a lo ràpid que passen els dies aquí.

Petita, me'n vaig a Austràlia.

Si has destacat amb una cosa, ha set pels cullons que hi poses sempre quan et tires a l'aigua; els cullons que tens per saltar del trampoli i donar-ho tot; els cullons que has tingut sempre quan competeixes i per lluitar per lo que vols fins al final; i per lo forta que ets.

No frenis ara Jud, carda-li gas.

Algun dia en Jordi em farà una xerrada i seré capaç de no plorar. Algun dia...

And the reason is you...

Now you're stuck on my body, on my body like a tattoo

És el sol fet de caminar sota la pluja, sense paraigües i sense res, sentint l'aigua que empapa la roba i el cabell. El sol fet de recuperar una amistat que saps que val la pena. El fet d'anar a un concert d'Obrint Pas un altre cop, i que, per sorpresa, sigui el millor que has anat. El fet de cridar sota la pluja, deixar-t'hi la veu i més. El fet de sentir "Seguirem" un altre cop, mirar al cel, i sentir-te al meu costat. El fet de saber que no puc abandonar, de que haig de seguir pencant i lluitant pel que més vull. I el sol fet de seguir aquí, viva.

Les millors barraques de Banyoles de la meva vida. 

Estimo a la pluja. Molt.

La vida és tancar els ulls, tornar a riure, 

cridar al vent, sentir-nos lliures;

La vida és desitjar tornar a nàixer,

córrer tot sol, sentir-te créixer;

La vida és el fred tallant les cares,

i una llàgrima incendiant les galtes;

La vida és entendre que d'aprendre,

apendre a viure la vida sense tu.

When you try your best

but you don't succed...

I can't find the words to say how much I love you [...]

A vegades em pregunto si de veritat ets real. Si de veritat estàs aquí al meu costat, estirat al meu llit, acariciant-me, amb els ulls tancats, mig adormit. Si de veritat et puc tocar, besar, abraçar, olorar, sentir-te... Si de veritat els teus petons són tan addictius, si de veritat la teva veu és tan preciosa, i si de veritat la teva mirada és tan intensa. A vegades em pregunto si de veritat ets aquí, o si simplement és la meva imaginació que juga amb mi. Però llavors, obro els ulls, i et veig allà, esperant-me, donant-me la mà per a què camini al teu costat, mirant-me i somrient-me amb aquella cara de nen petit que tan m'agrada, dient-me: "Eh, no ploris petita, que jo estic aquí amb tu", i t'agafo de la mà, i camino al teu costat, i m'abraces, i sento que el temps s'atura. I sento que tot va bé. I sento que les ferides deixen d'existir. I sento que el món deixa de girar. Tan sols... perquè tu estàs al meu costat.

T'estimo.

La presència d'algunes persones, funciona millor que qualsevol tipus d'antidepressiu. T'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo...

Trist és no poder anar al concert d'un dels teus grups preferits perquè no tens a ningú amb qui anar-hi. Jaja, no tinc amics! :_)

"Ets massa perfeccionista". Si, i ho sé. No estic mai contenta fins que una prova no em surt el 100% bé, no em comformo amb res i sempre m'estic queixant, i? "No és un defecte, és una virtud. I és una de les majors virtuds que podries tenir... perquè només les persones ambicioses aconsegueixen coses a la vida". 

No et comformis mai amb res. Rebela't!

A vegades, tan sols, tot lo que necessites, és agafar el cotxe, anar amb 3 tontos a Girona, i riure sense parar. Perquè a vegades, només amb sentir la calor, l'afecte i l'alegria dels teus, és tot lo que necessites per adonar-te de que la vida, potser, no és tan negra com la veus ara mateix. 

Gràcies.

Don't expect anything from anybody.

És com si tinguès alguna cosa a dintre devorant-me lentament. Arrancant-me tot lo que tinc, enfonsant-me, ofegant-me, arrastrant-me enrera. No serveix de res tirar endavant, avançar, caminar, si tot lo que portes a sobre et frena, t'atura, t'encandena. 

Un día me iré, me iré de verdad. 

No sé si mes ves, del todo capaz.

De cambiar, nombre y edad, y si me encuentras decirte:

"¿De quién me estás hablando?"

No, no, no, no lo haré, jamás.

Me falta valor, o fuerza vital.

¿De qué me sirve salir de esta inmensa ciudad,

si de quien pretendo huir, 

seguirá dentro de mí, y eres tú?

Eres tú. Si puedo escapar, es con la mente.

If you search de meaning of the word pathetic, it will appear my name.

Quan trobes la comprensió en una cançó sense lletra. Tan sols una frase: 
I WANT TO KILL EVERYBODY IN THE WORLD.

Odio el meu germà. Odio sa puta novia. Odio tot lo que els envolta. No ho aguanto més.

FAT. I'm getting fat... I'm being extremely fat. I'm obsessed, I know... but I hate my body. I need to stop eating.

WAKE ME UP WHEN SEPTEMBER ENDS

A vegades ens veiem obligats a canviar de camí. Una porta se'ns tanca als morros, sense que haguem tingut temps d'entendre-ho, ens veiem obligats a continuar per una altra porta de totes maneres, perquè encara que a vegades preferiríem que no, la vida continua, i no hi ha més remei que posar-hi pit i collons.

Aquella pàgina on deia que t'odiava. Aquells escrits on hi havia la impotència. Aquelles pàgines de ràbia. Aquelles paraules mal sonants. Aquells silencis que ho deien tot. Aquells fets del passat que t'encadenen.

Sóc feble.

Cuéntame del llover, de los días de mierda y cuchara, de la rara podredumbre del querer cuando no falta nada...

No estas visquent. Tan sols existeixes. 

Porto anys esperant això, anys esperant poder marxar, anys esperant aquesta oportunitat. I ara que la tinc, ara que me l'he currat any rere any, ara que m'hi he deixat la pell per estar allà, ara... ara se'n va tot a la merda. El meu somni... me l'han trencat. 

Quan em passen coses així és quan em venen aquells pensament foscos... Quan em plantejo si de veritat estic vivint; o si simplement, estic morint-me cada dia una mica més. Quan em plantejo agafar-ho tot i marxar de casa sense dir res, o aguantar tota la merda com sempre.

De pedra per fora, fràgil per dins. Odio quan se'm trenquen les barreres.

M'agradaria cridar però no puc. M'agradaria oblidar però no puc. Ferides. Cicatrius. Records. 

Si, és el teu somni... però lo trist és que no tens a ningú amb qui compartir-lo.

Just when I think it can't get worse, I had a shit day,

you had a shit day, we've had a shit day.

I think that life's too short for this, I'll pack my ignorance and bliss.

Diuen que a vegades, quan vius amb algú que no t'agrada, que et molesta, que et fa sentir incòmode, que t'estressa... o simplement, amb algú que no hi vols viure... acabes amargat i amb depressió.

I jo, jo no vull tornar a tenir una depressió.

Bebe a la noche ginebra

para encontrarse con ella.

Ara fa un any, vaig agafar un tren d'amagat per venir-te a veure. Qualsevol pensarà que és una tonteria, però per el sol fet de veure la teva cara quan em vas veure allà a assentada al sofa, va valdre la pena. I ho tornaria a fer sense pensar-m'ho dues vegades...

Viure un mes en un lloc amb el nom de "Surfers Paradise" ja ho diu tot. 

OMFG, dreams come true!!!

Somio amb tu. Tornaves. No sé com però tornaves... venies a dins d'una especie de caixa, i era com si no hagués passat res, com si tot tan sols hagués estat un malson. Amb la teva camiseta vermella i pantalons texans... Tots et rebíem plorant a llàgrima viva, cridant, abraçant-te... tornaveu a ser 5. Tornaveu a estar junts. Tornaves...

AUSTRALIA

Otra puta liga!

Joder. Us trobo a faltar... molt! Podem tornar-hi siusplau? Però ja mateix. No suportu aquesta sensació i aquesta mena de depressió... Vull tornar a viure dies com aquests amb vosaltres. Vull tornar a fer totes aquelles tonteries i a dir totes aquelles frases pròpies de nosaltres. Vull tornar a estar amb vosaltres. Puc dir que hem format com una mena de família? No ho sé, però per part meva; espero que ens tornem a veure ben aviat.

M'atreviria a dir que a nivell de resultats individuals ha set el meu pitjor campionat d'aquest any. Podria dir que odio la quarta posició fins a un punt que ningú s'ho pot arribar a imaginar, i que això de córrer se'm dona molt malament. Malgrat això, puc dir que he pujat a l'esglaó més alt que he pujat mai a la meva vida. Puc dir que som primeres d'Europa i que valem collons. Puc dir que el millor moment de tot el campionat va ser el moment en que vam creuar aquella linia del terra, on em queien llàgrimes, alhora que el meu cap no parava de pensar: no m'ho crec, hem guanyat. 

Primeres d'Europa

Whether or not you win this thing, you got to decide how your gonna walk out of here when it's all said and done. Because the game is going to go on, and theres only one rule your goint to need to know about: there are no second chances. There is only this moment, and the next one. Every one of those moments is a test that you get to take one time, and only one time. So if you see an opening tear into it, if you get a shot at victory, make damn sure you take it. Seize that moment! That moment is a cross roads, where everything you want will collide with everything standing in your way. You got momentum at your back, fear and doubt are thundering like a freight train straight at you. And all you got, the only difference between making history and being histroy, the only thing, the only thing you can count on at any given moment is YOU. It's you versus them. You versus no. You versus can't. You versus next year, last year, statistics, excuses. You versus history. You versus the odds. It's you versus second place. Clock is ticking, let's see what you got.

Trought it all

I've made my mistakes 

I'll stumble and fall

But I mean this words

I want you to know

With everything, I won't let this go

These words are my heart and soul

And I'll hold on to this moment you know

As I bleed my heart out to show

And I won't let go.

No necesito ropa; me arropa el olor de ayer.

No necesito ropa; me arropa el sabor a miel.

No necesito que haya nada entre tú y yo; la piel.

No necesito nada de tu corazón; beber.

Look... 

If you had...

One shot... or one opportunity...

To seize everything you ever wanted... 

in one moment...

Would you capture it... or just let it slip?

La feina ja està feta. I està ben feta. Ara toca esperar... I és horrible esperar una cosa que hi portes somiant tan i tan de temps i que la desitges amb totes les teves forces.

Ànims i merci per venir.

Just right now, I believe in nothing. 

Give me reason.

I've missed you for so long

Miro les fotos de l'europeu de l'any passat i se'm posa la pell de gallina. Miro els videos i el cor em va a mil. Sé que Austràlia està molt lluny, és un somni impossible. Però de mentres, disfrutarem amb lo que em queda: Sweden, Jönköping. Let's do it!

Per molts anys Olga.

Perquè vas marxar, petita? No és just... Ni t'imagines com t'anyoro. Ni t'imagines lo molt que et necessito al meu costat. Ni t'imagines el temps que porto esperan-te... Esperant a que tornis. Però no. No apareixes enlloc, no et trobo enlloc. I de mentres, vaig fent. Vaig fent enmig d'aquest merder, enmig d'aquesta gent. Enmig de la multitud i del pas del temps. Sense sentit. Sense un perquè. Tan sols per tornar-te a trobar algun dia.

Jo vull en Runi.

Em vull evaporar.

Com una gota d'aigua.

Sense fer soroll.

Sense que es noti.

A poc a poc...
però eficaçment.

No hi ha temps per parar-se a plorar. 

No em penedeixo dels moments en què he patit, porto les meves cicatrius com si fossin medalles. Sé que la llibertat té un preu molt elevat, tan elevat com el preu de l'esclavitud; l'única diferència és que els pagues amb plaer i amb un somriure, encara que el somriure estigui xop de llàgrimes.

"Shhhh," she said. "I'm sleeping."

Just like that. From a hundred miles an hour to asleep in a nanosecond. I wanted so badly to lie down next to her on the couch, to wrap my arms around her and sleep. Not fuck, like in those movies. Not even have sex. Just sleep together, in the most innocent sense of the pharse. But I lacked the courage and she had a boyfriend and I was gawky and she was gorgeous and I was hopelessly boring and she was endlessly fascinating. So I walked back to my room and collapsed on the bottom bunk, thinking that if people were rain, I was drizzle and she was a hurricane.

Només són 800 metres de cocu. Són 9 minuts i picu de cocu. Només de cocu Jou... No deixis que tot l'esforç que has fet  fins ara se'n vagi a la merda només pel teu cap quadrat. Aguanta.

Alguns pensen que la meva fortalesa és una habilitat. D'altres diuen que tan sols és mala llet. I jo, us dic, que només és una muralla molt forta, però alhora, molt fràgil.

És com si estigues tornant enrera. Com si totes les muralles que havia construit fins ara, s'estiguessin derrumbant. Com si totes les passes que havia fet fins ara, les estigues esborrant jo sola. Com si alguna cosa m'estirés cap enrera, cap a abans. Cap a la misèria. I no. No vull tornar enrera. No vull ser com abans. Necessito que algú em dongui confiança. Necessito que algú em digui que ho estic fent bé, que no m'estic equivocat; que tot lo que estic fent servirà per alguna cosa. Algú que em digui: "Si, ho vals, estic orgullós de tu Judit". Algú que em digui que no estic boja.

Sóc patètica, imbècil, i una puta fracassada. Faig pena.

Joder! I l'arrel de tot això? La meva puta autoestima. Enserio? Joder. Sóc una fracassada. Perquè cullons no ets capaç d'acceptar-te? Perquè cullons sempre t'has de sentir inferior a ell, a tot i a tothom?

Et fa mal, veritat? Cada cop que hi penses, et fa mal. I voldries que no, però lo que tenies tenia tanta importància per tu, que és inevitable no sentir una agonia i un dolor al pit cada vegada que ho recordes. I tot, ara, perquè? Per la por.

Happy birthday love of mine. 

No tens ganes d'enviar-ho tot a la merda?

Per molts anys Rondinaire!                                                   "Nari nan, no? Nari nan..."

I hurt myself today to see if I still feel. I focus on the pain, the only thing that's real. The needle tears a hold, the old familiar sting, try to kill it all away, but I remember everything... What have I become, my sweetest friend? Everyone I know goes away in the end... And you could have it all, my empire of dirt. I will let you down. I will make you hurt. I wear this crown of thorns, upon my liar's chair. Full of broken thoughts I cannot repair. Beneath the stains of time, the feelings diesappear, you are someone else, I am still right here. What have I become, my sweetest friend? Everyone I know goes away in the end... And you could have it all, my empire of dirt. I will let you down. I will make you hurt. If I could start again, a million miles away... I would keep myself, I would find a way.

Hi ha cançons que ho diuen tot. Tot lo que tu no vas dir en el seu moment. Tot lo que no podies dir, ni sabies com. Tot lo que et feies, i tot lo que et vas guardar, que ho anaves acumulant... fins que explotaves. Tot.

Hi ha dies en els que preferires no haver-te aixecat. En els que no pots. En els que et sents completament inútil. En els que el buit que tens a dins, no et deixa respirar. I en els que maleeixes tenir unes ulleres amb el vidre transparent per entrenar. 

Hi ha persones que valen or, que són grandioses, que ho donaries tot per elles, que ho confiaries tot en elles... però que se'n van. Persones que et buiden per dins. Que et deixen sense res.

What have I become, my sweetest friend? 
Everyone I know goes away in the end...

No me n'oblido. No me n'oblido de res. No me n'oblido de res perquè simplement formes part de mi. Formes part de qui sóc. Tu m'has ensenyat a viure i tu m'has ensenyat a aconseguir tot lo que em proposi. Tu m'has ensenyat lo que és l'amistat i lo que significa poder confiar en algú. Tu m'has ensenyat a valorar tot lo que tinc i a estimar-ho. M'has ensenyat lo que és un somriure de veritat i lo que són les llàgrimes més profundes. M'has ensenyat lo que és estar al fons de tot, allà on no hi ha final i on no veus la llum, i m'has ensenyat a pujar amunt, avançant, a veure la llum, a buscar la felicitat en cada cosa que faig. M'has ensenyat lo puta que pot arribar a ser la vida i lo bonica en que es pot arribar a converitr. I tu, tu, tu i només tu, m'has ensenyat a lluitar, a plantar-li pit i collons a la vida, i a disfrutar.

Et trobo a faltar.

Si tan sols pogués aturar el temps... Si tan sols pogués parar tots els rellotges alhora... Si tan sols pogués fer que un petit instant com aquest s'atures i el pogués fer infinit... 

T'estimo massa.

Va ser aquell "Ale Júdit!" ben bé en el moment abans de la sortida el que em va donar la força per tirar-me. Va  ser com un cop de suport a l'esquena. Com un: "Tranquila, no estàs sola. Ho faràs bé. Jo confio en tu". I va ser lo que em va fer recordar en aquell precis moment, el perquè estic aquí, el perquè continuo cada dia entrenant com una boja, el perquè continuo deixant-m'hi la pell a cada piscina, el perquè porto 3 tortugues al peu i el perquè nedo. I a partir d'aquí... gas i prou.

I és aquest ambient, és aquesta gent. La seva ajuda, el seu apoio. La manera de ser, la manera de disfrutar de les coses, la manera de riure i de fer broma. Són les bones persones. El fet de saber que no estàs sol allà al mig de l'aigua... i la manera de ser quan estic amb ells. I és una sensació que no es pot descriure... no es pot saber fins que no has estat allà a dins, fins que no has estat al mig de l'aigua ofegan-te... fins que no has connectat amb ells i has patit amb ells. 
I allà, allà és el meu lloc. 

Rondinaire. 

Acabavem de fer un exàmen de recuperació, divendres 19, l'últim dia d'examens. Jo sortia per la porta de l'institut i de cop, vaig sentir la teva veu que em cridava desde lluny: "Vergès!", et vas acostar i em vas dir que vingues a la festa que estaveu preparant per ells, que ja ho tenieu quasi tot enllestit, que us ho havieu currat molt, i que estaria bé que hi anés. Em vas fotre un cop dels teus a l'esquena, i vas marxar. 

Aquell mateix dia, agafo un tren. Quan arribo, em truquen. El segon cop que em truquen per una cosa així. Ho odio. Ja no hi eres. Una puta moto et va matar. Una puta moto un altre cop. I em pensava que era tot una broma un altre cop. I vaig començar a trucar a gent desesperada. No podia ser. Ell? No. I vaig trucar, i uns em deien que hi eres, altres que no hi eres... I l'endemà vaig tornar... i va ser el pitjor adéu de tots. No sé com vaig tenir el coratge de tornar. No sé com vaig tenir les forces per aguantar-ho. No sé com va poder passar tot tan ràpid. Aquell mateix matí, t'acabava de veure ben content i somrient com sempre. Aquella mateixa tarda, ja no hi eres. Perquè...? 

Hi ha tantes preguntes que no tenen resposta. Hi ha tens perquès sense una continuació. Hi ha tantes persones que es queden soles... Hi ha tantes persones que se'n van... I mai sabrem el perquè. Mai sabrem qui decideix a qui li toca viure i a qui no. Mai sabrem a qui li toca demà. Però aquell dia et va tocar a tu. I malgrat tot, sé que siguis o siguis, si és que hi ha alguna cosa més després de tot això, sé que estaràs bé, rient, amb la teva veu de pagés, cridant i fotent cops a l'espatlla a tothom... Eres únic. Valent. Sincer. Bona persona, i amb dos collons. I t'asseguro que el teu record segueix aquí, viu. 

T'estimo.

HELLO! I miss you quite terribly.

Ardo. Te veo pasar y, ahí, me caliento y ardo,
y entro a hacer, en tus caderas, prospección.
Si me pierdo, dime adónde sale,
qué motivos son los principales;
que sólo el viento me sirve de guía
por los caminos de las utopías.

I malgrat tot...

Ha aprés a ser feliç.

We're not perfect. Any of us.

We screw up, we make mistakes...

But then we forgive and move foward.

"People come into our lives, leave footprints in our hearts and minds, and we are never the same again".

Jared Leto

You know I love you so much.

De pronto te mira a los ojos de esa forma que hace olvidar cuánto duelen las cicatrices.
Sonríes.

T'equivoques. Estimar a algú no és estar-se al seu costat només. Mira, jo he aprés, que quan et separes d'algú, com més lluny estàs d'aquella persona, més fort creix el sentiment que tens per ella. Encara que no tinguis la persona al teu costat, si realment creus en ella, els vostres cors estan lligats.

Jeanne (Maron Kusakabe)

Primavera ven y cúrame el invierno. 

Perquè no et vas quedar?

Vas ser tant, per tanta gent... que ni t'imagines els buits que has arribat a deixar. 
I segueixes sent.

Why turtles...? (:

I a tu no t'he vist. Però m'he despertat plorant.

He vist en Teti. Al seu enterro. Quan ningú el veia. Al mig de la gent. Dret. Plorant. I ningú el veia. Només jo. I ho deia a la persona del meu costat. I em deia que estava flipant. I de mentres ell plorava. I jo el veia. I era com si tot hagués estat una mena de broma de la qual ni ell en podia sortir.

—No pasa nada —dijo Auri en voz baja—. Ven aquí.

Empecé a llorar en silencio, y ella deshizo con cuidado el apretado nudo de mi cuerpo hasta que mi cabeza reposó en su regazo. Empezó a murmurar, apartándome el cabello de la frente; yo notaba el frío de sus manos contra la ardiente piel de mi cara.

—Ya lo sé —dijo con tristeza—. A veces es muy duro, ¿verdad?

Me acarició el cabello con ternura, y mi llanto se intensificó. No recordaba la última vez que alguien me había tocado con cariño.

—Ya lo sé -repitió—. Tienes una piedra en el corazón, y hay días en que pesa tanto que no se puede hacer nada. Pero no deberías pasarlo solo. Deberías haberme avisado. Yo lo entiendo.

Contraje todo el cuerpo y de pronto volví a notar aquel sabor de ciruela.

—La echo de menos —dije sin darme cuenta. Antes de que pudiera agregar algo más, apreté los dientes y sacudí la cabeza con furia, como un caballo que intenta liberarse de las riendas.

—Puedes decirlo —dijo Auri con ternura.

Volví a sacudir la cabeza, noté sabor a ciruela, y de pronto las palabras empezaron a brotar de mis labios.

—Decía que aprendí a cantar antes que a hablar. Decía que cuando yo era un crío, ella tarareaba mientras me tenía en brazos. No me cantaba una canción; solo era una tercera descendente. Un sonido tranquilizador. Y un día me estaba paseando alrededor del campamento y oyó que yo le devolvía el eco. Dos octavas más arriba. Una tercera aguda y diminuta. Decía que aquella fue mi primera canción. Nos la cantábamos el uno al otro. Durante años. —Se me hizo un nudo en la garganta y apreté los dientes.

—Puedes decirlo —dijo Auri en voz baja—. No pasa nada si lo dices.

—Nunca volveré a verla —conseguí decir. Y me puse a llorar a lágrima viva.

—No pasa nada —dijo Auri—. Estoy aquí. Estás a salvo.

Quizá penséis que los peores recuerdos eran los del día que matarón a mi troupe. De cómo volví a nuestro campamento y lo encontré todo en llamas. Las macabras siluetas de los cadáveres de mis padres bajo la débil luz del crepúsculo. El olor a lona chamuscada y a sangre y a pelo quemados. Mis recuerdos de quienes los habían asesinado. De los Chandrian. Del hombre que habló conmigo, sin parar de sonreír. De Ceniza.

Eran malos recuerdos, pero a lo largo de los años los había rescatado y los había examinado tan a menudo que ya apenas me producían dolor. Recordaba el tono y el timbre de la voz de Haliax con la misma claridad con que recordaba los de la voz de mi padre. Podía visualizar sin dificultad el rostro de Ceniza. Aquella sonrisa que mostraba unos dientes perfectos. Su cabello blanco y rizado. Sus ojos, negros como gotas de tinta. Su voz, cargada de frío invernal, diciendo: "Sé de unos padres que han estado cantando unas canciones que no hay que cantar".

Quizá penséis que esos eran los peores recuerdos. Pero os equivocáis.

No. Los peores recuerdos eran los de mis primeros años de vida. El lento balanceo y las sacudidas del carromato, mi padre llevando las riendas sueltas. Sus fuertes manos sobre mis hombros, mostrándome cómo debía colocarme sobre el escenario para que mi cuerpo dijera "orgulloso", o "triste", o "tímido". Sus dedos colocando bien los míos sobre las cuerdas de su laúd.

Mi madre cepillándome el cabello. Sus brazos rodeándome. La perfección con que mi cabeza encajaba en la curva de su cuello. Cómo por la noche me acurrucaba en su regazo junto al fuego, adormilado, feliz y seguro.

Esos eran los peores recuerdos. Preciosos y perfectos. Afilados como un bocado de cristales rotos. Tumbado en la cama, tensaba todos los músculos de mi cuerpo hasta formar un nudo tembloroso, sin poder dormir, sin poder pensar en otras cosas, sin poder dejar de recordar. Otra vez. Y otra. Y otra.

¿Todavía tienes frío? Bueno... cierra los ojos un minuto, que te llevo a un lugar...

De totes les medalles, la millor és la de la patada de papallona.

Vas entrar plorant, i has sortit rient.

Per tots aquells que pensaveu que estava acabada, foteu-vos! jajaja

Itàlia.

What doesn't kill you makes you stronger,

stand a little taller,

doesn't mean I'm lonely when I'm alone.

What doesn't kill you makes a fighter,

footsteps even lighter,

doesn't mean I'm over cause you're gone.

You make me go asdfghjk.

Un record, tres ors, i subcampeona d'Espanya Absoluta. Bon ambient, bona companyia, i bona gent. La festa, els riures i l'alcohol. Tenerife, el sol, la morenor i la calor.

Siusplau... puc tornar-hi?

She's got broken things where her heart should be.

El Toti. Les nits. Les natilles. Els llençols. Les festes. Les abraçades. El mejor rollito. Ells. La piscina. El Tempus. El cau. Els petons. Els carrers. Els iogurts. El fotomaton. Les barraques. Bongo. Les botes. Les mirades. La xocolata. El Puchero. La pell. Les taques. El tequila. Les entrades. Les caigudes. Els camins. El centre. Els gelats. Els peques. La brillantor. Els somriures. Els llavis. Els restaurants. La platja. Els hotels. Les onades. El llit. La il·lusió. Les gerres. Els trens. La distància. L'espera. Les ganes. Els llibres. Les cançons. La passió. Les pel·licules. Les llagrimes. El món. El temps...

Era tot nostre.

Les ombres de la por. Les ombres de la desconfiança.

But, though I was very much in lust with him, I knew from the start we were nothing like "forever".

Maybe because forever is such a scary place.

Oh Yes,

there are worse things than being alone, 
but it often takes decades to realize this.

And most often, when you do, it's too late.  
And there's nothing worse than too late.

Charles Bukowski

Vull ser una tia bona, viure a Austràlia o a California, passar-me el dia fent surf, treballar en un xiringuito de la platja, quedar-me morena, conèixer a tius bons surferos, disfrutar de l'oportunitat, i viure la vida.

Posa'ts a somiar, fem-ho bé (:

Per molt que t'estimis a una persona, al final sempre desapareixerà i se n'anirà del teu costat. 

Per això és molt més fàcil no estimar amb totes les teves forces.

Chiaki Nagoya

No penso deixar de nedar. No penso tirar la tovallola, això és de covards... de perdedors. No us penso donar aquest plaer. Porto quasi desde que vaig nèixer a l'aigua, i no en penso sortir així com així. No per una cosa així. No serà el meu campionat, no estaré ni al 70%, no tindré les forces suficients com per estar a dalt del podi, ni per fer el putu record, ni per a que em tinguin en compte per la selecció. Però tot i això, tot i anar-hi amb el turmell petat, amb una preparació penosa, amb un buit enorme i una confusió terrible... ho donaré tot.

Uffffffff...                                                                                                           que brutal tota.

I love you                                                                                                 ...and it hurts

When you try your best but you don't succeed,

When you get what you want but not what you need,

When you feel so tired but you can't sleep...

Stuck in reverse.

And the tears come streaming down your face,

When you lose something you can't replace,

When you love someone but it goes to waste...

Could it be worse?

M'odio.

Supera esto, no seras capaz.

L'alcohol no et tornarà res. Tampoc et curarà, i tampoc et tancarà les ferides. No et farà oblidar el dolor, ni et farà sentir ple. Pots fer mil-i-una coses sense sentit, però no et sentiràs millor. Al contrari, et sentiràs miserable. Et sentiràs fracassat. Oblidat. Abandonat. En ruïnes.

Vacío,

Como el corazón del rico;

Como el bolsillo del mendigo;

Como los besos de alquiler.

Ell els coneixia... als dos.
L'empremta que van deixar, no l'esborrarà ningú dels nostres cors.

Anoche tu y yo jugamos 

a ese juego en el que tu

siempre sales vencedora.

Me enseñaste mil sonrisas

bajo un techo de estrellas,

el de tu habitación.

Las canciones Bob Dylan,

las de Lole y Manuel,

me hacen hasta daño

y con ellas me torturo,

hasta que el alma, me dice:

¡Basta ya! Mejor hazte sangre,

¡Basta ya! Mejor pasar hambre.

Todo pruebo con tal de alargar mis noches

y por más que quiera, siempre llega el alba

y amanece que no es poco... Vuleta al infierno.

Hoy ya ves, estoy llorando 

en el mismo rincón

donde vengo a vomitar

cada noche que mi cuerpo, me dice:

¡Basta ya! Y mejor te escondes,

¡Basta ya! Tú ya sabes donde.

Ves corriendo a donde el alba no te queme,

ves soñando y olvida que mientras tanto,

amanece que no es poco... Vuelta al infierno.

¡Basta ya! No tienes remedio,

¡Basta ya! Y echa un ojo al cielo.

Amanece que no es poco, vuelta al infierno.

Amanece que no es poco, seguir fingiendo.

Amanece que no es poco, vuelta al infierno.

I pensar que ara estaria al Palau Sant Jordi de Barcelona esperant per el concert d'Estopa...   
Fins a on hem arribat?

Sigues fidel a tu mateixa, i a ningú més.

En Ra i la Ju

Tears streaming down your face
when you lose something you cannot replace

Ei, jo et vull a dalt de tot, vale?
On ningú et pugui aturar, enserio.
Perquè valem collons (:

Que algú sense coneixe't sàpiga tot el que et passa, es preocupi per tu i t'aixequi la moral, és tan sols increïble. Gràcies (: i gràcies per aquesta grandiosa nit, no tinc paraules, la puc qualificar dins del ranquing de les 3 millors festes. Ho necessitava.

Cap al vespre és quan estàs com cansat,

i no saps què fer i et quedes fixat.

I et trobes molt sol, i el soroll s'esvaiex,

i mires al carrer i no hi ha gaire gent.

I canvien els sons, i tot sembla més mort,

i vols cridar ben fort que n'estàs fins als collons.

Cap al vespres estàs trist i no saps on anar,

i et prepares un Whisky i no te'l pots acabar,

i t'encens un cigarro sense ganes de fumar,

i l'apagues aviat i et tornes a aixecar.

I de sobte tens por de sentir-te tan buit,

te'n vas cap al Pub i no trobes ningú...

I surts a fora al carrer i comences a córrer, 

i el vent et va assecant el que sembla una llàgrima...

I t'atures cansat amb el nas ple de mocs,

i t'empatxes de nit, i respires ben fort.