Persones.

Moments.

Que conflueixen tot en aquest.

Odio la nostalgia d'aquests dies...

Don't give up.
Si falles de cocu, falles en tot.

Un cop de puny i esclates a plorar. Tornant de Girona veus l'esglesia de Cornellà i recordant tornes a plorar. Arribes a casa i plores perquè ningu et ve a rebre com abans. Pujes a la teva habitació i t'enfonses en veure la seva foto. Com voleu que somrigui? Com voleu que sigui feliç? Si sense ells jo no puc. Només visc de records, només visc del passat. Mai penso en el futur simplement perquè no el veig sense ells. No puc més. No ho aguanto més. És com si estigues encadenanda a tots aquests records. És com si no visques. Com si cada dia passes perquè si, perquè ha de passar i prou. Com si cada dia fos un dia buit, sense res interessant. Te'n vas a dormir com si no hagues passat res, com si el temps no hagues passat i tot seguis igual. Com si jo estigues aturada en el temps, en el passat. Com si m'hagues quedat a més de 2 anys endarrera, on tot estava desordenat, però bé. On ella em feia somriure, i sempre tenia algu a casa que em feia companyia i m'estimava. Jo no puc carregar amb tot això. No puc més. I l'ansietat em persegueix. I les nits sense dormir continuen. I el dolor no se'n va. Estic lligada al passat, i per més que miri endavant no puc. No sóc capaç. Només sóc capaç de mirar endarrere i recordar. No sóc forta. Mai ho he sigut. No puc.

FELIZ NAVIDAD PARA TODOS!
jajajaja es coña, QUE OS FOLLEN.

És en aquests moments quan et preguntes: Val la pena, això? Segur? Saps algu de la meva vida? Algu? No. No saps res de res i et penses que ho saps tot. I et penses que cada vegada que obro la boca és per riure'm de tu. De veritat? No. Tinc altres coses millors a fer, i tu també, a part de fotrem a parir quan no hi sóc.
De veritat que les coses sempre seràn així? Ja n'estic fins els cullons.

Parleu. Parleu sense saber res de res. Parleu i critiqueu sense saber tot l'esforç que hi ha al darrera. Parleu i critiqueu sense saber que aquelles persones m'han aportat 40000 coses més que no pas les que fan natació. Parleu, parleu i parleu, però no en teniu ni puta idea. Que és un esport de mariquites? Tireu-vos al mig del mar a remar amb onades de metre i mig, agafeu un sky avera quans metres aguanteu drets, tireu-vos a nedar amb l'aigua a 14 graus... Estic segura que més d'algun recularia per lo petits que se'ls hi haurien tornat els cullons. Boques.

no hay pausa, SOLO CORAJE

M'han salvat. M'han salvat un altre cop.                                                                                Gràcies.

Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa. Y vuelves a tu casa con la misma camisa pero con manchas de ron. Y el sol que no avisa, que sale a traición, te da el sermón de una misa, te pega el palizón y aún así no hay prisa. Y vuelves a casa disfrutando la brisa, sin aire en el pulmón.

NO HAY PRISA CUANDO SALE EL SOL.
NO HAY PRISA CUANDO EL SOL SE VA.

Wish you were here? Sure? Or wish I be there?

I és quan l'Step perd a Pollo. El seu millor àmic. D'un dia per l'altre. En un minut hi és, en un altre hi deixa de ser-hi. Sense avisar. És queda sol. Sense res. I crida. I el primer cop que vaig veure aquesta pel·licula no se'm va fer cap nus a la gola. En canvi ara, no em deixa respirar. 

Don't forget me, I beg.

Don't forget me, I beg.

Don't forget me, I beg.

Don't forget me, I beg.

Don't forget me, I beg.

Fisios que et fan de psicòlegs.
Visca la Psiconeuroimmunologia!

I no m'agrada això. No m'agrada que cada cop que arribi, només pensi en quan tornaré a marxar. Que només pensi en fugir d'aquest poble. En fotre el camp, com més lluny millor. No m'agrada que els dies se'm facin tant llargs, i que les hores passin tan lentes. No m'agrada l'espera. No m'agrada el pas del temps. No m'agrada el pas dels segons. Parada davant de la pantalla, no m'agrada el no sentit d'aquesta vida. La buidor. L'impòtencia. El dolor i la tristesa. I l'únic que té sentit és agafar un tren per anar-te a veure. El problema és que sempre haig de tornar...

WISH YOU WERE HERE

La depressió, l'ansietat i els atacs de pànic no són un signe de debilitat. 
Són signes d'haver estat intentant ser fort durant molt de temps.

Nothing compares, no worries or cares,
regrets and mistakes they're memories made.
Who would have known how bittersweet this would taste?

you don't deserve him

And in the midst of everything I drown,
as the sky above comes crashing down.
I try to hold on, on to everything...
Sweet memories, but that was yesterday.

You don't listen to me.

no words

Hay momentos que te cansas de recordar, historias que te cansas de explicar, fotos que te hartas de ver, lugares que ya no te dicen nada, pero que no puedes olvidar y no sabes porque. Recuerda las personas de esos momentos, con los que has vivido esas historias, las fotos en las que sales con una verdadera cara de felicidad. Hay cosas que se van, pero también hay cosas que vienen, cosas que se encuentran y cosas que se pierden, recuerdos que deseas borrar de tu mente y permanecen ahí para siempre.

Mi droga.

Estoy enganchada a ti y jamás tengo suficiente. Quiero más, y más y más. Rozar la linea de la sobredosis, esnifar tu olor con fuerza, y que se me quede guardado para cuando me entre mono de ti.

Thank you :')

Happy birthday? Jajaja, don't make me laugh.

Does anybody got pills for faking smiles during a day? Give me!

Records. Records indestructibles però que et destrueixen.

Faré 18 anys tancada en una piscina amb la persona que tinc més ganes de veure, i que no veuré mai més, i amb la que en tinc menys. OOOOH que guai, si senyor. Sort que és un dia normal i corrent, perquè sino... Ah, i espera, que me n'endescuido, l'únic que em fa riure és un putu video del youtube que és patètic. Millor? Ah, i espera, que demà me'n vaig al concert dels mocs del meu avi, que és molt emocionant i fa dies que l'estic esperant. I sí, jo també tenia un gos, però es va morir. Millor? No.

She can paint a pretty picture, but this story has a twist.
The paintbrush is a razor, and the canvas is her wrist.                 One year ago.

Y subo, y bajo, y vuelo, y me arrastro, 
y me cuesta tanto mantenerme en medio, que me canso.
Y subo, y bajo, y vuelo, y me arrastro, 
y me pregunto donde acaba este camino que es tan largo.

I era petita, esquifida. Però no, no eres tu. Era simpàtica, extrovertida i portava un gorro blau. Però no, no eres tu. Era xerraire i tenia veu de pito. Però no, no eres tu. Era riallera i tenia un somriure bonic. Però no, no eres tu. Duia un xandall del Club Natació Olot. Però no, no eres tu. I s'assemblava a tu. Però no, no eres tu. Era la Núria. No eres tu. On eres? No eres tu, era la Núria. No. No has tornat. No. No sé on cullons t'has amagat. No. No sé perquè no hi ets. No. No sé perquè no estàs al meu costat... 

Torna. No puc amb el Novembre. No puc amb tot.

Les mateixes setmanes fa un any. 
Putu Novembre... Com t'odio.

Tornaràs a plorar. Tornaràs a cridar. Tornaràs a patir. I ara... on t'amagaràs?

NÚRIA PAYOLA

I know what it's like you want to die;

how it hurts to smile;

how you try to fit in but you can't;

how you hurt yourself on the outside;

to try to kill the thing that's in the inside.

Dos anys i 11 dies és tot lo que han necessitat els meus pares per adonar-se'n de que em falta algú. De que no estic bé. De que necessito ajuda.

I la prova de que estaves en la misèria, ha set descoberta.

Els records a mitja tarda no són bons. Et deixen KO, sense forces i sense ganes de res. T'impedeixen sortir de casa, anar a entrenar, estudiar... L'únic que pots fer és cridar. I lo pitjor de tot, és que encara et queda dia per afrontar i a gent per veure.

Now, I have a new friend (a part from myself): my mum.

Que has fet?! Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaarghh! Quina ràbia! T'estimo massa...!

Sí, és una història molt llarga. Aquest va ser el problema; que va ser molt llarga, massa. 
I s'hauria d'haver acabat fa molt de temps.

Gràcies. 

Gràcies per fer que el pitjor dia de l'any no fos tan horrible. Per fer que no hagués de marxar corrents al lavabo a cada moment de la competició. Per somiar coses rares i despertar-me a mitja nit, si no hagués estat per això, no m'hauria en-recordat del meu somni. Per emprenyar-me i per fer-me riure. Per ajudar-me a no cridar sola, no només ahir, si no des de fa temps. Per tot el que estàs fent per mi. Per aguantar els meus canvis d'humor, per aguantar els meus records i per aguantar les meves penes... Gràcies per estar aquí i estimar-me.

No sé com descriure lo molt que formes part de mi.

Porto dos anys esperant i si, finalment t'he vist. En un somni, però t'he vist.
T'estimo molt.

I al cap de dos anys he somiat amb tu per primera vegada. I no, no estaves morta. Estaves viva. I lo pitjor de tot no era que jo no sabia que havies tornat, si no que tu no te'n recordaves de mi. 
Aterrador. Després de dos anys esperan-te, tu no te'n recordaves de mi.

2 anys sense tu

La competició és el 6 de Novembre. More't.

Serà el mateix merda campeonat, amb les mateixes merdes marques o pitjors, i amb les mateixes merdes dates. Però tot i així, sé que serà completament diferent.

It makes me cry.

What the hell is going on?

Serà l'últim cop que te'n rius de mi a la meva puta cara.

I és anar a allà, trobar-se a tots aquells gossos i cadells, i agafar-ne un i marxar corrents i no deixar-lo mai per res del món... I és entrar allà, i sentir-te a tu, i voler-te abraçar, i... 
Et trobo a faltar. Ni t'imagines quant, petit...

Life gets better. The sun shines again.                                                                             T'estimo.

Don't hold me up now,
I can stand my own ground,
I don't need your help now,
you won't let me down, down, down!

I era veure aquella noia i pensar: mira... la que li anava al darrere i no ho va aconseguir. I ara, resulta que no era així. Resulta que si que ho va aconseguir. I que quan jo la mirava i pensava tot allò, ella devia pensar: mira... la innocent que no sap que per un moment va ser meu. 
Encara que jo el pugui tenir "sempre", fot.

NO, WE WON'T FADE INTO DARKNESS

This is not your home, not your world, not the place where you should be.

And you understand, deep in your heart, though you didn't want to believe. 

Now you fell so lost in the crowd wondering if this is all, if there's something beyond.

Beyond these people, beyond this noise, 

beyond night and day, beyond heaven and hell.

Beyond you and me. Just let it be, 

just take my hand and come with me,

come with me...

And run, fly away, don't look back, they don't understand you at all,

they left you alone in the dark where nobody could see your light.

Do you dare to cross the door? Do you dare to come with me to the place where we belong?

Beyond this smoke, beyond this planet,

beyond lies and truths, beyond life and death.

Beyond you and me. Just let it be,

just take my hand and come with me,

come with me.

I've spent all this fucking afternoon crying with stupid series and talking all alone in English. This is not normal... 

verlaten

Coincidència o destí?  Coincidència (:

Where are you?

Trobarem a faltar el teu somriure, diu que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí...
Però el record de la vall on vas viure... no l'esborra la pols del camí.

RES MAI S'ACABA SI ALGUNA COSA T'HO RECORDA

No cal fer una pàgina expressa per aquella persona per recordar-la, tampoc cal penjar cada dia fotos seves i escrits seus en públic per no oblidar-la, no cal fer res per no oblidar-la. Perquè el seu record, la petjada que va deixar en tu és tan gran, que no necessites res per recordar-la, perquè en la teva memòria hi perdurarà sempre. I amb tan sols un gest, una paraula, una mirada, un sabor, un escalfred, una fulla que cau, una porta que s'obra, una finestra que es tanca, un gall que canta, el sol que es pon, un silenci, una llàgrima, un somriure, una piscina, un trampoli, una foca... qualsevol cosa... la recordaràs. I a cada minut tindràs la seva imatge a la ment, i a cada dia li dediciaràs unes paraules... Per què? Perquè sempre estarà amb tu. 

Y así aguantamos este infierno

Y así aguantamos este infierno

Y así aguantamos este infierno

Y así aguantamos...

It must be a joke

Què està passant amb la vida? Perquè ultimament sempre guanya la mort...

Lost and insecure,
lying on the floor

Sé que tu no m'hauries fallat com han fet tots. Sé que hauries estat allà en tot moment. Sé que ara estaria parlant amb tu. Sé que tu m'estaries escoltant. Sé que m'entendries [...] Què està passant? Vine.Torna. Ajuda'm. Estic perduda.

Error 404. Friend/s not found.

Busco una calma inalcanzable, la atmósfera aquí no es fiable. Quiero estar solo si solo todo estará bien. Que nadie me hable, que no rompan este silencio es mío, hoy quiero sentir el frío.

Vértigo, que el mundo pare y me separe del cansancio de vivir así. Harto de fingir excusas, musas siento huir de mi. Cosas que viví, esta cicatriz de traumas, desangra versos, desarma el alma.

Que nadie hable, me falta el aire...
Por una vez que el mundo calle.

Quantes coses més necessites per marxar d'aquí? Quantes coses més necessites per deixar aquest fàstic de poble i aquest fàstic de gent? Quantes coses més necessites per odiar-lo una mica més?

Por muchas canciones que escriba sin rumbo, 
la tinta no logra calmar mi ansiedad.
Por muchas palabras que cante con rabia,
palabras que luego saben a dolor...

Torna.

No.

No tinc ganes d'entrar a la piscina i veure a tota aquella gent.

Yo te querré deshecho, te querré en la roca viva,
te querré en todos los versos que no quieran tus pupilas.
Yo te querré en la acequia, te querré en la cumbre fría, 
te querré cuando el fantasma de tu voz venga a por mí.

I qui ho diria que tornaries a bategar, que tornaries a sentir, que tornaries a viure, que tornaries a respirar, que tornaries a necessitar, que tornaries a enyorar, que tornaries a somriure, que tornaries a estimar...

Contaremos las estrellas, perderemos la cabeza...                                  Prohibido mirar el reloj.

Nosé si hauria d'haver sortit de casa. Nosé si hauria d'haver sortit aquell divendres. Nosé si hauria d'haver begut, ni tampoc si hauria d'haver plogut. I nosé si ho estic fent bé. Nosé si sóc el que et mereixes, i tampoc sé si seré capaç de fer-te feliç. 
Només sé que t'estimo.

Després de tan de temps, finalment et vaig tornar a veure. I no, no ho entenc. 
Que tenies? Que vas fer? Com et vaig poder arribar a estimar tan? 
Ni una xispa. Ni un bàtec. Ni una mirada. Res. T'has convertit en res.

Que pronto me olvidaste.

 Sou genials.

S'ha acabat la meva temporada. Sí, a mitjans de septembre. La millor temporada de la meva vida. Els millors resultats de la meva vida. Els millors campionats. Les millors festes. Les millors experiències. Campionats d'Espanya d'hivern. Arganda. La selecció catalana. Holanda. Colmar. Hossegor. Benidorm. Campionats de Catalunya de natació a Sabadell. Els meus 800 i 400, les millors marques. Noja. El millor campionat de la meva vida. Les millors marques. Campiona d'Espanya Absoluta. Un europeu, Dinamarca. La selecció espanyola. Segona d'Europa. Travessia de Salou. Travessia de Banyoles, 22ena amb 28.02. I ara, ara ja s'ha acabat tot. Però no dubteu, la temporada que ve, tornaré estar allà davant. Més fort i millor.

Dame para olvidar un sitio menos gris,
llevo aquí sólo dos días y se me ha olvidado reír.

Hoy no estoy para nadie, nadie está para mí...

Este corazón podrido se ha cansado de vivir.

Enyorança.

Cuéntame del llover, de los días de mierda y cuchara...

És la meva pell, no la teva.
Són els meus records, no els teus.
No en tens ni puta idea del que se sent. No em pots dir que no.

Todo fluye, se conecta, poco a poco.

Vamos a hacer todo de lo que nos hemos avergonzado.

Riámonos del mundo.

Brillemos como nadie y volemos como pajaros.

Es el momento.

I tan si ho volies com si no, saps que no necessites res més. Només la seva felicitat.

Una de les millors experiències de la meva vida.

El que donaria per tornar-hi...!
Innoblidable.

Després de més de 3 mesos, encara s'enrecorda de totes les meves coses, de totes les meves pors, de totes les meves inseguretats, de totes les meves victòries, de tots els nostres moments, de totes les nostres tardes de somriures, de totes les classes sense ser classes, de totes les nostres històries sense sentit, de totes les nostres festes insuperables, de totes les nostres aventures, de tots els meus records, de tots els nostres moments viscuts. 
I sí, els anyoro.

A veces sentimos ser lo más pequeño del mundo, 
pero olvidamos que para otra persona somos el mundo.

I ara mateix... m'he perdut.

I ara... per què plores? Per tot el que has aconseguit? Per tot el que no tens? Per tots aquests dies? Per la carta? Per què has pogut? Digam-ho. Perquè plores?
No ho sé. Ploro. Ploro perquè mai havia arribat tant lluny, perquè mai hauria dit que podria tirar endavant, perquè mai hauria dit que hauria complert aquella promesa, perquè mai hauria dit que pogues fer tot el que he fet. Perquè m'he superat. 

03/09/2011 07:37

Si estàs aquí és perquè t'ho mereixes.

Demostra qui ets. Demostra tot el que pots. Demostra que et forta, que has sortit d'un pou sense final, escalant-lo una mica cada dia, i que ara has tret el cap, i estàs disposada a menjar-te el món. Demostra tot l'esforç d'aquest any, i tots els entrenos d'aquest estiu en els que t'has vingut avall. Demostra que no nedes sola, que nedes amb ella. Demostra tot el que saps i passal-s'hi la mà per la cara. Però sobretot, disfruta-ho.

sdfpotgsjdfkgsjdfgsdfkgssdfgsdpfff.. innoblidable!

Que hi faig aquí?! A Banyoles? JO VULL TORNAR A DINAMARCA!

Sí. Sóc la subcampeona junior d'Europa del correr-nedar-correr. Però tot i així, no n'hi ha prou. Aquell primer lloc era meu, i seguiré lluitant, i seguiré entrenant, i seguiré esforçant-me per d'aquí a un any poder tornar a estar allà, i poder demostrar que aquell lloc em correspon a mi. BITCHES.

People change. They end up having nothing to say to each other,
even if they were best friends the month before. BITCH

Subimos hasta el cielo, caímos hasta el fondo, lo apostamos siempre todo.

When you were standing in the wake of devastation.
When you were waiting on the edge of the unknown;
With the cataclysm raining down, insides crying save me now...
you were there and possibly alone.


Do you feel cold and lost in desperation?
You build up all the failiures all you've know...
Remember all the sadness and frustration,
and let it go...
Let it go.

your instincts telling you to run

hate

Els braços no et fan mal.                          ÉS TOT PSICOLÒGIC
La "tendinitis" no et fa mal.                      ÉS TOT PSICOLÒGIC
Pots fer-ho bé.                                    ÉS TOT PSICOLÒGIC

No. La gent no canvia per si sola. Només el dolor o altres persones les fan canviar. I a tu no et va canviar la mort de l'Olga ni cap altre tragedia que t'hagi pogut passar. A tu et va canviar un imbècil. I lo pitjor de tot, és que no ho saps.

A l'aigua ningú diferencia les llàgrimes de les gotes.

T'estimo

Va, aguanta. Només queden dues setmanes entrenant cada dia matí i tarda, i ja hi ets. Aguanta... no tiris la tovallola ara, que ja queda molt poc. Sigues forta i aguanta... Si falles de coco, falles en tot. Pensa que pots, i podràs. Endavant.

Vas dir que no t'aferraries a ningú mai més. I sí, ho has tornat a fer. I ara, 
és la única raó que et manté dreta, la única que et fa tocar de peus a terra.

No olvides que todo el mundo se enamora.

Després d'un any, torno a ser la millor de tot espanya en nedar surf. I això no s'acaba aquí, no n'hi ha prou amb que t'hagin seleccionat, has de donar-ho tot i deixar-t'hi la pell un altre cop. Perquè tot esforç té la seva recompensa, i aquest, està sent un dels millors anys dins l'aigua.

És com agafar tots els records, i endreçar-los un a un. Per, d'aquesta manera, evitar topar-te amb ells i entrebancar-te un altre cop. S'han acabat els punts i aparts. 

En aquells moments d'angoixa, quan no pots ni respirar, el cor se t'atura i les llàgrimes es començen a vessar. Quan tot està fosc i tan sols sents l'eco dels teus pensaments. Quan les faccions de la cara es van esborrant. Les cançons tenen un ritme simètric i pausat i tan sols et pots identificar en un gos abandonat. Quan tots els ocells ja han pres el vol i tu encara has de començar... Quan el món gira sense tu.
És llavors quan més has de lluitar.
Surt al carrer a volar amb els demés, crida al món sencer que existeixes, ompla't d'adrenalina, accelera el cor, vés a la muntanya més alta i emplena els pulmons de bons sentiments.
Aixeca't, crida, còrre, estma, recorda i plora, però sempre amb companyia. I si mai creus que no ho pots aconesguir, sempre tindràs a una persona que et farà veure lo insignificants que som a l'univers i la gran persona que arribes a ser.
Algú que estarà amb tu i et farà costat sempre, faci falta o no.
Perquè li importes i t'estima, molt. i bla bla bla bla...
JAJAJAJAJAJAJAJJAAJJAJJAJAJAJAJAJAJAJAJJAJAJAJAJAJAJAJAJAJ

No sé perquè t'extranyes, si ho saps de sobres. Simplement és perquè no pares de pensar. No pares d'imaginar. No pares de crear situacions, moments... I les intentes pensar totes alhora, i t'intentes tranquilitzar, però la teva ment vola, i tot et sembla tan bonic... 

Un viejo amigo mío reapareció casi de inmediato. Lo tenía dormido en mi corazón y despertó sin más. Lo supe en cuanto lo reconocí, cara a cara.

El odio.

I just stand up and scream fuck em all.
So I pick the world up and I'm a drop it on your fucking head,
Yeah, bitch, I'm a pick the world up and I'm a drop it on your fucking head!

I got ice in my veins, blood in my eyes, 
hate in my heart, love in my mind.

I seen nights full of pain, days of the same

You keep the sunshine, save me the rain

I search but never find. Hurt but never cry

I work and forever try, but im cursed so never mine

And its worse but better times seems further and beyond

The top gets higher the more that I climb

The spot gets smaller and I get bigger

Tryna get me where I fit in

No room for a nigga but soon for a nigga

It be on mutherfucker cause

All this bullshit have made me strong,
mutherfucker

Has trobat mai algú que no et deixi plorar? 

Que per més ganes que en tinguis, et treurà un somriure tan si com si? 

No? 

Doncs jo sí.

Vull tornar a anar a Noja.

Siii siiiii siiiiiiiiiiiiiii! 

Ho he aconseguiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiit! 

Cap a Dinamarca!!!

Hi ha ferides que no cicatritzen mai. Perquè el temps no les cura. Perquè encara fan mal. Perquè us trobo tan a faltar. Perquè m'empenyo sempre en recordar. Tinc por d'oblidar-vos? No ho sé. No us vull deixar endarrere, vull contiunar al vostre costat, vull sentir la vostra presència. Però no hi ha res. Només els records, i a això, és a l'únic que m'aferro, perquè sé que no marxaran. Sé que els puc recordar sempre que vulgui, una vegada rere una altra. I sé que em fan mal, i que se'm claven com punyals afilats, però per altra banda, m'adono de que haig de continuar endavant per tornar-vos a veure. També sé que no puc viure de records, de que no em puc omplir cada nit d'ells per poder despertar-me l'endemà, i de que tinc por a l'oblit. Però que voleu que faci? Si formeu part de mi.

Tothom és addicte a algú.
Jo sóc addicte als records.

"I've got lost into you."

When life leaves us blind,

love keeps us kind.

Bad sensations. 
Bad vibrations. 
What did you do last night?

Potser les posicions no estan bé, tot i que les marques estan de conya. Potser lo més probable és que aquest any et tornis a quedar fora, un altre cop... Potser, no; segur. Però tot i així, la nit d'ahir va ser innoblidable. 

Saps que la pressió és el teu pitjor enemic dins de l'aigua. No tinguis por. Tens molt a guanya i res a perdre. Oblida't de que t'hi jugues uns europeus. Ves a nedar sense pressions. Fes que les altres es caguin amb tu. Fes que estiguin orgullosos de tu. Fes que s'adonin de que no nedes sola. Però sobretot, ves a disfrutar nedant.

No estàs sola.

TU RABIA ES TU TUMBA

Llava sem i, arret atos, em-rasnofne rep redop le snet.

Portes massa pes a l'esquena. No pots tenir un bon dia. No pots riure durant tot un dia. No pots fer tonteries durant tot un dia.

Imbècils... no sabeu que és sentir-se completament perdut, cridar en silenci però més fort que mai, fer-te mal, l'ansietat, l'autodestrucció... no en teniu ni putíssima idea, i encara busqueu compassió? Encara busqueu algu que us digui: "t'estimo molt" "sempre estaré al teu costat"...? Subnormals.

Sempre? Jajajajajajajaja... au va, ignorants. Sempre és una de les mentides més grosses que s'han creat mai. El 99% dels cops que és diu sempre és mentida. I encara així, us esforceu en remarcar-ho jajaja... feu pena.

Puke mierda (mai millor dit) em comenceu a fer "fàstic".

¿Qué mierda me habrás dado que me hace tan feliz?

And at last... all the pictures have been burned, and all the past it's just a lesson that we've learned.

Hem passat tota la vida amb la sang a la ferdia, mai no ha curat.

Hem viscut un gran viatge i encara ens queda coratge per avançar.

Hem rigut, també hem plorat. Hem parlat, també hem callat. Hem lluitat i hem fracassat, però encara ens queda combat. 

Un altre dia ha començat.

I ara prenc la iniciativa, plantant cara a la mentida. No fallarem.

I amb les cartes de la vida, juguem la seua partida. No ens rendirem.

La victòria ens sorprendrà si la continuem buscant. I amb les nostres propies mans, prepararem un nou combat. 

Un altre dia ha començat.

Hem viscut els nostres dies amb les velles alegries que ens han deixat.

A vegades les recordes com si foren velles ombres que no han marxat.

Hem rigut, també hem plorat. Hem parlat, també hem callat. Hem lluitat i hem fracassat, però encara ens queda combat. 

Un altre dia ha començat.

Si al final de la partida, mai resulta divertida. Ho agraïrem.

Hem passat tota la vida plantant cara a l'autovia. No callarem.

La victòria ens sorprendrà si la continuem buscant. I amb les nostres pròpies mans prepararem un nou combat. 

Un altre dia ha començat.

No és el primer cop que ho fas, però si l'últim. FUCK YOU, dw

M'agradaria trucarte, haver estat la primera en felicitarte, i dirte que el pròxim cap de setmana pujaré a Olot a veure't i a estirarte les orelles. M'agradaria sentir el teu riure i la teva veu dient tonteries, insults, t'estimos, i coses sense sentit. M'agradaria sentir els teus consell i les teves reflexions, els teus problemes i les teves solucions. M'agradaria abraçarte, sentir la teva escalfor, la teva energia i les teves ganes de viure. M'agradaria desitjarte qeu passesis un gran dia, que somriguessis i siguessis feliç, i que en fessis molts més. M'agradaria qeu estiguessis aquí, al meu costat, com si no hagues passat res... viva.
Per molts anys Olga. T'estimo i t'enyoro.

Un any i 8 mesos [...]

De mica en mica s'omple la pica. I les teves immadureses aviat la faran vessar.

No voy a sentirme mal si algo no me sale bien.
He aprendido a derrapar y a chocar con la pared;
que la vida se nos va como el humo de ese tren,
como un beso en un portal, antes de que cuente a diez.

Ho has vist? Ho has vist!? Mai hauria dit que ho podria tornar a fer. Que podria tornar a fer els meus 800 en un campionat de Catalunya; que podria tornar a fer els meus 400 i tornar-me a sentir com abans, que podria fer els 200 d'aquella manera. Baixant marques que abans eren una barbaritat. Superant-les. Avançant. Tallan l'aigua. Guanyant la serie. Veient que les deixes endarrere. Veient que les adelantes. I creixer. Creixer més que mai a mesura que et vas acostant a la paret.

Per tu, petita.
I això no s'acaba aquí.

Sientes que esta vida no te va a perdonar.

Sientes que es urgente no dar un paso atrás.

Empiezas mil caminos, no van a ningun lugar:

pues amigo no hay camino, se hace camino al andar.

Seguir andando, tarareando esa canción.

Seguir andando, sonriendo al corazón.

Seguir andando, no rumbo, no dirección.

Seguir andando, viento se vuelve a favor.

Ya verás, que no es tan difícil.

Ya verás, que no es el final.

Ya verás, que queda más cerca. 

Ya verás, si más lejos estás.

Tienes la energía, tienes las ganas de empezar,

tienes la salida, tienes la oportunidad.

Esta todo en tus manos, no lo dejes escapar.

Quita ya las penas, y vamos a caminar. 

Cada paso que doy, es un paso que vivo.

Cada paso hacia delante, es un paso que vivo.

El tiempo no es una autopista de la cuna hasta la tumba,

si no un espacio para crecer bajo el sol.

So give it all.

fuck you

Truca'm. Necessito sentir la teva veu, saber què fas, com estàs, on ets, si somrius, si ets feliç, si penses amb mi... 546 dies sense veure't, 546 dies sense sentir la teva veu. Torna.

Aguanta. Somriu. Per més obstacles que hi hagin, sempre els acabes superant. I res t'impedirà seguir lluitant, ni els desperfectes d'última hora, ni els de temps endarrere.
Ho donaré tot petita, i em veuràs contenta pel sol fet d'estar allà nedant. I nedaré amb tu, tal i com he fet desde que vas marxar. Perquè sé que estaràs amb mi i no em deixaràs. Sé que m'estaràs animant i m'estaràs veient des d'algun lloc que jo no sé. I sé que no t'oblides de mi i que penses amb mi cada dia, tal i com ho faig jo; que els nostres plans segueixen en peu per quan ens tornem a trobar, i que el temps no esborrarà res. Tots aquells moments que ara passen a ser records, quedaran intactes. Inoblidables. T'estimo tan. No et pots ni arribar a imaginar lo molt que et trobo a faltar... 
Sempre endavant.

There's a fire starting in my heart,
reaching a fever pitch
it's bringing me out the dark

VIVO DERRIBANDO LAS BARRERAS.

I pensant'ho bé, ha set una de les millors nits de la meva vida. 

I no es tracta d'amagar el cap quan algo va malament, no es tracta de fugir dels problemes ni de fingir dient que estàs bé... simplement es tracta de plantar cara a la realitat, de estar allà quan més ho necessiti, de fer-lo somriure quan vulgui plorar, i de estar al seu costat quan no tingui forces. Tan en els bons moments, com en els dolents. Es tracta d'estimar i de deixar-te estimar, de fer a l'altra persona feliç, de veure-la somriure en cada moment i de ser capaç de somriure al seu costat.

I sí, vull cotinuar. La nostra flama no es pot apagar així com així. 

T'estimo.

I won't let you down.